buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

No em ratllis

El tractament de l’argot en els mitjans de comunicació, especialment a la televisió, ha estat un motiu de debat intens entre el gremi de filòlegs d’aquest país. Com se sap, una llengua subordinada com el català és incapaç de produir argot juvenil, viu i canviant, com ocorre en les llengües normals. Nosaltres, desgraciats, simplement incorporam l’argot que produeix l’espanyol i gràcies. En matèria de llengua nosaltres no hem de fer res, perquè tot ens ho donen fet. Una part dels lingüistes es resignen amb aquesta situació i consideren que els mitjans de comunicació el que han de fer és reflectir la realitat i tal dia farà un any. Altres preferiríem cercar la manera –ben difícil, és clar– de no ser una trista còpia i produir alguna cosa original. No cal dir que els qui controlen la llengua dels grans mitjans de comunicació són més aviat del primer grup, per la qual cosa els espais dramàtics i els doblatges de la nostra TV3 van plens de tios, no et passis, enrotllar-se, mal rotllo, quin morro, pirar-se, al·lucinar, menjar-se l’olla, molar, currar, no et tallis, xungo, guai, flipar, muntar un pollastre (inefable, aquest)… Tot més espanyol que una plaça de toros. Doncs ahir va començar a TV3 un programa que du per títol una d’aquestes espanyolades de l’argot foraster de darrera fornada: No em ratllis. Per si algú no està al dia –que no ho crec– aquest ratllar de pati d’institut vol dir “atabalar”, “estressar” o una cosa així, més o menys.

El món hispanoparlant, començant pels lingüistes, va perdut amb l’origen de la parauleta. Per culpa del famós yeismo ningú no sap a hores d’ara si s’ha d’escriure rayar o rallar, dos mots distints amb significats distints: hacer rayas, el primer, i “fer miques”, el segon. Els joves catalans n’han fet ratllar sense gaire manies etimològiques. Fins i tot la jovenea mallorquina ha fet una incorporació simple del mot –rallar o raiar diuen, segons les opcions fonètiques de cadascú–, renunciant d’entrada a fer una traducció més ben calculada, que podria ser retxar (a Mallorca no es diu ratlla sinó retxa; fins i tot es parla de retxes de coca, i no de verdura precisament).

En català també tenim un bon bugat amb les paraules ratlla i ratllar. Ni l’Alcover-Moll ni en Coromines en treuen l’aigua clara del tot, encara que el segon s’hi acosta més. Tanmateix, els dos pous de saber lexicogràfic fiquen dins un sac dues paraules inicialment diferents i amb etimologies distintes: ratllar de fer ratlles o línies, i ratllar de fer miques amb el ratllador. El que sabem segur és que la t és una cosa moderna i capitalina definitivament fixada per Fabra. En català tradicional la ratlla (línia) es diu sistemàticament ralla o raia, segons les àrees. A Mallorca, on la paraula normal és retxa, hi ha casos residuals de raia en el sentit sobretot de frontera. L’altra paraula, ratllar (amb el ratllador) també era antigament rallar o raiar (a Mallorca sempre ha estat raiar i raiador). I la cosa és molt més complexa que una simple qüestió de iodització, a la manera de cella i ceia. De manera que dues paraules d’origen diferent s’han fos en una i ben foses estan.

Com també es va fonent –tornant allà on érem– la personalitat de la nostra llengua, convertida de cada dia més en una còpia barata i en una caricatura deplorable. També gràcies a TV3. Però tranquils, no ens ratllem.

9 comentaris

9 comentaris rebuts

    1
  1. carles cabrera - 19 novembre 2006 11:51 pm

    Sembla que no veiem (o que no ho vegin, ells) que l’únic que fan és ensorrar el nostre lèxic i la nostra semàntica adoptant els hispanismes al nostre sistema ortogràfic com ara “al·lucinar”, “follar-se-la” o “rotllo” (quan un “rotllo” sempre havia estat un “rave”). Al final, no sé quina herència podem deixar per als catalanoparlants de l’endemà si continuem introduint termes d’aquests a la llengua, perquè no ens enganyem, si els introdueix TV3, no manca gaire perquè apareguin a diaris, ràdios, editorials, etc.

    Si no hi posem remei acabarem com a Galícia, entrarem en un procés de dialectalització. Llengües com el català pateixen doncs una doble ferida: la de la dialectalització i el procés de substitució lingüística. Ah! I no ens deixem el bateig del “botellot” (jo continuaré dient-ne “gelereta”).

    Aprofito per saludar els col·legues Pere Bueno, Antoni Riera i Joan Daniel Bezsonoff, que furgant per ací n’he llegit comentaris.

  2. 2
  3. Gorrió - 23 novembre 2006 7:55 pm

    Tan senzill com seria dir “no m’embossis”, “deixa’m fer”. Però ja ho sabem: tot allò que no s’avé fil per randa amb les expressions forasteres és “tancat” per als hispanopensants que fan la TV(E)3.
    Els catalans que no ens resignam a la nostra espanyolització haurem de començar a pensar en processos de reconstrucció lingüística i nacional reeixits de comunitats que s’han hagut d’alliberar no només de l’opressor sinó també de les elits col·laboracionistes i d’una gran part de la societat, assimilada per la colonització en una primera fase i militant renegada activa en una fase posterior.
    Els sionistes en són una bona mostra.

  4. 3
  5. Gemma - 03 desembre 2006 1:46 pm

    També es podria substituir per: “no m’empudeguis!”. Es podien trobar alternatives catalanes amb el mateix significat i pròpies del registre col·loquial sense haver de recórrer a l’expressió castellana.

  6. 4
  7. Alexandre Ordaz - 09 desembre 2006 5:57 pm

    Ací a València en diríem normalment ‘No m’atabales’, una expressió ben natural i de tota la vida, en contrast amb la bestiesa aqueixa, que fa mal a les oïdes…

    Jo trobe que cal queixar-se als responsables de TV3, perquè el fet que un programa de la televisió catalana es diga així no és gens normal. Malament anem per aqueix camí… A parer meu, resulta inacceptable.

    Vull donar les gràcies a Carles Cabrera pel seu comentari, que m’ha semblat ben assenyat. Per cert, jo pensava que ‘rave’ era l’equivalent a ‘chapuza’, juntament amb ‘bunyol’ i ‘nyap’ (jo preferesc ‘nyap’, que per a mi un bunyol és una cosa ben positiva). No pensava que equivalia també a ‘rollo’. En aqueix sentit, jo he sentit gent de la Safor dir ‘¡Quin torró!’, que equivaldria al castellà ‘¡Qué rollo!’ o ‘¡Vaya rollo!’.

    Salut i fins a l’altra,
    Àlex

  8. 5
  9. Alexandre Ordaz - 09 desembre 2006 6:01 pm

    ¡Ah, per cert! En el diccionari interactiu que promou la Conselleria valenciana de Cultura (http://www.diccionarisvalencia.es/index.php), tradueixen ‘rollo’ per ‘llanda’ o ‘llauna’, que en realitat és un calc del castellà ‘lata’ (‘Es una lata…’, com la cançó). Jo dic ‘torró’ des que ho sentí.
    Més salut,
    Àlex

  10. 6
  11. Pau - 21 desembre 2006 11:44 pm

    “No m’atabalis” també es diu amb naturalesa a Catalunya. Potser és encara més natural “no m’emprenyis”, però hagués quedat massa groller posar-ho de boca de petarrons.

  12. 7
  13. Autòmat constret - 23 desembre 2006 6:07 pm

    A més a més, van preguntar a la mainada (em sembla que va ser a “El Club”, tot aprofitant la presentació d’aqueix programa) si entenien el que volia dir “no em ratllis!”, i ves per on que la mainada no sabia què volia dir aquesta expressió!, així que l’argument per posar aquest nom al programa a fi d’apropar-se a l’argot infantil català és totalment erroni, per no dir que és una grassa fal·làcia!

  14. 8
  15. Jordi de Vic - 30 desembre 2006 6:42 pm

    Gabriel, no has parlat del ‘rallar’ eamb el sentit de ‘xerrar’ o ‘parlar’, que he sentit de boca de mallorquins, la qual cosa titularia el programa «No em xerris!», d’un grau d’emprenyamenta més fort que el que es deia per aquí. 😉

  16. 9
  17. Xesca - 19 gener 2007 1:16 pm

    Algú s’imagina un programa de viatges a TV1 que es digui: “Tocando el dos”? O un d’aquells com el de la Gemio de fa uns anys on els teus somnis es fan realitat que es digués: “Soñando tortillas”? 🙂
    Idò això és el mateix. Agafar una expressió en argot d’una altra llengua, agafar un diccionari… i au! traducció literal. O no.
    Potser qui va decidir el títol del programa havia llegit feia poc “From lost to the river” i va decidir aplicar el que havia après.
    O per ventura és nét d’un d’aquells censors dels temps d’en Franco, d’aquells que posaven en solfa castellana les coses d’aquí, que segueix la tradició familiar i posa en solfa catalana les coses d’allà…
    I sí, “no m’embossis” està molt bé, però encara m’agrada més allò que ma mare em deia quan jo insistia una mica massa: “no em suquis la magrana”. 😉

Podeu deixar un comentari