buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

“Laünor”, o el problema d’uns lingüistes matussers

Mentre que la majoria de mitjans de comunicació del país han designat amb el nom d’Elionor un personatge que aquests dies està d’actualitat, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha donat tota una mostra de desorientació o, més aviat, de mesquinesa: l’endemà mateix de néixer la criatura, els lingüistes de la casa donaven instruccions als redactors i locutors perquè li diguessin Leonor, un nom que, segons ells, és tan català com Elionor. Els mateixos locutors transmetien als oients o espectadors els doctes criteris científics dels esmentats lingüistes: Elionor –ens han dit– és una forma “arcaica”. Igual que arcaiques són per a ells una munió de paraules vives i catalanes, tota una part substancial del nostre lèxic, que han estat foragitades d’estudis, platós i diaris en benefici dels sinònims –catalans o bàrbars– coincidents amb l’espanyol.

Em fa l’efecte que els tals lingüistes tenen una competència que no va més enllà de saber consultar precipitadament alguna font bibliogràfica (en aquest cas algun diccionari o nomenclàtor de noms de persona), i segurament sense gaire criteri a l’hora de valorar-ne la idoneïtat. El fet de trobar-hi Leonor ja els fa sentir legitimats per a aplicar el que sembla que és la regla màxima del nefast model lingüístic de TV3 i Catalunya Ràdio: quan una cosa es pot dir de dues maneres, s’ha d’usar la forma més semblant a l’espanyol.

Però les coses són més complexes i van més enllà de la simplicitat d’un nomenclàtor de noms de persona. Si Leonor hi apareix és perquè se suposa que és una variant documentada i res més. Molts de noms patronímics presenten diverses variants, en català i en qualsevol llengua, en els temps llunyans de la formació d’aquestes llengües. També en espanyol hi ha documentats Leonor, Eleonor, Eleonora i Leonora. Però l’evolució de cada llengua va fer que una determinada forma restàs fixada i les altres obsoletes. En català medieval es pot trobar profusament documentada la forma Simon (amb la –n conservada com en Ramon). Algú dirà que aquest és un nom català aplicable a alguna persona reial espanyola que el pogués portar? I el mateix s’esdevé amb Margarita, Ferrando, Sanxo i altres. Són aquests noms catalans vàlids avui dia per molt que estiguin documentats? La forma Leonor és, en tot cas, la forma arcaica i usada ocasionalment. Elionor és la forma moderna i perfectament fixada en tota mena d’usos històrics i actuals. Naturalment el fet que algunes catalanes en temps moderns i parlant en català s’hagin fet dir Leonor ha de merèixer la mateixa valoració que l’adopció de patronímics com Francisco o Mariano, noms, per cert, d’ús més antic del que alguns poden pensar. Els hem de considerar també noms catalans?

El problema no és el nom que s’apliqui a un membre d’una casa reial. El problema és que algú va posar en uns llocs decisius de control lingüístic unes persones que al llarg d’una vintena d’anys s’han afanyat a edificar un penós català en la línia contrària a una tradició que havia de portar la nostra llengua a un port molt diferent. Aquest és el problema. I és un gran problema públic.

5 comentaris

5 comentaris rebuts

    1
  1. Gabriel Bibiloni - 02 novembre 2005 11:56 pm

    He reescrit completament aquest post, que abans portava el ttol de "D’Elionor a Leonor en poques hores" i data 31-10-2005. He traslladat al nou post els comentaris de l’anterior.

  2. 2
  3. Jordi Caldentey - 02 novembre 2005 11:58 pm

    La tendncia a marcar diferncies amb el colonitzador o a anar-les esborrant tant i tan aviat com sigui possible, no s ms que el reflex directe de l’esperit de l’esclau: si aquest aspira a trencar les cadenes que l’oprimeixen, cercar fugir de la manera que t l’amo de dir les coses com de la pesta. Ara b: si l’esclau ja pateix la Sndrome d’Estocolm, si l’esclau ja ha agafat el llis a "conviure" amb el negrer, encara que sigui subms a aquest, aleshores la tendncia subconscient (o conscient i tot) s a anar assemblant-se a l’amo, de qui ja no se sent oprimit i que fins i tot admira i pren per model a imitar. I la TV3 i Catalunya Rdio, no ho dubtem, sn a hores d’ara en mans d’escolanets d’amn de la colonitzaci.

  4. 3
  5. Un indgena - 02 novembre 2005 11:59 pm

    Ja fa temps que els llibres d’estil de TV3, Catalunya Rdio i tamb l’Avui assenyalen (d’una o altra manera) com a formes arcaiques (i que, per tant, cal deixar de banda) expressions com "lliurar" per "entregar", "guard" per "premi", etc. s per aix que no sobta que prefereixin "Leonor" a "Elionor" (mooolt arcaic, sens dubte). I suposo que pronunciar corresctament l’S sonora, la doble L, o diferenciar entre l’E oberta i tancada, tamb deuen ser considerats arcaismes.

  6. 4
  7. Magdalena - 02 novembre 2005 11:59 pm

    Aix s el que diu l’IEC, per, tanmateix, no li fan cas…

    La forma catalana d’s general i preferent d’aquest nom s Elionor, com podem comprovar, per exemple, en el Diccionari catal-valenci-balear i en la prctica que segueixen les obres de consulta ms habituals, com la Gran Enciclopdia Catalana o el Gran Larousse Catal. La forma Leonor s una forma antiga, molt menys documentada segons el mateix Diccionari catal-valenci-balear, que no t una tradici d’s consolidada i que s’ha de considerar ocasional i obsoleta.

    Font: InfoZfir

  8. 5
  9. Vilbit - 13 novembre 2005 11:50 am

    _escolteu, humilment, per a mi, si la xicotella es diu quelcom, es diu canfelipeta. el pare el canfelip, la mare la canfelipa, la filla la canfelipeta. i pudor rai.
    salut i fora.

Podeu deixar un comentari