«Condó». Com és possible?
Publicat en el Diari de Balears el 25 d’octubre
La paraula avui més habitual en llenguatge formal és preservatiu, però també hi ha el sinònim del títol, i d’aquest parlarem avui. No se sap l’origen d’aquesta paraula. La vinculació del mot a un doctor Condom, que hauria treballat al servei dels interessos sanitaris de Carles II d’Anglaterra (1630-1685), és una hipòtesi entre altres. Menys versemblant és encara la relació de l’instrument amb la vila occitana de Condom, en el departament de Gers, encara que aquesta disposi de tot un museu del preservatiu. Té més bon predicament la hipòtesi que relaciona la paraula amb el verb llatí condere, ‘amagar, protegir’, l’arrel del qual dóna el verb espanyol esconder. Sigui com sigui, s’accepta que aquesta paraula en les diverses llengües és un anglicisme, és a dir, el mot es va encunyar en anglès, i això degué ser en el segle XVII o potser el XVIII. De l’anglès la paraula condom va passar a una munió de llengües: l’alemany, el danès, el noruec, el suec i el txec diuen kondom; el francès, l’italià i el portuguès, condom; el neerlandès, condoom; el finès, kondomi; l’esperanto, kondomo, etc. Tots amb m. Continua aquí.
13 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
En francès, en diuen més sovint “préservatif ” o, en la llengua col·loquial, ‘ capote ‘ o ‘ capote anglaise. ‘ Els anglesos l’anomenen ‘ French letters. ‘
No seria més fàcil dir preservatiu? Jo crec que és el que diu la majoria de la gent. També és la paraula més comuna en francès (al menys quan hi vivia jo, entre 1999 i 2002).
El TermCat sembla que no sap què recomanar. Una fitxa diu “condó”, amb preservatiu com a sinònim complementari, i una altra diu condom.
Un altre bon exemple de subordinació lingüística és l’antiga Copa de Copes (futbol). No cal ser un geni per a saber perquè en català se’n diu “Recopa”.
Evidentment, la paraula de cada vegada més usual és preservatiu, i ja està bé que sigui així. Però jo volia denunciar la interferència en la forma condó. Faig una petita modificació del començament de l’article incorporant-hi aquesta idea, perquè ningú no es pensi que condom és millor que preservatiu.
Parlant del començament de l´article, vos l´han decapitat a l´edició en paper del diari. Curiosa la interferència a la que feis referència: a mi mateix em va estranyar que la forma oficial adoptada fos “condó” quan, en els anys vuitanta, em començava a interessar pels diferents usos lingüístics de l´estri… Sense ser lingüista, em semblava senzillament una forma poc natural, poc genuïna. Pel que fa al tema dels diccionaris, tenc la sensació que el de l´Enciclopèdia són més “de fiar” (per dir-ho de qualque manera) que el de l´Institut: és així?
Gaudeixo avui després de molts dies de fer el ronso i no passar per una bona estona. I és que a casa teva s’hi ha de venir disposat a prendre. Gràcies, he llegit tots els “o” final de paraula i he trapassejat els blogs antics. Una abraçada, sort que queden persones com tu.
M’han decapitat l’article, Joan A., una cosa que ja havia passat un altre cop. M’asseguren que són males passades dels programes de maquetació.
I gràcies, Zel.
Veig que escriviu “condom” sense accentuar, i per tant supòs que el feis agut. Però si miram com ho diuen altres llengües llatines, l’italià i el portuguès han mantingut l’accent original anglès, i el pronuncien breu. Deixem de banda el francès, on tots els mots són aguts. Crec que l’adaptació més adient en català seria també “còndom”. Què en pensau?
Potser sí, però no n’estic segur. Crec que en italià tant es pot pronunciar agut com pla, i el plural és condomi, pla si no vaig errat. En portuguès no he pogut aclarir com ho pronuncien, perquè és paraula poc usada formalment.
En tot cas, i repetint una idea del comentari 3, el mot en català formal ha de ser preservatiu. És així en les llengües romàniques, mentre condom és un mot més neutre en les germàniques i altres. El que no s’hauria de fer mai és dir o escriure condó, sinó en el seu lloc condom o potser còndom.
albun??? no, albun no existe en español 🙂
Teniu quasi tota la raó. Amb n encara no és als diccionaris. Però d’existir deu existir, perquè escrivint “albun de fotos” en el Google surten 282.000 pàgines.
M’agradaria saber si a la forma “cangur” li pasasa com a “condó”, que només és explicable pel “canguro” espanyol.
El GDLC d’Enciclopèdia entra “cangurú”, si bé remet a “cangur”.
També és força curiós el criteri de remissions entre “vaccí” i “vacuna” (i derivats) que tenen el GDLC i el DIEC.
“Canguru” és la forma correcta en català i comuna a totes les llengues llatines, i no “*cangur” (ultracorrecció) o “cangurú” (accentuació dolenta)