Una nota sobre Moreno Cabrera
En aquest país, quan un espanyol diu una cosa mínimament assenyada sobre les llengües, el pujam als altars. És clar, com que només estam avesats a veure que desbarren a les totes, quan en surt un que es limita a dir allò que és de sentit comú, el veneram meravellats. Això és el que ha passat amb Juan Carlos Moreno Cabrera, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, força conegut pels catalans sensibles a les coses de la llengua.
El professor que explicà als seus com funciona el nacionalisme lingüístic espanyol ara s’ha despenjat amb un article en què defensa les “guies de llenguatge no sexista”, que aquests dies són objecte de polèmica intensa després de la clatellada d’uns acadèmics. L’article, llarg, feixuc i repetitiu, mostra una capa d’erudició, potser més antropològica que lingüística, però evita d’anar al centre de la qüestió. Gran part de l’article s’estén a tractar de manera prou obscura la dualitat chomskiana competència i actuació, parella terminològica que surt 27 vegades. Quan pensàvem que estàvem debatent un tema d’estructures lingüístiques, Moreno ens diu que les estructures no importen, que el que importen són les percepcions que tenen el parlants i que cal planificar l’ús lingüístic en funció d’aquestes percepcions. Perquè les guies són planificació lingüística. Sort que ens diu que les estructures i la competència no són sexistes. Fins i tot creu que en espanyol no hi ha cap morfema de gènere. Una creença que mal encaixa amb propostes de visibilització de les dones i tot això.
Una segona idea bàsica és la distinció que fa entre llengües naturals (“las que se hablan de forma automática e irreflexiva”) i les llengües cultivades, entre les quals hi ha el llenguatge administratiu. Suposam que també els registres científics i literaris. I aquí és on Moreno parteix de la premissa —que no demostra en cap moment— que aquestes llengües són sexistes, i doncs troba normal que s’intervingui per a evitar qualsevol “término con connotaciones masculinizantes” que puguin ofendre les percepcions de no se sap qui. Tot, respetesc, sense entrar en el fons de la qüestió, que és si aquests suposats “términos masculinizantes” són o no són formes no marcades, una qüestió no de percepció sinó d’estructures gramaticals.
En defensa de les guies diu que aquestes només recomanen, cosa que és falsa. S’han fet per a servir d’instruments a equips d’intervenció implacable sobre els textos. I sobretot han servit per a crear un estat d’opinió sobre els usos lingüístics, de confusió i de culpabilització de la gent que parla normal (o escriu normal en llengües cultivades).
L’article de Moreno s’ha escrit amb una escrupolosa planificació de les marques de gènere, evitant en tot moment l’ús de les polèmiques formes masculines/no marcades. Si bé, amb alguna possible distracció quan diu “Señoras y señores lingüistas, gramáticos y filólogos”. Li han escapat dos “términos masculinizantes”?
Intrigat, he cercat altres textos del mateix autor per a veure si també hi practicava l’acrobàcia lingüística. I, com era d’esperar, no és així. En els articles que he trobat a Internet, que no parlen de qüestions de gènere, el “masculí” genèric va a la grossa. Potser aquests articles no estan escrits en una llengua “cultivada” sinó en una llengua usada “de forma automática e irreflexiva”.
Cercant més informació sobre el popular professor, veig que encara podríem fer més observacions pertinents. En aquest sucós vídeo el crític amb el nacionalisme espanyol exhibeix algun dels tics propis i més inveterats d’aquest nacionalisme, com és l’aversió a l’anglès. Una llengua que segons ell no serveix per a res. Als espanyols (entre ells els catalans) els és més útil aprendre el basc que l’anglès, arriba a dir.
7 comentaris7 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Bé, certament ningú és perfecte, malgrat tot, encara penso que en Moreno Cabrera és un espècimen a conservar i per molts anys!
Em sap greu, per una vegada, no estar d’acord amb tu en el paràgraf final. Crec que, si bé la presentació volgudament polèmica d’en Moreno Cabrera al vídeo potser no és del tot encertada, la teva crítica és també simplista. Em sembla força clar que la seva visió és que si en un territori (per exemple, a la pell de brau) hi ha un nombre de persones que utilitzen una determinada llengua més que una altra, és que la primera llengua resulta socialment més útil que la segona (com a arribat a ser-ho, és una altra qüestió). En aquest sentit, el basc possiblement resulti més útil que l’anglès en el territori que fa referència en Moreno Cabrera perquè possiblement tingui més parlants fluids (i si no els té el basc, els tindrà el gallec o el català – no crec que això sigui el punt de discussió essencial). Evidentment, és una afirmació volgudament polèmica i s’hi poden fer moltes objeccions, però cal tenir en compte a qui s’està dirigint en Moreno Cabrera i en quin context. A partir d’aquí, arribar a extrapolar, fins i tot, un odi a l’anglès, típic dels personatges assedegats de “grandeur” nacional, em sembla del tot forassenyat.
Recomanaria llegir directament el text del professor Moreno Cabrera, per copsar exactament què diu, i després comparar-lo amb els teus comentaris i l’escapçada que fas en les citacions, tan esbiaixades com la interpretació que fas del vídeo.
La lectura directa de l’article també permetrà al lector veure si és un text clar o obscur. I li recomano a tothom llegir llibres com “La dignidad e igualdad de las lenguas” i “El nacionalismo lingüístico”, d’aquest autor, per col·locar a lloc el seu discurs.
Gabriel, tu dius: <>. I el que ell diu un munt de vegades (i que ho repeteixi no sembla que sigui útil amb alguns lectors) no és que les llengües siguin sexistes, sinó que hi ha persones que tenen aquesta percepció de la llengua i el que la gent creu sobre les llengües no es pot arraconar a l’hora de considerar un fet de llengua en ús. Oviar aquesta qüestió és el que fa els lingüistes que han endegat el Manifiesto a favor de l’informe, a qui s’adreça l’article del Moreno Cabrera. Més: tu dius <>; i ell diu <>. Tu remarques: <> I el que en realitat ha fet Moreno Cabrera és fer servir aquest desdoblament deliberadament i conscientment, com prou es veu: <>. Bé, repeteixo: convé llegir el text original.
Recomanaria llegir directament el text del professor Moreno Cabrera, per copsar exactament què diu, i després comparar-lo amb els teus comentaris i l’escapçada que fas en les citacions, tan esbiaixades com la interpretació que fas del vídeo.
La lectura directa de l’article també permetrà al lector veure si és un text clar o obscur. I li recomano a tothom llegir llibres com “La dignidad e igualdad de las lenguas” i “El nacionalismo lingüístico”, d’aquest autor, per col·locar a lloc el seu discurs.
Gabriel, tu dius: «I aquí és on Moreno parteix de la premissa —que no demostra en cap moment— que aquestes llengües són sexistes, i doncs troba normal que s’intervingui per a evitar qualsevol “término con connotaciones masculinizantes” que puguin ofendre les percepcions de no se sap qui”». I el que ell diu un munt de vegades (i que ho repeteixi no sembla que sigui útil amb alguns lectors) no és que les llengües siguin sexistes, sinó que hi ha persones que tenen aquesta percepció de la llengua i el que la gent creu sobre les llengües no es pot arraconar a l’hora de considerar un fet de llengua en ús. Obviar aquesta qüestió és el que fan els lingüistes que han endegat el Manifiesto a favor de l’informe, a qui s’adreça l’article del Moreno Cabrera. Més: tu dius «En defensa de les guies diu que aquestes només recomanen, cosa que és falsa>>; i ell diu «Hasta donde alcanza mi conocimiento, ninguna guía intenta cambiar la competencia gramatical, sino la actuación gramatical». Tu remarques: «Si bé, amb alguna possible distracció quan diu “Señoras y señores lingüistas, gramáticos y filólogos”. Li han escapat dos “términos masculinizantes”?» I el que en realitat ha fet Moreno Cabrera és fer servir aquest desdoblament deliberadament i conscientment, com prou es veu: «Supongo que, al menos, me perdonarán el desdoble con el que he iniciado este párrafo y que he utilizado en unas pocas ocasiones más: el único que se puede ver en todo el texto». Bé, repeteixo: convé llegir el text original.
Vaig llegir el text de Moreno Cabrera. Després va desaparèixer del lloc on jo l’havia llegit (l’enllaç que he posat al post) i ara no sé si es pot llegir en algun altre lloc. Amb tot, el tinc guardat.
La percepció que la llengua és sexista no es pot arraconar, dius. En algunes coses ho és, sexista, i cal canviar-la. I ja s’està fent. El punt que ens separa és el gènere no marcat, dit tradicionalment masculí. Una ínfima minoria de dones, si arriba a ínfima, se senten excloses davant la frase “els catalans tindrem un Estat propi”. La immensa majoria no se senten excloses ni discriminades. No sols això sinó que la pràctica totalitat de les dones parlants de llengües romàniques usen amb tota normalitat el gènere no marcat i no en fan cap problema. S’ha d’abordar una operació impossible i conflictiva perquè una minoria té unes percepcions determinades? I d’on surten aquestes percepcions? D’una altra infima minoria que gent que no entén res de gramàtica i que s’ha dedicat a pontificar i adoctrinar. Això és el “llenguatge no sexista”.
En el seu article Moreno Cabrera usa les paraules “gramáticos” i “filòlogos” referit a homes i dones, cosa que cerquen evitar les famoses guies. Només volia dir això.
Jo estic d’acord amb la majoria de coses que ha escrit Moreno Cabrera, que consider un intel·lectual molt respectable. Només crec que en aquest punt va actuar mogut més per un tarannà “a la contra” que per arguments sòlids. Però és que Moreno Cabrera, encara que defensi les guies i es posicioni contra els qui les qüestionen, quan escriu ho fa com la majoria dels mortals, incloses les mortals. Mira un paràgraf qualsevol d’un article seu qualsevol:
«Lo que el niño castellano de Valladolid aprende de modo natural es el castellano vallisoletano, lo que el niño de Damasco aprende de forma natural es el árabe sirio. Es en la escuela donde a esos niños se les enseña la lengua estándar…» Crec que Moreno no s’oblidava de les nenes ni volia fer-les fora d’aquelles escoles.
Estic disposat a estudiar la “actuació” de tots els “no sexistes”, incloses totes.
Sobre l’anglès, crec que també Moreno s’equivoca. D’acord que com més llengües se saben millor, però el seu discurs és totalment antianglès (“no sirve para nada”). El nivell d’anglès dels catalans fa pena, i així anam pel món (com a espanyols, que és ben trist). L’anglès no sols és necessari sinó alliberador per a una comunitat subjugada com la nostra.
El cas és que hi ha manuals amb recomanacions sobre llenguatge no sexista, i bons manuals, fets per lingüistes, i no s’ha d’obviar. Un d’ells el cita el propi informe de Bosque, de manera molt deshonesta, fins al punt que la coordinadora va haver de defensar-lo públicament: http://www.diariosur.es/20120314/local/malaga/manual-sexista-gramaticalmente-correcto-201203142043.html
Tampoc s’ha d’obviar, i amb el que està passant a les Illes ho hauríeu de tenir clar, que ser més o menys minoria (i caldria ser prudents amb això, perquè no hi ha estudis al respecte, que jo sàpiga) no és raó per passar per damunt del que la gent pensa de la seva llengua.
Pos aquí un comentari que un lector que signa Daniel ha enviat al blog (però a un post que no era el pertinent):
«Pido disculpas por no utilizar el catalán en este blog, pero ando un poco justo de tiempo y como no es mi lengua materna ni lo domino lo suficiente no puedo usarlo sin incurrir en errores notables. También siento que este comentario no guarde relación con el texto de hoy, pero es la primera vez que entro al blog y me ha llamado mucho el siguiente párrafo suyo de un artículo anterior, el de Moreno Cabrera: “el crític amb el nacionalisme espanyol exhibeix algun dels tics propis i més inveterats d’aquest nacionalisme, com és l’aversió a l’anglès [más abajo] D’acord que com més llengües se saben millor, però el seu discurs és totalment antianglès (“no sirve para nada”). El nivell d’anglès dels catalans fa pena, i així anam pel món (com a espanyols, que és ben trist). L’anglès no sols és necessari sinó alliberador per a una comunitat subjugada com la nostra.”
¿Antiinglés, el “nacionalismo español”? No lo dirá por Esperanza Aguirre y el pijerío angloparlante del PP. En realidad pretenden imponernos la lengua inglesa a todas horas, desde Zara rotulando “home”, “men”, etc. -perfectamente comprensibles pero fuera de lugar- al infame Spanglish de Vueling. La chorrada esta de los colegios bilingües es la última de una larga serie de humillaciones. Precisamente esa imposición fuera de lugar es lo que siempre me ha hecho defensor de la ley catalana de rotulaciones, que debería aplicarse en el resto del país con el castellano como lengua obligatoria.
Pero en cualquier caso este último comentario (“El nivell d’anglès dels catalans fa pena, i així anam pel món (com a espanyols, que és ben trist). L’anglès no sols és necessari sinó alliberador per a una comunitat subjugada com la nostra”) es lo que me hace confirmar uno de mis mayores temores respecto del catalanismo y su proyecto para la futura Cataluña independiente. Dejando de lado la alusión despectiva a los “españoles” (al resto de españoles, claro está) queda claro que su idea es reducir Cataluña a uno de esos pequeños Estados del Este o el Norte de Europa cuyo idioma nadie habla, pero eso sí, con un nivel de inglés alucinante -porque no les queda otra. Algo así como la Estonia del Mediterráneo. Los franceses hablan mal o muy mal inglés, y algo parecido sucede con los italianos. ¿Son naciones de segunda por ello? En España tenemos mucho que aprender del orgullo francés y de su lucha por la lengua, como quedó patente en la megafonía de los pasados JJOO.
En el fondo, los adalides de las “naciones sin Estado”, sin quererlo, avanzan hacia la uniformidad cultural. En una Europa donde España y Francia no existiesen como tales, sino Portugal, Galicia, Asturias, Euscalerría, Castilla, Cataluña, Occitania, Bretaña, Normandía, Gales, Escocia, Irlanda, Sicilia, etc. cada una con sus idiomas propios respectivos, la necesidad de comunicación llevaría a asumir el inglés como lengua imprescindible, uniformando de facto a todos ellos. ¿No es mejor limitar al ámbito regional a algunos idiomas para que otros (español, francés, italiano, alemán…) puedan erigirse en alternativas culturales serias al inglés y este no sea tan dominante? Ello no implicaría la desaparición del catalán o del gallego, por poner dos ejemplos, sino sólo que sus hablantes se expresarían en español en un contexto internacional, algo parecido a lo que sucede con el alemán y sus dialectos (alguno de los cuales podría considerarse un idioma independiente sin mayor problema).
Le dejo dos enlaces de un “nacionalista español” y el inglés:
http://blogs.libertaddigital.com/presente-y-pasado/la-utilidad-del-ingles-5611/
http://blogs.libertaddigital.com/presente-y-pasado/es-util-el-ingles-ciencia-espanola-10385/
Prometo responder en catalán la próxima vez. Un saludo.»