Botellot, quin desbaratot!
Veig que IB3, la millor televisió autonòmica de les Balears, parla aquests dies del botellot, que, com tots deveu suposar, és això que en espanyol diuen botellón. En canvi, el Diari de Balears en diu botelló. Les dues solucions són clarament desencertades, però la primera és desencertada en el grau d’aberració major.
En espanyol el sufix -ón és molt productiu i té diversos valors semàntics. Un d’aquests valors és l’augmentatiu, i així tenim els derivats cucharón, jarrón, portón o fresón, que clarament designen objectes més grossos que els designats amb els mots primitius. Altres vegades el sufix -ón serveix per a fer un derivat amb el significat de “acció de” (molt usual en el parlar tipus argot), com ocorre amb resbalón, acelerón, empujón, apretón, calentón, sofocón, colocón, bajón i darrerament subidón. Per a aquests mots en català solem emprar el sufix -ada (llenegada, accelerada, escalfada, baixada) o altres solucions (empenta, estreta). En altres ocasions el sufix -ón serveix per a fer un derivat amb el significat de “persona que fa una acció”, que és el que tenim a mamón, acusón, empollón o fisgón. I, naturalment, en moltíssimes paraules acabades en -ón no hi ha aquest sufix amb cap dels valors esmentats, o sigui que no són casos de derivació interna, sinó que es tracta de paraules procedents d’ètims llatins acabats en -one (com cabrón, de caprone) o manllevades a altres llengües (com camión, cordón) o formades amb elements grecs (com protón). En tots aquests casos del darrer apartat en català trobam paraules acabades normalment en -ó (cabró, camió, cordó, protó). Recordem que, a més d’aquestes paraules, en català tenim uns derivats amb el sufix -ó, però en el nostre cas té un valor diminutiu, tot el contrari de l’espanyol (caixó, barbó, finestró, etc.).
És ver que els augmentatius espanyols en -ón poden tenir equivalents catalans en –ot, però aquesta equivalència és molt rara (entre el lèxic genuí a mi només em ve al cap el cas de cucharón-cullerot). En català el sufix -ot (i -ota) té un valor augmentatiu, però també despectiu, i crec que el segon predomina de molt sobre el primer (animalot, casota). En alguns casos especials el sufix -ot fa una funció masculinitzadora (didot, abellot, bruixot, perdigot), i sospit que el sufix de cullerot és més masculinitzador que augmentatiu. Vull dir que quan en espanyol hi ha l’augmentatiu -on en català normalment no hi ha l’augmentatiu -ot. Tanmateix, la percepció d’aquesta suposada equivalència (-ón -ot) ha provocat l’aparició d’algunes meravelles lexicogràfiques, que són tot un exemple de dependència lèxica i mental. Primer va ser el maduixot, seguint el model espanyol de fresa-fresón (maduixot és paraula recollida pel DIEC, que la fa sinònima de fraga i distinta de maduixa; ui!). Si els espanyols fan una distinció en una fruita segons la grandària, nosaltres a copiar: oi que no diferenciam taronges i taronjots, llimones i llimonots, préssecs i pressegots segons el diàmetre de la peça? Si algú em diu que les maduixes boscanes i les grandotes del mercat no fan el mateix gust, li diré que ben igual passa amb les meves pomes de Sant Joan i les disforges que venen en el súper, i totes són pomes. Després va venir el barracot, amb què alguns pensaven trobar un substitut lluminós de l’impossible barracó, que és una barraca molt petita (segons el DIEC un barracot és, evidentment, una barraca dolenta i mal feta; imaginau la gosadia que suposa identificar una aula pre-fabricada d’una universitat amb una cosa que no arriba ni a una barraca). Tampoc no podia faltar el culebrot, traducció servil del culebrón espanyol o sud-americà. I ara ha arribat el botellot. Naturalment.
A més, és que és dubtós que botellón sigui un derivat amb un valor augmentatiu. Més aviat sembla que som davant un sufix -ón amb un valor semàntic més pròxim al que apareix en apagón o colocón, per als quals ningú no ha inventat per ara, i per sort, apagot i col·locot. És per tot això que, si no poguéssim prescindir per res del món d’un derivat de botella, seria més raonable de dir-ne botellada (paraula que s’ajusta millor al sentit de “desplegament o escampadissa de botelles” i que ens en recorda d’altres com castanyada, calçotada o mocadorada). O ens sucam el cervell, vejam si surt alguna cosa original.
El Termcat, que jo sàpiga, encara no ha donat la solució a aquest problema. Esperem que no prengui una decisió –com ha fet altres vegades– a partir d’una “consulta” entre els practicants d’aquesta lúdica activitat. I si fos així, desitgem que la resposta dels consultats no es produeixi tot just després d’una de les edicions d’aquest tipus de gresca.
20 comentaris20 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Si derivam botellada de botella, encara. Però si ho derivam d’ampolla, per als informatius orals pot quedar una mica lleig…
"convoquen una ampollada massiva al passeig marítim per essa ema essa…"
I "botella", en català no és ampolla??
Es pot dir, i es diu, de les dues maneres: ampolla (Principat) i botella (País Valencià i Illes). No dic que s’hagi d’optar necessàriament per botellada. Dic que això sempre seria millor que botelló i botellot. Si es diu amb aquestes darreres paraules, tambe es parteix de l’arrel de botella. Aquest post només aporta elements per a reflexionar.
Aquesta es una paraula del jovent (jo, encara, entre ells) i efectivament deim tambe "col.locada" quan qualcu ha fumat o begut molt (sobretot fumat).
El mot botellon castella tambe te tot el caire de ser de l’argot juvenil. El nostre jovent el sol imitar en gairebe tot.
La meva pregunta es si hi ha necessitat de fer l’adaptacio a partir del mot botella/ampolla. Realment cal partir d’aquest concepte? No hi ha res de semblant (dins la mateixa esfera semantica)que s’hi pugui fer venir be?
Salutacions des dels canals.
La paraula botellón defineix una situació i fa servir la "botella" d’icona per expressar-la.
No veig que per definir aquesta situació, nosaltres també haguem de partir del mateix icona, que a més és ben galdós.
El primer cop que vaig veure el "botellon" va ser a Palma, a un pàrking davant el port i recordo que la gent ja li havia posat un nom que ara no recordo, i que no era precisament aquesta castellanada.
I l’opció de dir-hi botellam? Perquè eixam és una multitud d’abelles o aucellam és una gran quantitat d’ocells. És una idea, perquè no entenc gaire de morfologia. Podríeu raonar-me-la?
Òscar l’Alcudia (País Valencià)
Pens que, de maneres genuïnes d’anomenar aquest fenomen, n’hi hauria a voler: trull a la fresca, gresca a lloure, gresca a la fresca, suc a rompre, bé, no seria gens mal de fer trobar-li un nom escaient.
El meu dubte, però, és si això és un fet habitual entre el jovent de més estats d’Europa o si és una espanyolada moderna més que ha desembarcat a la nostra terra. Us en recordau, d’allò del "bacalao"? No crec que ho pagàs cercar traducció a aquella forasterada que consistia en anar de gresca tota la nit per la carretera de pub en pub i de discoteca en discoteca. És com l’espectacle vergonyós i criminal de les tortures i matances públiques de braus: què hem d’anar a cercar traduccions de mots com "banderilla", "torero" ni res de tot això?
Ho vénc a dir perquè si això del "botellon" també s’esdevé a part o banda d’Europa, convendria mirar de quina manera hi anomenen el fet per regir-nos-hi. Ara bé: si no passa enlloc pus i el fenomen és foraster, crec que tant té si li cercam un nom com si l’anomenam tot dret en foraster. També deim "futbol", en anglès, l’esport anglès de naixement. O "kale borroka" el fet de la destrossa de béns materials als carrers del País Basc per fer reivindicacions polítiques.
Molt encertat
Completament d’acord.
Les companyes de la botellada -calçotada i castanyada- són de l’estil d’arrossada, porcellada, costellada … Totes elles fan referència a la menjua, però mai al beure, que ja se li suposa. Tampoc no apareix per enlloc cap recipient…
Quant al botellam -com el velam-, crec que s’entén millor com a conjunt de botelles associades a una sola cotxada, com a la frase "quan anam de bevedissa -o si anam a fer beguda-, duim el botellam al maleter".
El DIEC no recull cotxada com a multitud de cotxes, sinó com a mesura de capacitat, comparable a cullerada, platada, forquetada -no hi és- o tassonada. Botellada difícilment funcionarà com a dosi. No cal dir botellada de vi si ja hi ha botella de vi. Però -important!- una platada és també una abundor de plats, sobretot bruts, ben igual que la botellada, resultat de la beguda. Però la platada no és de cap manera la menjada o menjadissa!
Sí que trobam gentada, ventada. També deim una fretada i tenim una sonada, tot i que no apareixen ni a l’Alcover-Moll. Però tots aquests mots deriven de mots incomptables -se’n diu així, en català?- Hi ha finestrada i portalada -totes dues lligades a la construcció, no a la gastronomia- com a suport de botellada, que podria ser el que hi ha rere la barra d’un bar o dins un contenidor de vidre, els recipients fora gent. També apareix cavallada, i ollada: multitud d’olles. Lligada a l’ollada, però, no hi ha cap persona cuinant, es refereix purament als estris. Sabatada, en la primera accepció del DCVB, seria també un bon suport de la botellada si hi hagués qualcú assajant-se-les, per exemple. La cavallada també té poc a veure amb la cavalcada, que sí és una acció.
Per contra, si derivam en -ada altres mots comptables, podem obtenir pedrada, tisorada ganivetada o punyalada, en què el substantiu original pren sentit d’eina o arma. Deixant de banda el doi de l’ampollada -perdó:)- crec que el significat principal de botellada entraria més aviat dins aquesta família, com diu la glosa…
Salut
Com diu en Jordi Caldentey, si això és una cosa espanyola, es pot introduir el castellanisme sense fer-nos massa mala sang. Fins i tot es podria considerar botelló com a adaptació d’aquest hispanisme (seria una accepció especial, perquè en català normal botelló vol dir una botella molt petita. Si s’ha de cercar una cosa més autòctona o més ben formada, botellada pot funcionar perfectament. Fer una botellada, anar de botellada. A part dels mots acabats en -ada esmentats per en Jaume Lafont, encara n’hi ha algun altre tipus. Per exemple, bustiada, acció d’escampar propaganda per les bústies". Un que té una semàntica pròxima al botellón és mocadorada, desplegament de mocadors, això que es fa en els camps de futbol. És clar que també hi ha moltes altres possibilitats. El que s’ha d’aturar és el botellot i els seus germans en l’error (maduixot, culebrot, barracot i no sé si qualcun altre).
Propòs "vega d’alcohol".
A Eivissa també s’ha dit sempre ampolla, tot i que el jovent ho diu cada vegada menys.
Pel que fa a “botellada”, al PV el sufix -ada té, entre altres, el sentit de “colp donat amb” (garrotada, punyada, martellada). Els “botellons”, per sort, no sempre acaben a “botellades”.
Molt interessant i instructiu aquest article. M’ha encantat! A partir d’ara diré “botellada”, m’has convençut!
I no n’hi ha prou dient “beure al carrer”?
I perquè no em podem dir “ampollam”? Si els mitjans ho utilitzessin, en dos dies ens hi hauríem acostumat.
Doncs l’IEC sí que recull botellot com augmentatiu. Cal buscar la paraula ‘botella’.
Intens.:
a) Augm.: botellassa, botellarra, botellota, botellot.
b) Dim.: botelleta, botelletxa, botelleua, botellina, botellí, botellineua, botellinoia, botellona, botelló, botelliua.
Sí, però “botellot” és una botella grossa, no una festa de carrer. Com un cotxot és una cotxe “grossot”, i qualsevol cosa.
*botelló(n), *botellot / bevementa-bevimenta / beveria / beverrada / begudassa(da) / bevasseria / ximamenta-xumamenta / xumarrada-ximarrada / embriaguera / buma Bal. / marrinxa (fer ~)