Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Caterina i Catalina

Deriva del nom grec Aikaterínē, d'origen discutit. La culpa del fet que hi hagi tantes Caterines en el món és d'una jove egipciana del segle IV, Caterina d'Alexandria, bella i sàvia, poeta i filòsofa, que va tenir un debat "científic" amb l'emperador romà, el qual va encaixar malament la seva derrota intel·lectual i la va condemnar a morir a la roda de la tortura, una roda amb punxes de ferro que havien d'esparracar la seva carn a poc a poc. Com que les punxes es trencaven miraculosament quan tocaven el seu cos, li va tocar morir decapitada. Això diu la llegenda sobre una santa de la qual no hi ha dades històriques i l'existència de la qual, fins i tot, ha estat posada en dubte, àdhuc per l'Església Catòlica. Uns monjos d'un monestir al peu del mont Sinaí (c. 800) trobaren allà a la vora el seu cos incorrupte i flairant d'olis medicinals, i el monestir, guardià d'aleshores ençà del cos de la santa, esdevingué un important lloc de pelegrinatge. Les croades escamparen per occident la llegenda i durant la baixa Edat Mitjana Caterina d'Alexandria passà a ser un dels sants més venerats en el món cristià.

A Mallorca també. En el segle XIV, al lloc on ara hi ha la Feixina, a Palma, es fundà l'Hospital de Santa Caterina, que a començament del XVII es convertí en convent trinitari. En queda el nom, que ara és el del barri de Santa Catalina (o Santa Caterina?), i ens queda el nom de la porta per on partien cap a l'antic convent, a la Plaça de la Porta de Santa Catalina (o Caterina?). A Sóller també hi ha el santuari de Santa Caterina, fundat, segons la tradició, per Raimon de Penyafort, en el segle XIII. I a mitjan segle XVII es fundà a Palma el gran convent de Santa Caterina de Sena, de monges dominicanes, destruït fa quatre dies per la desídia i l'especulació. Les Caterines augmentaren a Mallorca arran del procés de beatificació de Caterina Thomàs (1533-1574), paral·lel a l'extensió de la devoció i l'entusiasme per la monja valldemossina, durant els segles XVII i XVIII.

A Mallorca la santa d'Alexandria es digué Caterina, igual que els convents esmentats, i les dones portadores d'aquest nom es digueren Caterina, o aquest és el nom que consta en els documents des del segle XIII fins a la castellanització de la llengua administrativa. Amb diverses variants gràfiques —Caterina, Catarina, Catharina— que ara són cosa secundària. Caterina és el que apareix sempre en tota classe de documents administratius escrits en català. Però a partir de la imposició violenta de l'espanyol en el segle XVIII, els documents escrits en la nova llengua porten, evidentment, el nom traduït al castellà, Catalina. Just després del Decret de Nova Planta es pot observar la coexistència per un temps dels noms Catalina, en documents en castellà, i Caterina, en documents en català.

Però la forma Catalina (o Catelina) també és molt antiga. Només que era una variant present bàsicament en el llenguatge oral. Les Regles d'esquivar vocables i mots grossers o pagesívols, un tractat de "barbarismes" del segle XV, condemnen «Cathalina per dir Catharina», la qual cosa significa que la primera era forma usitada —no sabem en quina mesura ni a quins llocs— en el llenguatge vulgar. I en textos escrits per persones poc coneixedores de les normes de la llengua culta, podem trobar Catalina, al costat de moltes altres característiques de llengua popular. Per exemple, en el noticiari de Perellós de Pacs (segle XVI). Per als nostres avantpassats cultes era molt clar: Caterina i Catalina eren dues variants com nosaltres i noltros, com aigua i aigo; una pròpia de la llengua formal i l'altra pròpia de la llengua ordinària. Sense problemes.

La castellanització, la pràctica d'usar per escrit el nom de la gent sempre en castellà, va asfixiar el nostre tradicional Caterina, i el vulgar-espanyol Catalina va quedar amb tota la casa per a ell. Sense la subordinació a l'espanyol i la pèrdua de la nostra llengua escrita tradicional, ara probablement hi hauria poques Catalines. La dualitat tradicional culta-col·loquial segurament tendiria a desaparèixer, perquè avui el nom de cadascú tendeix a la forma única. Les portadores d'aquest antropònim han de decidir lliurement quin nom volen tenir, però és bo que ho facin coneixent tots aquests elements. Amb els personatges històrics (com Santa Caterina Thomàs) és molt recomanable d'usar la forma Caterina. La cosa ja és més complicada amb els topònims. Els topònims són molt complicats.

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears el dia 13 febrer de 2010.

Tots els articles