Entre el vermell i el roig (II)
Trailer:
L’interès d’aquest article i del precedent se centra en la interferència de l’espanyol en aquest punt, almenys entre els qui distingim clarament vermell i roig. Havíem esmentat el cas de la Creu Roja i el mot roig aplicat a les ideologies d’esquerra. Hi ha, però, altres concurrències de noms amb l’adjectiu roig degudes a aquella interferència. Clarament, la radiació infraroja (DIEC) hauria de ser infravermella (port. radiação infravermelha). Els glòbuls vermells se salvaren de poc, però glòbuls rojos també es veu escrit en textos catalans. Igual que es pot veure en els mitjans de comunicació l’alternança entre alerta roja i alerta vermella. Igual també que les famoses línies vermelles que tracen alguns partits polítics sovint apareixen convertides en línies roges. I la versió catalana dels westerns ens parla dels pells roges, que no eren més que pells com les altres protegides amb un preparat de color vermell. Finalment, escric aquest article quan el nacionalisme espanyol va més inflat que unes xeremies amb una cosa que diuen la roja. Ara per ara, per la tipografia sembla que els mitjans en català ho deixen sense traduir. Certament està bé així, i millor encara si no en parlàssim gaire, però si l’invent s’ha de traduir, en diran la roja o la vermella?
Podeu llegir l’article complet aquí.
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
També es considera vermell el sol, a la sortida o a la posta, i els grans de magrana. Quan jo era al·lot vaig aprendre aquesta cançó popular tradicional, a Manacor: “Madona de Sa Cabana, / ‘xecau-vos ben de matí, / i voreu es sol sortir, / vermei com una magrana.”
Casualment m’he trobat avui amb una cançó que va recitar mossèn Alcover al laboratori fonètic del P. Rousselot, a París, l’any 1912, per fer un enregistrament gràfic de veu encaminat a la descripció dels fonemes,segons contà ell al setmanari “La Aurora”:
Vos teniu la vermeior
de la flor de la roella,
les colors de la poncella
i del lliri la blancor.
Hola, et volia demanar l’opinió sobre el tema que hi ha obert a Eivissa amb els símbols cívics. Sembla que molta gent està en contra de la proposta de mandera presentat, per semblar-se massa a la blavera valenciana o a la morada mallorquina. També voldria saber si ja s’han establerts els símbols del consell de formentera, ja que veig que a la teva web dedicada als símbols encara no hi apareix res. Gràcies, m’agrada molt el teu bolg tot i que de tant en tant discrepi ehehe
bandera, no mandera
En català del Rosselló sempre hem fet servir l’adjectiu “roig’, mai ” vermell. ” La gent del carrer que ha passat per l’escola francesa ho entén gràcies al francès ” vermeil “.
Salut, Daniel
En aquest article vaig contraposar l’ús oriental i l’occidental, i no vaig dir res del rossellonès (tinc un espai molt limitat i he de retallar). Però és una dada important. Ara, jo no sé si el fet que allà es digui només roig és un ús antic, influència francesa… Hauríem de mirar-ho.
I fins aviat a Prada.
”Roig” sembla dominar al septentrional actual mes trapem ”vermell” en textos antics “Ab un sant Miquel petit, d’argent sobre endeurat, ab una pedra vermella a modo de granat o robi” (Reconnaissance et inventaire devant notaire des reliques, trésor et ornements de la cathédrale d’Elne 1550) i no tan antics segurament. Tenim la triple influència (occità francès sudcatalà) i també sem a l’oriental tot essent perifèrics. La qual cosa confereix l’us de 2 o 3 paraules a l’encop
Adiu Gabriel!
A la plana rossellonesa, l’adjectiu es pronuncia ” ruig ” mentre el nom de casa, molt corrent aquí dalt, és Roig.
Diem ” En Roig és ruig com una pebrina. ”
Fins a Prada!
Pel Matarranya només he sentit dir roig… vermell no s’utilitza. Tota la vida he pensat que era correcte, me costa creure que es una influència del castellà quan els besavis ja ho deien.
l’origen del mot Vermell, lligat al roure http://opinion.jornalet.com/josiana-ubaud/blog/375/roge-rar-poder-mascle-donc-roge-mascle