Dia dels Innocents
Avui és el dia dels Sants Innocents, celebració creada per a recordar el massacre (sí, sí, masculí) de nins ordenat pel rei Herodes, després de saber pels reis d’Orient que a Betlem havia nascut un rei que li podria prendre la corona. Això és el que diu l’evangeli atribuït a l’apòstol Mateu i la tradició cristiana que s’hi basa. Tot i que curiosament no hi ha cap historiador (ni Flavi Josep, el principal historiador jueu d’aquell temps) ni cap font històrica que faci el més mínim esment d’un fet que, si s’hagués produït, hauria donat més a parlar que el part de la mula d’Inca. D’aquesta manera la literatura cristiana fa quedar Herodes no sols com un monstre cruel i sanguinari sinó com un perfecte estúpid, a qui no se li va passar pel cap enviar a Betlem —que no devia ser gaire gran— algú dels serveis d’intel·ligència per a identificar el competidor, en lloc d’exterminar tots els infantons de menys de dos anys. I, a més, l’escabetxina va ser ben inútil, perquè a Déu no el burla ningú, per rei que se sigui. Doncs Déu va enviar un àngel a avisar Josep que se n’anàs ràpidament de Betlem, amb la qual cosa el Totpoderós va salvar la vida del seu fill. Ja que hi era, hauria pogut salvar la de les altres criatures, dic jo.
La celebració religiosa dels Sants Innocents data, segons sembla, del final del segle V, i la seva col·locació el 27 de desembre no pot ser més desencertada: si el massacre es produeix després de l’arribada dels Reis (6 de gener), aquí hem fet Pasqua abans del Ram. El que és més modern és la pràctica de les innocentades. A Espanya i a la part del món que va tenir la desgràcia de ser colònies espanyoles (incloent-hi les Filipines) es va desenvolupar una tradició consistent a fer bromes el dia 28 de desembre. La manifestació menys graciosa consistia a demanar diners aquest dia, diners que havien volat per sempre més. De jovenet els meus pares m’advertien en el començament de cada 28 de desembre que aquest dia no deixàs diners a ningú. Una broma més innòcua però igualment estúpida consistia —ara ja no es fa— a penjar un ninot de paper retallat a l’esquena dels qui circulaven pel carrer, cosa que provocava la rialla especialment de l’al·lotea. Actualment la part més visible de la hispànica tradició consisteix en una notícia falsa que porten els diaris el dia assenyalat, amb la particularitat que, vist que passen coses tan bèsties, de vegades és difícil de detectar la innocentada. Certament, i afortunadament, aquestes bromes els darrers anys han desaparegut de molts de diaris. A molts països europeus la tradició equivalent correspon al primer d’abril: April Fools’ Day per als britànics o el Peix d’Abril per als francesos i italians, el dia que penjaven a l’esquena un peix de paper. A Menorca també celebren el Dia d’enganar el primer d’abril, costum introduït pels anglesos en el segle XVIII. Cosa que fa sospitar que el costum espanyol de les bromes del desembre en aquell segle no hi estava introduït. Un servidor té presa la decisió de no fer cap broma el 28 de desembre. Si em vénen les ganes de broma, me’n vaig al primer d’abril, amb Menorca i Europa.
6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
i no expliques perque massacre en masculí??
Aquí s’explica:
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/massacre.html
Potser és de tradició hispànica, però Déu n’hi do el temps que deu fer que es fa, veient aquest gravat (vuitcentista?):
http://www.festes.org/directori.php?id=1141
Fins i tot té nom, el ninot: llufa. I ha originat l’expressió metafòrica “penjar la llufa a algú”.
I què vol dir, que “ara ja no es fa”!? I tant, que es fa. Jo la feia de petit, i m’agrada continuar-la fent. Tant me fa, que la majoria n’hagi perdut el costum.
Estúpida? És clar! És el dia que tots ens reconeixem innocents, beneits, enganyats. Hauries d’haver sentit les rialles de la meva nina de vora quatre anys, quan ha entrat i m’ha vist tan tranquil, de cara al plat, “ignorant” que duia una bona llufa penjada a l’esquena.
Com en Raimon, he trobat a faltar la referència (ni que fos per critica-ne la genuïtat catalana) a tradicions com les de penjar una llufa al campanar de Tremp per a després cremar-la, o al tros de paper o de drap que els nois pengen a l’esquena o a les anques d’algú, i que antigament eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones (tradició que el DCVB recull a Ripoll, Olot, Girona, Pobla de L., Bagà, Barcelona i Tarragona; o A Vic, on la llufa consisteix en un guant ple de cendra o de farina, que, clavat a l’extrem d’un bastó, es marca amb un cop a l’esquena dels transeünts); o una referència a les Festes d’Hivern d’Ibi(Alacant), entre les quals destaquen la cercavila de la Nit dels Amants, la festa dels Enfarinats, i les coples de les Danses entre fadrins i casats…
Tens raó, però el temps disponible és el que és, i aquests dies hi ha molta hagiografia per a fer. Encara ho podrem ampliar i millorar.
La veritat, a mi el dia primer d’abril em recorda una broma molt pesada que començava dient allò de “En el dia de hoy….”. En canvi el 28 de desembre veig que tant aquí com a Catalunya, molta gent segueix fent bromes, no només els diaris. On degué començar aquest costum ? Ma mare sempre ho intentava amb noltros de petits tal dia com avui i hem seguit la tradició amb els nostres fills. Quan a Catalunya, sembla una tradició prou arrelada: http://altresbarcelones.blogspot.com.es/2010/12/les-innocentades-de-la-barcelona.html?m=1