Mònica Terribas i els desdoblaments de gènere

En català, i en totes les llengües romàniques, el gènere gramatical es manifesta en un sistema en què hi ha unes formes no marcades i unes formes marcades. És un sistema no simètric en què les formes marcades són les femenines, les que porten la marca de femení. Un mot, doncs, amb la marca de femení, es refereix inequívocament a una dona o a un grup de persones en què totes són dones. Un mot no marcat quant al gènere es refereix a un home, a diversos homes o a un grup de persones de sexe indeterminat. En aquest darrer cas és el context el que normalment aclareix si els integrants del col·lectiu són tots homes o no. Trobareu més informació en aquest text. El fet que les formes no marcades hagin rebut tradicionalment el nom de masculí —conseqüència històrica de la dualitat de sexes, que es diuen mascle i femella— ha fet que la major part de la gent tingui una visió inexacta del fenomen del gènere gramatical i que molta gent hagi cregut que és un sistema que discrimina o invisibilitza les dones. Arran d’això fa unes quantes dècades aparegué un moviment que es proposà de canviar el llenguatge, i sorgiren tota mena de guies de llenguatge «no sexista», fetes per persones que no entenen el funcionament de la gramàtica i patrocinades per polítics que tampoc no entenien res sobre la qüestió. Com que aquestes propostes, a més de no tenir fonament científic, són irrealitzables, no s’ha canviat el llenguatge com es pretenia, ni es canviarà. S’ha creat, per contra, una gran confusió entre la gent, i alguns exhibeixen un català que és un garbuix sense trellat. La darrera i més extrema manifestació d’aquest error és el que podríem anomenar femeninisme —diferent de feminisme—, és a dir, usar les marques de femení per a referir-se a col·lectius on hi ha homes i dones, un ús propi de persones d’extrema esquerra o de gent amb tendències antisistema. Llançats per avall en la costa de la irracionalitat, ja es pot veure, fins i tot, l’ús del femení en referència a grups de només homes (aquests dies hem vist algun text en què a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez els anomenen «preses polítiques»). En tot cas, en aquest article no m’interessa aquesta pràctica darrera sinó el fenomen del desdoblament de gènere, un dels recursos recomanats pels manuals de «llenguatge no sexista» esmentats i que ha contaminat polítics, opinadors i tota mena de persones. Un recurs amb el qual n’hi ha que pensen ingènuament que ja se supera el «llenguatge sexista».

Mònica Terribas, dona intel·ligent i d’una professionalitat admirable, és una de les persones que es deu haver begut les teories dels manuals-pamflets «antisexistes» i pràctica amb entusiasme —o es proposa de fer-ho— el desdoblament de gènere.  Això contrasta amb la pràctica de la immensa majoria de col·legues seus, que usen el llenguatge de manera diguem normal. He posat l’atenció en aquesta professional de la ràdio perquè és un referent i per la influència que exerceix sobre la gran quantitat de gent que cada dia l’escolta. Encuriosit per tenir més detalls sobre el tractament del gènere per part de Terribas, he enregistrat les set hores del programa El matí de Catalunya Ràdio del dia 22 de setembre, l’he transcrit i he fet un petit tractament de les diferents formes lingüístics en joc relatives al tractament del gènere gramatical. Aquest post té per objecte mostrar com les persones més addictes al desdoblament en fan un ús mínim, perquè una altra cosa és impossible. Els desdobladors desdoblen de tant en tant, quan hi pensen, o amb certs mots que resten especialment vinculats al desdoblament, i ja creuen que usen un llenguatge «no sexista». En rigor, sentir com algú va repetint “diputats i diputades”, “ciutadans i ciutadanes”, “alcaldes i alcaldesses”, “catalans i catalanes” té un cert impacte, però aquests desdoblaments són una part ínfima del que es podria fer. La major part de mots es diuen sense desdoblar, car altrament el llenguatge seria insofrible. Tot això mostra l’absurditat del desdoblament i la necessitat de promoure el retorn a la llengua normal, que és com és i no discrimina ningú.

Heus ací la transcripció de totes les frases que la jornalista estudiada va dir en tot un matí, en les quals hi ha un element lingüístic que es refereix a un col·lectiu d’homes i dones:

 

…inclosa la de pagesos, que preparen tractorades, els estibadors del port de Barcelona, associacions de pares i mares, músics
… per reclamar la llibertat dels presos polítics
els defraudadors de l’amnistia fiscal…
… fins a la una som amb vosaltres, despertes i desperts
… comencen a despertar-se els manifestants o no?
Què et sembla? Contents no estan. [els policies]
… davant dels jutjats declaren els alcaldes
… comencem a sentir-ne alguns que comencen a quedar-se afònics
… actuacions com les dels estibadors de Barcelona i Tarragona…
… agents de la policia espanyola que no estan massa contents… i no deixen de ser treballadors… Doncs els hi [sic] enviem una abraçada…
… inclosa la dels pagesos que estan organitzant tractorades, els estibadors del port de Barcelona i Tarragona…
… milers d’estudiants mobilitzats de manera permanent…, mestres, associacions de pares i mares, músics
els defraudadors d’aquella amnistia fiscal…
… després que fes pública l’adreça en què els catalans i catalanes poden consultar…
… davant els jutjats on estan citats a declarar més de set-cents alcaldes i alcaldesses
… decisions com les dels estibadors de Barcelona i Tarragona…
… aquestes persones cridades a declarar davant el jutge [hi ha homes i dones]. Un d’ells
… desenes de periodistes entre els més de tres mil que han signat…
Atenció els amants del motor, perquè…
… si els taxistes que ens estan sentint veuen moviment…
… és important que ens ajudin els transportistes que estan circulant, perquè els taxistes i els transportistes veuen si hi ha moviment de la Guàrdia Civil… i si ells ho veuen…
… a la mesa on cada ciutadà i ciutadana d’aquest país estan cridats a votar…
… persones concentrades per demanar la llibertat dels detinguts i el dret a votar.
… gràcies als nostres oients ara sabem que…
… ens truquen els transportistes i diuen…
… gràcies als oients que ens esteu avisant…
… per això els hi [sic] preguntàvem als companys transportistes que ens estan escoltant…
… i els estibadors del port han decidit no abastir aquestes grans embarcacions…
… avui continuen les declaracions dels alcaldes i alcaldesses que van firmar… La gran majoria d’ells van acollir-se al dret a no declarar.
… els atacs que reben els jutges per l’u d’octubre.
… un d’escriptors i escriptores que ara us explicarem.
… demanen prudència i responsabilitat a tots els governants.
… ahir professionals de la comunicació concentrats a Rambla de Catalunya…
… la Diputació de Saragossa ha decidit que els ha deixat sense lloc. [els càrrecs electes]
Les escriptores i els escriptors també han fet un manifest a favor del referèndum…
Més informacions que ens arriben dels nostres oients.
Són informacions que ens donen els nostres oients.
Comissions Obreres ha confirmat que molts empleats públics tenen ingressada ja la nòmina.
… desenes d’entitats, com la dels pagesos que preparen tractorades…
els estibadors del port de Barcelona, de Tarragona… associacions de pares i mares, músics,…
… i per estafar a [sic] Hisenda, els defraudadors de l’amnistia fiscal…
… les informacions que ens donen els oients…
… nou de la quinzena de detinguts en la macrooperació policial…
La pressió judicial a alcaldes i alcaldesses continua.
Els estibadors es neguen a abastir els vaixells que acullen milers d’agents…
… i avui entitats defensores de drets humans i advocats.
Un ciutadà qualsevol s’adreça a aquesta oficina i diu… i ells estan obligats a respondre’ns.
… segons ens esteu dient vosaltres els oients.
Han estat traslladats a la Ciutat de la Justícia els sis detinguts que havien de declarar.
No m’estranya que els oients ens hagin informat de tants moviments…
Els acusen de sedició?
Tenim una multa de 12.000 euros per dia pels [sic] membres de la Sindicatura Electoral…
… i tenim la màxima força de l’oposició, amb vint-i-cinc diputades i diputats que tampoc no el reconeixeran.
Però esteu convençuts que els comuns […] participaran… Ells acceptaran el caracter vinculant? Ho teniu parlat amb ells?
Atenció que consellers i conselleres fins al president de la Generalitat…
Ahir vam fer la tertúlia dels diputats i les diputades
Els socialistes han fet algun contacte amb vostès?
I els hi [sic] diem adeu a Marta Rovira, Lluís Coromines i Anna Gabriel…
Gràcies a tots tres. [dues dones i un home]
Tertúlia de divendres. Avui els nostres companys periodistes…
Com esteu tots? [homes i dones] Esteu cansats? Esteu desperts?
Avui els hi [sic] hem dit als oients: com que tenim molts policies dormint als vaixells…
Aleshores hem demanat als oients que ens estaven sentint des de les furgones…
Avui els veurem com els traslladen cap al vaixell de Tarragona, s’han llevat amb picades de mosquits i estan molestos.
… comencem a tenir cabrejats [sic] els policies…
L’altre dia algun de vosaltres vau anar a treure el cap…
… i Anna Gabriel ha dit que tenen la seguretat de que eren infiltrats. S’hi van encarar i els van aturar.
… pilotes de goma, armats fins a les dents…
Un dels sindicats dels funcionaris públics sí que van estar…
… perquè gràcies als oients ho hem pogut saber, que una furgoneta…
… i aquest matí s’han traslladat els detinguts a la Ciutat de la Justícia…
Molts oients ens truquen dient: està col·lapsada…
Què els ha mogut a implicar-s’hi? [qüestió formulada a les monges de Vallbona de les Monges]
… gràcies a la informació dels nostres tertulians.
Aquest diumenge els alemanys ja trien un nou canceller. Veurem en quin lloc [Merkel] deixa els seus competidors, que són els socialdemòcrates…
Però per què penses que estan tots aquests acampats allà?
Tu pensaves que estaven manifestant-se en favor dels presos polítics de l’u d’octubre…
Ara només s’espera que vinguin a ajudar-los els extraterrestres. Anuncien més policies i no hi ha prous barcos de Piolín per allotjar-los.
… la llibertat dels detinguts. A part de les multes que ha posat a alguns d’ells el Tribunal Constitucional…
Estan advertint que estan amoïnats per les informacions que els arriben…
… substituir-se el mateix Govern i ells queien.
hem entrevistat Marta Rovira, Anna Gabriel i Lluís Coromines. Estaven tots tres molt amoïnats…
… deuen dir bueno doncs mira, fem alguna cosa, perquè ens paguen un sol per bellugar-nos; per tant, amunt i avall uns i atres. I que mengin bé i que no els hi [sic] piquin els mosquits, perquè…

 

Conclusions: En el text apareixen 115 elements lingüístics susceptibles de rebre una marca de femení. En aquests 115 casos només hi ha desdoblament en 14, cosa que representa el 12 per cent. Això vol dir que una persona teòricament entusiasta del desdoblament només el deu practicar en un 12 per cent de casos pel cap gros o quelcom semblant. A la resta s’usen les formes dites «masculines». El desdoblament es dóna exclusivament amb substantius i adjectius: 76 casos en total i 14 desdoblaments (18 per cent). Pel que fa als mots gramaticals (pronoms, articles, etc.) no hi ha cap desdoblament (29 casos, 0 per cent de desdoblament). El desdoblament s’aplica a mots que pertanyen a un petit cercle lèxic: alcaldes i alcaldesses, catalans i catalanes, ciutadans i ciutadanes, consellers i conselleres, diputats i diputades, escriptors i escriptores, pares i mares. Aquí no es diu defraudadors i defraudadores, estibadors i estibadores, detinguts i detingudes, amoïnats i amoïnades, etc. És un clixé que es va repetint en el comú de parlants desdobladors. Si bé hi ha un cas de despertes i desperts que surt un poc d’aquest esquema. En la major part dels casos el primer terme del desdoblament és la forma no marcada (que té valor de masculí en el context del desdoblament) seguida de la forma femenina (79 per cent). Només hi ha tres casos de l’ordre invers (21 per cent).

Bé, tot això més o menys ja ho sabíem, però ens hem entretingut a plasmar-ho en un microtreball de camp.

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. susaina - 18 octubre 2017 12:42 pm

    Excel·lent! No es pot compartir a FB?

  2. 2
  3. Gabriel Bibiloni - 18 octubre 2017 1:50 pm

    Sí, naturalment. Posant l’enllaç.

  4. 3
  5. Antoni Llull Martí - 29 octubre 2017 9:52 pm

    I, ja que hi era, perquè no va dir “afònics i afòniques”, “oients i oientes”, “amants i amantes” i “membres i membresses?”

Podeu deixar un comentari