De l’espoli a l’extermini (més sobre deverbals)

Publicat en el Diari de Balears el 17 de gener de 2008.

A l’article precedent vaig denunciar la paraula espoli, que ha de ser espoliació, i, de passada alguns altres calcs de l’espanyol, com arxiu, en el sentit d’acció d’arxivar, que ha de ser arxivament. La recomanació anava precedida d’una llarga exposició sobre els noms deverbals, els deverbals sense sufix i els deverbals sense sufix aparents, no formats per derivació en el si de la llengua, sinó presos del llatí o d’altres idiomes. […]

Un cas molt semblant a espoli / espoliació és extermini / exterminació. La primera forma, més que una continuació del llatí exterminium, sembla una còpia del mot espanyol, documentada en el segle XIX; en canvi, exterminació, és documentada en català de molt més enrere i coincideix amb les grans llengües europees (anglès, francès i alemany extermination). Continua aquí.

22 comentaris

22 comentaris rebuts

    1
  1. Òscar - 17 gener 2009 6:32 pm

    En un altre sac tenim els verbs introduïts en el català durant els segles de subordinació cultural, i presos de l’espanyol per la via directa (com apuntar, ‘anotar a un paper’, desfalcar, empatar, envasar o fracassar”.

    I per quins verbs els podríem substituir? Gràcies

  2. 2
  3. Joan Gabriel Mora - 17 gener 2009 8:44 pm

    Gabriel, m’agrada el nou encapçalament del teu blog. Aquesta renglera de llibres és una bella imatge de com s’ha transmès el coneixement de segle en segle, i de generació en generació. La paraula i les idees sobre paper tenen un encís especial i únic. Els suports electrònics no duran mai el llibre de paper a l’exterminació.

  4. 3
  5. Joan A. Coll - 17 gener 2009 9:58 pm

    Per què, de manera preferent, trasplantació, per damunt del més popularitzat trasplantament?

  6. 4
  7. G. Bibiloni - 18 gener 2009 1:46 pm

    Òscar: jo no he dit que necessàriament s’hagin de substituir, per això els he posat “dins un altre sac”. I, a més, he dit que aquestes paraules no són totes iguals (de fàcilment substituïbles): “la triadella ens duria massa lluny”. Però si les volguéssim substituir (i jo m’hi apuntaria), segur que trobaríem paraules per a fer-ho. Les altres llengües no tenen aquests mots i segur que no en senten cap necessitat.
    Una llengua subordinada funciona de la manera següent: quan apareix una cosa nova o una idea nova, la llengua dominant li dona la paraula i la subordinada ja “no s’ha de preocupar de res”; mentre que les llengües no subordinades creen les paraules que necessiten o adopten paraules escampades internacionalment. És més fàcil copiar que crear, però té menys mèrit. Per això els parlants d’una llengua subordinada no s’imaginen la vida sense les paraules que els ha fornit la llengua dominant.
    Apuntar té un substitut sense cap problema: anotar, o potser millor notar. Per a desfalcar també trobaríem solucions, com malversar, apropiar-se indegudament, etc. Per a empatar hauríem pogut adoptar igualar. I per a envàs podríem dir contenidor i per a envasar ja trobaríem qualque cosa si la cercàvem. El que passa és que això no ho pot fer una persona: ha de ser un procés social que requereix unes determinades condicions de normalitat lingüística (i sobretot de voluntat d’aquesta normalitat).

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 18 gener 2009 1:50 pm

    Joan Gabriel, són una part dels meus diccionaris, una de les coses que més m’entusiasmen en el món. No sé si has observat que el meu esperit emergeix de les profunditats lexicogràfiques de l’Alcover-Moll.

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 18 gener 2009 2:02 pm

    Joan A. Coll, no sé per què Fabra, DIEC i EC prefereixen trasplantació. En francès també es diu transplantation. Ara mateix tampoc no sé quina és la documentació de trasplantació en català; en francès sembla que trobam el mot a partir del XVI.
    Trasplantament s’ha fet popular perquè l’han difòs darrerament els mitjans de comunicació. En un principi la gent deia trasplante, i encara n’hi ha molts que ho diuen.

  12. 7
  13. Joan Gabriel Mora - 18 gener 2009 7:04 pm

    “El meu esperit emergeix de les profunditats lexicogràfiques de l’Alcover-Moll” G. Bibiloni.

    La lectura de les rondalles de mossèn Alcover ha encès durant decennis la flameta de l’amor per la llengua en el cor de molts de mallorquins. Quant a Francesc de B. Moll, molts hem après en temps difícils els rudiments gramaticals de la llengua catalana gràcies a les seves obres. Esperem que les llavors que ells plantaren seguiran germinant en les generacions joves.

  14. 8
  15. Joan Gabriel Mora - 18 gener 2009 7:21 pm

    Una bona alternativa per a ‘envasar’ i ‘envàs’ pot esser ’embalar’ i ’embalatge’. Aquestes formes són coincidents amb el francès i el portuguès i potser més escaients al significat que es vol expressar. Envasar, d’una altra banda, té una accepció genuïna i exempta de controvèrsia: posar en un vas o en vasos.

  16. 9
  17. Antoni Llull Martí - 18 gener 2009 9:57 pm

    Per a Joan Gabriel: I “envasar” era també “posar dins el vas”, feina que solia fer el fosser…
    Pel que fa a “embalar”, em suggereix una cosa que fa bastant d’embalum, i no em sona bé per a, posem per exemple, posar dins una capsa uns bombons o dins una bossa de paper o de plàstic un quilo de llenties.

  18. 10
  19. G. Bibiloni - 18 gener 2009 10:25 pm

    La noció de “envàs” és moderna. Abans pocs productes venien “envasats”: només algunes coses que venien en capses de cartó, pots de llauna (llaunes em sona castellanisme) i ampolles. I en la llengua popular no hi havia un nom comú: es deien capses (no caixes), pots i botelles o ampolles.
    “Embalar” i “embalatge” provoquen certa resistència per l’ús que fa l’espanyol dels mots equivalents (només per a coses grosses). També en francès devia passar una cosa igual amb “emballer”, paraula creada en francès i derivada de “balle” (bala, com les de palla). Però avui, arran sobretot de directives europees, s’entén per “emballage” qualsevol contenidor destinat a protegir un producte durant la seva comercialització (anglès packaging). També l’italià diu “imballare” i “imballaggio”; i portuguès “embalagem”, etc.
    En síntesi, crec que estaria bé que també ens decantàssim per “embalatge”.

  20. 11
  21. Tomeu - 19 gener 2009 12:28 am

    Suggeriment: En cas que no trobem cap alternativa prou adient en la nostra llengua, ¿per què no consultem què fa la llengua més pareguda al català, és a dir; l’occità? ¿Seria això vàlid? Moltes gràcies. M’agradaria molt que Bibiloni en diguera la seua.

  22. 12
  23. G. Bibiloni - 19 gener 2009 8:34 am

    No. En qüestió de paraules noves, així com el català és una còpia de l’espanyol, l’occità és una còpia del francès. No es pot prendre com a referent una llengua subordinada. És igual si català i occità són llengües paregudes. A l’hora de triar neologismes (que sovint són internacionals)això és irrellevant.

  24. 13
  25. Sebastià - 19 gener 2009 11:14 am

    “Igualar les bases?” No, per favor! “Empatar les bases” (o “vases”), com n’hem dit tota la vida.

  26. 14
  27. Òscar - 19 gener 2009 8:17 pm

    Moltes gràcies Bibiloni. Si t’he fet la pregunta és perquè jo també m’apunte a substituir-les. I faré tant com puga perquè així ho faça com més gent millor.

    Quant a “apuntar” i “apunt”, em pense que hi ha una traducció de Dostoievski que porta com a títol “Apunts del subsòl” i una altra “Memòries del subsòl”. Personalment, fa temps que prenc notes i passe dels “apunts”

  28. 15
  29. Joan Gabriel Mora - 19 gener 2009 10:22 pm

    Sebastià, el verb de l’expressió ’empatar les bases’, que confés que desconeixia, pens que pot esser una variant d”empaitar’, verb ben català, mentre que l’altre ’empatar’, significant ‘igualar’, és amb tota probabilitat un castellanisme.
    Quant a ‘envasar’, essent ‘vas’ un terme bastant genèric, pens que hauria de poder expressar el fet de posar dins recipients del tipus de pots, ampolles, bótes i botelles. Per a capses, embolcalls plàstic, blísters, etc. s’hauria de preferir ’embalar’.

  30. 16
  31. Sebastià - 20 gener 2009 12:08 am

    No crec pas que aquest “empatar les vases” véngui d'”empaitar”. Es tracta d’una expressió que té origen en les vases (o bases) dels jocs de cartes (ço és: ‘les cartes que el jugador recull en guanyar una jugada’, especialment si comporten molts de punts). Segons el DCVB, “empatar les vases a algú” significa ‘llevar-li la primacia o impedir-li d’aconseguir son desig’ o ‘esser-li superior o igual en vàlua, en poder’.

    És una expressió ben mallorquina, que l’he sentida a dir sempre a ca nostra, per molt que el verb “empatar” tengui un origen castellà.

    També són ben mallorquines les expressions “empatar conversa o xerrada” —que vol dir ‘entaular conversa o posar-se a xerrar—, ben diferent d’empatar-ne una, que significa ‘donar-la per acabada’; i “empatar alguna cosa a algú” també pot voler dir ‘etzibar a algú una resposta enginyosa o tallant, que deixa l’altre conversador amb la boca oberta i en silenci”.

    Pel que fa al verb “envasar”, no oblidem tampoc que, a Mallorca, “vasa” és també un ‘marc’ o ‘bastiment que limita o circueix un quadro, mirall, porta, etc.” i que, per tant, aquests objectes es poden envasar.

  32. 17
  33. Antoni Llull Martí - 20 gener 2009 12:16 pm

    També tenim a Mallorca l’expressió “fer vasa”, ‘fer paper’, ‘ésser ben considerat’. (Segurament vasa per basa). A més, per a segons quina és la cosa que cal envasar o embalar, tenim encapçar, empotar, embotellar, embolicar, encistar, encistellar i segurament alguns altres verbs que ara no em vénen a la memòria. Amb tot, envasar no em sembla tan horrible.

  34. 18
  35. Joan Gabriel Mora - 20 gener 2009 4:04 pm

    Sebastià, m’has empatat bé la basa! Pot esser, fins i tot, que ’empatar’ sigui un italianisme que hagi estat introduït al català àdhuc abans que al castellà. Vegeu aquesta etimologia extreta de http://www.elcastellano.org:

    En su Origen y etimología de la lengua castellana (1601), Francisco del Rosal menciona empatar con el sentido de ‘hacer el mismo número de bazas los dos adversarios’ de un juego de naipes. El verbo proviene de ‘hacer pata’, con el mismo sentido de ‘igualar’, que nada tiene que ver con las patas de los animales.

    En los dialectos de algunas regiones de España, hacia el siglo XV, o tal vez antes, se usaba ‘pata’ o ‘hacer pata’ para expresar la situación de igualdad.

    Esta palabra fue tomada del italiano impattare, del mismo significado, que se formó a partir de la locución far patta (literalmente, ‘hacer pacto’, o sea, quedar en paz, sin vencidos ni vencedores), donde patta se deriva del latín pactum ‘pacto’.

  36. 19
  37. G. Bibiloni - 20 gener 2009 6:42 pm

    La procedència del castellà “empatar” és aquesta, efectivament (Coromines, RAE, diccionaris italians). Respecte al català, ara com ara, el que sabem segur és que la primera documentació coneguda de la paraula “empatar” és del 1803 (Diccionari de Bellvitges, Esteve i Juglà).
    Quan jo era petit ningú no deia “empat” sinó “empate”, igual que deien “envase”, no “envàs”, cosa que dóna una certa informació de la procedència d’aquestes paraules.
    Així i tot, potser aquí hi ha misteri. Les cinc accepcions d’«empatar» de l’Alcover-Moll semblen tenir poques connexions. Hi ha més d’una paraula “empatar”?
    Una altra cosa vull afegir: la substitució de castellanismes té sovint possibilitats múltiples, i no necessàriament s’ha de substituir un verb per un altre verb; “empatar” es podria substituir per “quedar iguals”, “quedar igualats” o altres fórmules.

  38. 20
  39. Antoni Llull Martí - 20 gener 2009 7:27 pm

    Crec que ja ningú empra la locució que era usual a Manacor qan jo era al·lot, “estar paus” supòs que per “estar en paus”, ‘estar cabals’ (sense deure’s res un a l’altre). Quan, per exemple jugant a bolles, un perdia i havia de satisfer una o dues bolles al guanyador, quan les hi lliurava li deia “ara estam paus”. L’Alcover-Moll no la registra sense “en”. Qualcú té constancia del seu ús a altres llocs?

  40. 21
  41. Joan Gabriel Mora - 20 gener 2009 7:46 pm

    El deverbal ’empat’ deu ser un castellanisme relativament recent. El verb ’empatar’, emperò, deu ser una altra història.
    Durant la meva curta infantesa a una vila del migjorn mallorquí crec haver usat en els jocs de nins l’expressió ‘quedar parells’. Qualcú la pot atestar?

  42. 22
  43. pep - 28 gener 2009 8:48 pm

    ‘Empate’ (com en un partit de futbol) en italià és “pareggio”

Podeu deixar un comentari