Llengua, gènere i sexe
Durant sis setmanes he publicat al Diari de Balears, a la secció Amb bones paraules, una sèrie d’articles amb el títol “Llengua, gènere i sexe”. He esperat fins a tenir-los tots publicats per a donar-ne notícia al blog, a fi que els lectors puguin valorar-los en conjunt, cosa que serà millor per als qui vulguin fer-hi comentaris. Ara he fet una compilació dels sis articles en un, que podeu llegir aquí. La redacció de l’article —avantatges d’Internet— és oberta a possibles retocs i ampliacions.
11 comentaris11 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Està molt bé. M’has convençut del tot.
Em sembla que els problemes vé del llenguatge demagògic que van començar a fer servir els politics i sindicalistes amb la democràcia.
D’aqui s’ha passat als mitjans i després al llenguatge comú. Crec que es un corrent superficial i no el veig capaç de canviar l’estructura de la llengua, perque no suposa cap millora, al revés, tendeix al circumloqui.
D’aqui uns anys ens en riurem dels textes del DOG.
Article rigorós i clar. Una curiositat en italià són algunes paraules -originàriament neutres en llatí- que tenen el singular en masculí i el plural en femení: l’uovo, le uova…
Gràcies! Precisament et volia demanar que els penjassis aquí, perquè justament m´havia perdut la darrera entrega.
Respecte a la hipertròfia de l´ús de “persona” a la que feis referència al paràgraf final, trobau que hi podria tenir res a veure la influència de l´anglès (some one, no one)?
Estic absolutament d’acord amb tu, tots aquestes estranyeses de fer un llenguatge no sexista van en contra de la llengua, es construeix una llengua forçada i artificial. Un dels excessos del discurs feminista sobre aquest afer el vaig patir amb una professora d’universitat: ella deia que el fet que el masculí fos el gènere no marcat era producte del masclisme, un masclisme que en l’època de formació del català era absolut i general. Per tant, proposava que caldria intervenir en la gramàtica perquè el gènere no marcat fos el femení. De fet, molts cops, als seus alumnes (mascles) s’hi referia en femení com a mostra de protesta. Bé, com dius, hi ha coses que difícilment poden canviar, però hi a gent per a tot.
Això que conta En Bernat, ens mostra una vegada més que “hi ha ases carregats de lletres” (i també someres, si ho voleu més clar, per molt que “ases” en aquest cas, hem d’entendre que correspon als dos sexes.
parlant de llengo, demagògia i política, mirau aquest article: http://www.balearesliberal.com/20090504-victimes-de-simposicio-des-catala.html
A mi el que em fa esgarrifanses es l’us sofístic i demagògic del mot “llibertat”. Ja quan sento algú parlar de llibertat miro abans si hi ha un guardia civil al seu darrera.
Actualment crec que s’ha convertir en l’argument del dominador per acabar de dominar-ho tot, i sense que sembli una imposició.
Permeteu-me de reproduir unes poques píndoles extretes del decret de Drets i Deures de 4 d’abril del 2008 de la Conselleria d’Educació valenciana. Tot el text segueix ad nauseam aquest model políticament correcte però observeu que, de tant en tant, s’esmuny alguna concordança.
Article 21. Els alumnes i les alumnes, o els seus pares, mares, tutors o tutores, quan els alumnes o les alumnes siguen menors d’edat, tenen dret a ser informats […].
Article 36. […] seran tornats als pares, mares, tutors o tutores legals en presència de l’alumne o de l’alumna. En cas que l’alumne o l’alumna siga major d’edat […].
Article 38. […] el cap o la cap d’estudis o el professor o professora d’aula, per delegació del director o directora, podrà […].
Article 42. […] l’alumne o l’alumna haurà de realitzar els treballs acadèmics que determine el professorat que li impartix docència. El reglament de règim interior […] especificarà la persona encarregada de dur-lo a terme i l’horari de visites al centre per part de l’alumne o l’alumna sancionat o sancionada.
Article 45. L’acord d’iniciació de l’expedient disciplinari ha de notificar-se a la persona instructora, a l’alumne o alumna presumpte autor dels fets i als seus pares, mares, tutors o tutores, en el cas que 1’alumne o alumna siga menor d’edat no emancipat.
Article 51. […] Les associacions de pares, mares, tutors o tutores d’alumnes assumiran, entre altres, les finalitats següents: a) Assistir els pares, mares, tutors o tutores en tot allò que concernix l’educació dels seus fills i filles o pupils i pupil•les. […]
Això és una herència anglosaxona nefasta perquè entre nosaltres mai no va existir aquest problema i tampoc el llenguatge “políticament correcte”. Si continuem així no podrem ni dir “calb/a” sinó “fracassat/ada capil.lar”. El llenguatge no és essencialment masclista ans primàriament pràctic, n’és un bon exemple la paraula “tothom”. Substituiran les feministes aquest mot per “totadona”? Farien el préssec una vegada més en aquest aspecte.
En els estatuts esmentats per Josep Font no ho han fet del tot bé. En l’art. 21 havien d’haver dit “tenen dret a ser informats i informades”; en el 36, havien d’haver dit “tornats o tornades”, i “sigui major a majora d’edat”; en el 38, podrien haver posat “el cap o cabeça d’estudis”; en el 45, a més de “presupmte” hi hauria d’haver “presumpta`” i “menor o menora d’edat no emancipat o emancipada”.