Pastera, sense rumb ni timó
Tant el DIEC com el diccionari d’Enciclopèdia Catalana com l’Alcover-Moll diuen que una pastera és, entre altres coses, una barca petita i de fons pla, sense carena. És, òbviament, un significat degut, per extensió semàntica, a la pastera de pastar, igual que ocorre amb altres objectes de la mateixa forma de la pastera. Usada en albuferes i altres llocs pacífics, és la més humil i modesta de les embarcacions: mai, per una pastera, la torre de senyals posà bandera, diu el refranyer mallorquí. No hi ha cap diccionari, que jo sàpiga, que digui que una pastera és una barca com la que usen alguns africans per a intentar arribar a les nostres costes, que, com se sap, són ben diferents d’una pastera de pastar.
[…]
Sense la nostra crònica i omnímoda dependència de l’espanyol mai no diríem pastera d’una barca que no té res a veure amb una veritable pastera. No és suficient i més que clara la paraula barca? Hi ha cap problema a dir que «arriba a Cabrera una barca amb onze immigrants»?
Article complet (publicat en el Diari de Balears el 4 de juliol)
20 comentaris20 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Aquesta submissió s’acabarà el dia que els catalans puguem celebrar el nostre “Quatre de Juliol”.
de pasteres, en parlen també aqui
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/l_8217_efecte_bumerang_de_la_pastera_61850.php
Ha estat una bona idea, aquesta de posar la foto de la pastera, perquè molta gent mai no n’ha vista cap, ni d’aquestes ni de les de pastar, perquè avui en dia quasi ningú pasta, ni tan sols els forners perquè tenen màquines que fan aquesta feina prou feixuga.
És realment abusiva l’extensió semàntica de pastera a embarcacions en les que amb gran incomoditat hi afiquen vint o trenta o més persones i que que són barques que amb molt de perill, això sí, aconsegueixen navegar en alta mar durant dies i recórrer centes i centes de milles.
Joan Capó, em temo que serà al revés: es podrà celebrar el “quatre de Juliol” quan s’acabi la submissió.
És incomprensible que l’IEC, Termcat o altres organismes competents no se n’hagen adonat. Jo també sospitava de la semblança entre pastera-patera. Caldria trencar aquesta tendència de prendre sempre el mot més semblant a l’espanyol a l’hora d’adaptar una paraula. És un problema molt greu!!!!
A més, l’IEC podria verificar com diuen a Catalunya Nord o a l’Alguer, protegits de la contaminació espanyola…No costaria res veure com diuen en francès, en occità,en italià, romanès, portuguès i pensar abans de crear un nou calc…Ja se sap, el català no és una cosa seriosa per la majoria (majoritat, al Rosselló) de la gent.
Bez, això vol dir trencar una inèrcia de ségles, i no es tan fàcil. Es una simple questió d’estalvi d’esforç: prenem la paralula que més s’assembla a l’espanyol per estalviar esforç mental quan es tradueix, el que ara per ara, es necessari a la Cat.sud. I no sols les paraules sino construcció sintàctica, etc… amb ja sabeu quins resultats: la dialectització.
Contra aquest fenòmen no pot lluitar l’IEC, (que també se’n sent influit, sembla ser) o no pot fer-ho sol. Quan el 80% dels mitjans de com. dels PPCC diuen “patera”, en espanyol, els altres estàn abocats a dir-ne “pastera”, perque si ho diuen d’una altra manera, s’arrisquen a que no sels entengui, digui el que digui l’IEC. L’IEC no pot esser una mena de policía linguistica que hagi d’estar a l’aguait segon a segon del que diu la tele.
Aquesta tendencia podría devallar si els mitjans catalans prenen consciència del problema i del paper que tenen a la societat; Però per raons polítiques que no venen al cas, la consigna es mes aviat la contraria, amb l’excusa de faccilitar l’aprenentatge del català per a fer més facil el pas castellà->català, almenys a Catalunya.
Carmelu,
Quina dificultat de comprensió tindria dir barques d’immigrants en comptes de pateres/pasteres? De fet, barques s’entén molt més. Sovint les solucions més senzilles són les més adients. Potser hi ha exemples que costaria més, però el de les pateres…A més, els mitjans de comunicació públics catalans -que es financien amb els diners i impostos dels catalans (inclosos els balears, valencians, etc.)- no es poden comparar pas amb els mitjans de comunicació privats. En la trista situació que pateix la nostra llengua, cal recuperar la finalitat didàctica que va tenir, per exemple, tv3 a començament dels anys 80. Cal que els mitjans de c. esdevinguin un model de llengua -i no un antimodel-. L’escola no és pas l’únic lloc on s’aprèn la llengua! Recordeu que gran part del lèxic que avui dia ens sembla normal i col·loquial es va introduir als mitjans de c.de principis dels 80 (bústia,seient…)i en aquest sentit, l’elaboració del català modern de principi del segle XX va recuperar també moltes formes lexicals perdudes que avui dia són ben habituals (doncs,greu, lleu, etc). Per què no podem continuar per aquest camí? Si més no intentar-ho. Sincerament, no crec que el fet de parlar un català més espanyolitzat faci que un mitjà de comunicació tingui més audiència.
Sembla que ‘patera’ és el nom que donaven els mateixos magribins a les primeres embarcacions que transportaven immigrants; aquest nom s’usa a bona part del litoral nord-africà occidental. Sabem la presència en aquells dialectes de molts catalanismes en el lèxic nàutic i marí. Potser ‘patera’ ve de pastera.
Hola Gabriel:
Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D’on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d’amor, i no s’hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.
També se’n podria dir xalupa
Petita endevinalla:
Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l’Institut d’Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?
Més pistes? Va escriure:
¿D’on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d’amor, i no s’hi pensa.”
Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? 😉
Roger,
O més aviat ‘bateu’:
DGLC: BATEU m MAR Antigament, bot de servei d’un vaixell que solia anar estibat a coberta.
DVCB: BATEU m. ant.
Barca de poca grossària. El mestre ho vist entra prest al bateu, Febrer Inf. viii, 25. Per tres vegades lo bateu de la dita nau se omplí tota d’aygua, Eximplis, ii, 337. Lexant son pare en son bateu o nau tot sol, Spill 12526.
“Sincerament, no crec que el fet de parlar un català més espanyolitzat faci que un mitjà de comunicació tingui més audiència.”
No ho juris
Es més “guai”. No ho dic jo, ho diuen les entrevistes i enquestes. No es perque sigui espanyol o rus, sino perque es “el que mola”. I ja sabem qui marca “el que mola”: la cultura popular o popularista espanyola, amplament dominant.
Carmelu,
Normalment no miro gaire ni TV3 ni IB3, perquè em fa mal a les orelles el català que hi surt. Qualque programa o film de tant en tant, però poca cosa. I, com jo, sé que també ho fa molta gent. A més, si aquesta recepta del català espanyolitzat fos tan bona, les televisions no tindrien audiències baixes, baixes… Saps quin canal és el líder d’audiència al Principat? Telecinco, el canal que estima el català!!! Per descomptat, l’audiència d’IB3 és baixíssima. Canal 9 no ho sé, però no crec que sigui gaire bona. Tot plegat, em sembla força significatiu que l’intent de captar audiència amb una llengua -i uns referents- espanyolitzats no servesca de res. Per tant, perquè no es pot fer una televisió en català per als qui volen ésser catalans de veritat, amb una cultura i una llengua normalitzada?
Carmelu,
Normalment no mir gaire ni TV3 ni IB3, perquè em fa mal a les orelles el català que hi surt. És ver que hi ha coses que es poden salvar, però sols mir qualque programa o film de tant en tant, però poca cosa. I, com jo, sé que també ho fa molta gent. A més, si aquesta recepta del català espanyolitzat fos tan bona, perquè les televisions catalanes tenen audiències baixes, baixes…? Saps quin canal és el líder d’audiència al Principat? Telecinco, el canal que estima el català!!! Per descomptat, l’audiència d’IB3 és baixíssima. Canal 9 no ho sé, però no crec que sigui genial. Tot plegat, em sembla força significatiu que l’intent de captar audiència tot fent servir una llengua -i uns referents- espanyolitzats no servesca de res. Per tant, perquè no es pot fer una televisió en català per als qui volen ésser catalans de veritat, amb una cultura i una llengua normalitzada?
Recorda que aquestes televisions són públiques, és a dir, les paquem tots amb els nostres impostos.
Bernat, no sé respondre les teves preguntes. No sé, sembla que hagi fet d’advcat del dimoni. També em fa ràbia que les coses siguin així.
El tema principal no es, crec, si un català espanyolitzat tingui més audiencia. Potser si, potser no. Si certa gent demana un català “més realista”, es a dir, espanyolitzat, també es deu no tant a l’idioma, sino a que els tenen acostumats al naturalisme esperpèntic tan tipic de la cultura espanyola popular, per entendrens el prototip “Aida”, i TV3 no es així perque la cultura pop. cat. no es així (fins ara), i per tant es rebutjada.
El tema de fons es doncs, l’ample domini dels mitjans espanyols, els quals rebutjen fortament la cultura dels PPCC, ja no tan sols l’idioma. Si a nivell cult podem dir que hi ha certa normalització cultural, la cultura popular moderna, que depen dels mitjans de comunicació per a difondres, fixarse i renovarse, no s’ha pogut desenvolupar per si mateixa perque no tenia aquest mitjans, i l’ha pres de l’espanyola.
Crec que mentre tinguem aquesta situació d’invasió no hi ha res a fer. Preguntau-li als nostres polítics perquè van permetre i estàn permetrent aquesta invasió i contribuint silenciosament al genocidi cultural. Bé, donat l’arraconament en que es troba la televisió propia, quin ha de ser el seu paper en aquest contexte? No ha estat definit mai del tot, al seu paper, no hi ha un acord nacional (perque no hi ha una consciencia nacional) i per tant depen de les directrius polítiques de torn, i les directrius dominants ara mateix son espanyolitzants.
Tots els polítics centralistes saben, i per això ho afavoreixen, que la manera millor d’absorbir un poble que forma part del seu Estat, però que té una cultura i una manera d’ésser pròpies (i en alguns casos fins i tot una llengua pròpia) és debilitar els seus sentiments i anar anul·lant aqueixes coses que el diferencien. I una de les mesures més eficaces és afavorir l’emigració de gent de les zones dominants a les dominades, i en casos de dictadors amb prou autoritat, com Stalin, obligar centenars de milers de ciutadans a desplaçar-se i habitar a zones en les que els ciutadans autòctons tenen particularitats d’aqueixes tan nocives com llengua pròpia, cultura, tradicions, etc. És clar, emperò, que això només té èxit si els autòctons afectats ho permeten, es deixen absorbir, com ocorre amb gran part de catalans, de mallorquins, de valencians. I naturalment, en arribar els immigrants a ésser majoria, a l’hora de votar, guanyen les eleccions aquells polítics que es mostren partidaris als interessos del govern que ha afavorit o forçat aquest estat de coses. I aquest camí no sol tenir retorn. Un poble pot resistir molt i molt, però una vegada mort, ja no ressuscita.
Tal com dic als comentaris de l’article de l’Avui adalt referenciat, una barca gran per a encabir-hi 20 o 30 o 60 persones i que no és apta per a una travessia és una barcassa o una gavarra. Ni una “patera” (barca petita) ni un “cayuco” (canoa petita) ni res que sigui traducció o aproximació del que els castellans estan utilitzant incorrectament.
Si algú està interessat en saber coses sobre les pasteres a Mallorca pot consutar la següent adreça: http://llauts.blogspot.com/