Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

«Condó». Com és possible?

La paraula avui més habitual en llenguatge formal és preservatiu, però també hi ha el sinònim del títol, i d’aquest parlarem avui. No se sap l’origen d’aquesta paraula. La vinculació del mot a un doctor Condom, que hauria treballat al servei dels interessos sanitaris de Carles II d'Anglaterra (1630-1685), és una hipòtesi entre altres. Menys versemblant és encara la relació de l'instrument amb la vila occitana de Condom, en el departament de Gers, encara que aquesta disposi de tot un museu del preservatiu. Té més bon predicament la hipòtesi que relaciona la paraula amb el verb llatí condere, 'amagar, protegir', l'arrel del qual dóna el verb espanyol esconder. Sigui com sigui, s'accepta que aquesta paraula en les diverses llengües és un anglicisme, és a dir, el mot es va encunyar en anglès, i això degué ser en el segle XVII o potser el XVIII. De l'anglès la paraula condom va passar a una munió de llengües: l'alemany, el danès, el noruec, el suec i el txec diuen kondom; el francès, l'italià i el portuguès, condom; el neerlandès, condoom; el finès, kondomi; l'esperanto, kondomo, etc. Tots amb m.

Per quins set sous en català no es diu condom, de manera paral·lela a totes les altres llengües? És molt bo d'entendre i només hi ha una explicació: la interposició de l'espanyol entre nosaltres i la resta del món. Quan la paraula condom arribà a l'espanyol, es va adaptar a aquesta llengua de la manera que ho fan totes les paraules acabades en –m: canviant aquesta m per n (Adán, albun, flan, harén, Jerusalén, ron, i fins i tot cederrón). Però la nostra llengua no té cap problema per a incorporar paraules amb –m final, perquè en tenim per a regalar i per a vendre. En català hem fet la bestiesa d'introduir condó en lloc del condom que tot faria esperar. I és que condó ve directament de l'espanyol, aplicant l'equivalència més o menys sistemàtica –ón/-ó: avión/avió, melón/meló... condón/condó. Més o menys la mateixa bestiesa que si diguéssim ro (rom) o cederró (cd rom); o fla (flam) o Adà (Adam) o harè (harem). O Cristòfol Coló.

El fet que la gent digui espontàniament condó —si no diuen condon— és comprensible tenint en compte els mecanismes que just ara hem referit. Però que el diccionari oficial de la llengua dugui condó ja no és tan comprensible. El diccionari Fabra no duia ni condó ni condom. Es veu que durant molt de temps era una paraula considerada no prou digna per a figurar en els diccionaris. En els diccionaris acadèmics espanyols el mot no hi apareix fins al 1989, si no vaig molt errat. El 1973 va sortir el cinquè tom de la Gran Enciclopèdia Catalana, que registra condó, però després hi va haver una rectificació. Els diccionaris castellà-català (1985) i anglès-català (1986) de la marca Enciclopèdia Catalana encara porten condó, però el diccionari italià-català (1992) ja ha optat per condom. El Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia Catalana), de 1998, i la versió més actualitzada de la Gran Enciclopèdia (versió electrònica) duen condom com a forma preferent i condó com a forma secundària. El mateix fa el Diccionari de la llengua catalana multilingüe, d'Enciclopèdia Catalana, compendi de diversos diccionaris bilingües. D'altra banda, guard retalls del diari Avui d'aquella dècada que mostren que el diari havia decidit de fer servir la forma condom.

Si s'estava produint un procés de rectificació d'un error indiscutible, per què la Secció Filològica, quan va redactar el DIEC (1995), va decidir d'aturar aquesta rectificació i consagrar el sinistre condó, que és l'única forma que porta el dit diccionari? Ens ho haurien d'explicar, però en qualsevol cas ho consider un fet molt lamentable. Esperem que en aquest punt els catalanoparlants de bon gust segueixin els diccionaris de l'Enciclopèdia i no el DIEC.

 

 

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 25 d'octubre de 2008. (Per a qualsevol reproducció cal atenir-se a les lleis i a la política de l'empresa editora, i, en qualsevol cas, cal citar el diari i no aquesta pàgina.)

Tots els articles