La pronúncia dels infants
“No em ratllis” és un programa de televisió simpàtic i entretingut, encara que amb un títol poc afortunat, que mostra com són i com es manifesten nens de tot el Principat. Si els amos de TV3 fossin tallats més de lluna hi farien sortir infants de tots els Països Catalans, però són com són i no n’hi ha més. Com que hi surten nens de tot el Principat, o més exactament de la part del Principat sota administració espanyola, hi surten també totes les maneres de parlar català que es poden trobar en aquesta població infantil. I quina diferència més impactant la que hi ha entre els menuts de Barcelona i rodalia i els altres. Entre la pronúncia dels nins barcelonins i la dels de Berga, per exemple, hi ha una diferència abismal. Els darrers parlen igual que els seus pares i els seus avis, mentre que els de Barcelona han trencat el fil de la història i parlen així com hem descrit en posts precedents.
Com que estic interessat en la qüestió de la fonètica i preocupat per la seva deriva, vaig fer unes modestes pàgines per a explicar a la gent les coses més elementals per a una bona pronunciació catalana. Després he pensat —i això és el que ara faré— d’afegir-hi uns documents sonors que representin models de pronúncia bons i dolents, de totes les àrees dialectals, perquè qui vulgui en pugui prendre mostra. El darrer programa de “No em ratllis” m’ha servit per muntar un fitxer d’àudio a base de talls en què diverses veus infantils llueixen una pronúncia fresca, genuïna, magnífica. Un model per a la col·lecció.
És ben clar que fora de la Zona Catastròfica (àrea metropolitana de Barcelona) hi ha una infinitud de persones —em referesc especialment a les persones joves—amb un català extraordinari. Els qui tenen la tasca de seleccionar les veus per a la locució professional i el doblatge no tenen excusa.
Escoltau aquest català francament deliciós. Això és català, i qualsevol altra cosa són imitacions.
14 comentaris14 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Jo el mirava, aquest programa, precisament per sentir com parlen els nens.
Em vaig fer un fart de riure quan li van retreure al Carod que deia Berga amb e oberta, es va posar vermell i va dissimular!
Una delícia. La part forana de Mallorca, la pagesia d´Eivissa, i tota Menorca i Formentera en són ben plenes d´exemples similars.
A mi sempre m’ha fascinat la pronúncia de n’Heribert Barrera, supòs que “abans de la guerra” tothom devia parlar igual.
Tenim de gastar poca aigua?. Això és una incorrecció? En fi, jo de petit també ho vaig dir així, eh?
Certament a la rodalia de Barcelona la pesta xava s’estén, però tampoc seria bo generalitzar. Sense anar més lluny, els infants catalanoparlants de Terrassa, Sabadell o Vilafranca del Penedès -per posar algun exemple- encara conserven la pronúncia genuïna. No tot està perdut.
I, a més a més, la gran majoria són patriotes de pedra picada. Què més volem? Que n’aprengui en Carod!
Certament, només sentir les neutres ja fa esfereir! Els models dels mestres i dels pares són els que són…
Cal dir que a Barcelona ciutat, si pares l’orella constantment, molt de tant en tant encara pots sentir alguna coseta bona… Sort que tenim el cap de setmana per anar a escampar la boira!
Ai, si la bona fonètica s’encomanés fàcilment!
Moz, durant la carrera a mi m’havien dit que “tenir de” sí que és acceptable. A més, segons he entès és la forma habitual en català septentrional.
Per molt que hi facem i per molt de greu que això ens sàpiga, la nostra llengua, com les altres del món, anirà evolucionant i canviant la seva fonètica. Però no és això que és lamentable, sinó que ho hagi de fer per influència d’una altra llengua que ens ha estat imposada per motius de domini cultural i polític, i no espontàniament pel seu propi mecanisme interior que obra sobre els seus parlants, actualment, en gran majoria, despreocupats per la puresa de la llengua que parlen i tan poc interessats no tan sols a fer-la prosperar, sinó a conservar-la. Com aquell qui es troba en mig d’un riu, si s’atura de nedar el corrent l’arrossegarà, potser cap al precipici. Si nosaltres ens aturam de fer coses per la conservació i enaltiment de la nostra llengua, serem arrossegats cap al desastre cultural, i en poques generacions quan es parli de nosaltres, si és que s’en parla, serà en una altra llengua i probablement no molt bé, i ens ho mereixerem.
Allò més trist és que molta gent de l’Àrea Metropolitana se’n riu, d’aquests accents.
L’eina més útil per difondre el català correcte tant en sintaxi com en pronúncia, és la televisió. Mentre les emissions de TV3 i adlàters siguin incorrectes, no hi ha res a fer. Mentrestant anirem xerricant de dents sentint els locutors i patint els textos que han de llegir.
J. Fontdecaba
Crec que és generalitzar també dir que la gent de TV3 ho pronúncien incorrecte, hi haurà de tot crec jo. A veure si ara els que no som de Manresa o Berga no pronunciem bé la nostra llengua. Crec que una de les coses maques que té la llengua és la fonètica depenén de la zona, lo que mai s´ha de permetre es que soni a com una espècie de català-xarnegu, això si que fa mal.
Una “recomanació”: mireu -i escolteu- el programa Picalletres que fan a Localia a la tarda. És un concurs amb bona intenció, que convida nois d’ESO i batxillerat a lletrejar paraules en català davant dels seus companys. El problema és que el locutor és absolutament “da Barsalona” i fa lletrejar als nois i noies paraules com “TAMPTATIVA” o “ASCOLTAR”. El més divertit és que quan els concursants s’equivoquen, la veu que infomra de la la solució correcta és occidental, i els diu ” comença amb i no amb “.
Nomes volia fer propaganda del meu blog
sodellengues.blogspot.com
salutacions des de Tanzania,
David