Vídeo d’Estat
Vídeo que es va passar a l’Acte d’Estat d’ahir a Sabadell, que escenifica l’activitat política d’un Govern d’una Catalunya independent. Hi ha alguns punts que no beneficien gaire la causa. Un Govern que es reuneix en un xibiu que sembla una sala de reunions d’un petit negoci, uns ministres que encara es diuen consellers, un tren València-Barcelona-Perpinyà que «serà un impuls brutal per a l’eix sud-mediterrani», uns alts càrrecs que parlen amb accent estranger, incloent la presidenta del Govern («el Govern ha de tenir mà, duresa i fermesa» [maduresa i fermesa], “par salvar-nos salts mots”, etc.). Un cap d’assessors de la Presidència que maltracta una subordinada («calla i porta’m els collons de cafès que t’he demanat d’una puta vegada»), l’únic personatge de la història amb una bella dicció catalana. Al final, una simpàtica conversa telefònica de la presidenta catalana i l’espanyol Zapatero, amb bilingüisme passiu, i un discurs emocionant en què la veu xava de la presidenta en un punt determinat és substituïda per la bella dicció catalana que s’hi sobreposa. Fins a on arriba la simbologia?
15 comentaris15 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
La nostre història! (surt al principi, en un paper). És gravíssim!
Amb altres assistents a l’acte, la impressió era que la dicció no volia fer altra cosa que mostrar que en una Catalunya independent (a un any de la independència) quedarien encara moltes coses per fer. O, inversament, que Catalunya potser seria independent, però ja no ben bé catalana.
En un programa de Tv3 feien un debat amb gent que estava a favor de la independència de Catalunya i gent en contra. Vaig quedar ben sorprès de veure com el sector més convençut de l’independentisme valorava positivament el bilingüisme social amb el castellà, com una riquesa, i fins i tot algú deia que en una hipotètica Catalunya independent el castellà hauria d’ésser oficial juntament amb el castellà. Un recordatori del colonitzador, supòs, a la manera dels irlandesos i hindús, amb el resultat que tots coneixem.
Si el nostre país o una part d’ell es constituís en Estat independent, amb la il·lusió, la voluntat, la decisió i les urnes, seria la gesta més gran de la seva història. I si després, amb tot el potencial d’un Estat, fóssim incapaços de recatalanitzar la societat i recuperar tota la integritat de la llengua, seríem uns autèntics estúpids.
Ara que no m’estranyaria gens, veient com actualment hi ha un veritable abandonisme de la política de la qualitat de la llengua, que es troba en caiguda lliure en el seu procés de degradació.
Tal com dius, quan tinguem Estat caldrà, com un dels objectius prioritaris, recatalanitzar Catalunya: retornar-li la llengua, la Història, les tradicions i el seu caràcter.
En paraules d’en J-V. Foix:
“La Revolució catalana té dues motivacions: la reintegració nacional de Catalunya i la seva realització exterior. (…) El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l’unilingüisme fins a l’enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís (entre les quals cal incloure el bilingüisme d’aquells escriptors que, desconeixedors per ventura que deuen llur prestigi al poble generós de Catalunya, han desertat darrerament els rengles dels escriptors lleials que de la Renaixença ençà han complert amb llur deure: totes les causes comporten risc i sacrifici!). (…)
Fragments de “Punts de meditació catalanista.” A: J-V. Foix, Josep Carbonell. Revolució catalanista. Barcelona: Editorial Monitor d’Estudis Polítics, 1934.
Tot plegat el vídeo és bastant ridícul:
La qualitat de la llengua deixa molt a desitjar.
L’attitud de l’assessor amb la seva subordinada és impresentable. Espanyol… massa espanyol.
Per què han convertit la Generalitat en Govern de Catalunya? El govern d’un estat independent també es pot dir Generalitat.
-Per què els sentinelles són militars i no Mossos d’Esquadra? Per què hauria de menester un exèrcit propi una Catalunya independent i integrada a Europa? Que totes les nacions europees tenen exèrcit no és un argument. Aquestes nacions venen del passat i a nosaltres ens cal una independència diferent, una independència per a l’Europa del segle 21.
-Per què és l’assessor qui escriu el discurs d’Estat de la Presidenta? Una nació no és una multinacional! Els discursos d’Estat els redacten els mateixos Caps d’Estat electes.
Queda molt de camí a fer.
Setembre Negre diu “El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l’unilingüisme…”
Crec que pocs dels qui escrivim comentaris en aquest blog podem estar d’acord amb aquestes paraules. Els milions de catalans que tenen arrels espanyoles, o que se senten espanyols, també caben en la Catalunya independent. La independència es basarà en l’afirmació de Catalunya, i no en la negació d’Espanya. Es basarà en la tolerància, i no en la persecució.
Joan Gabriel,
Efectivament, en la tolerància i no en la persecució, però pel fet que hi hagi una gran part de la població d’origen espanyol no vol dir que en una hipotètica Catalunya independent l’espanyol hagués d’ésser oficial. Caldria respectar totes les llengües de les persones (castellà, àrab, xinès…,) però potenciar i oficialitzar-ne la del colonitzador i que tant de mal ha fet al català… això seria un desbarat. Seria un gran error! Perpetuaria els grans mals del català i per ventura seria el cop definitiu de gràcia. Aquestes idees demostren que la ideologia espanyolista és arribada fin i tot als sectors més catalanistes de la populació: el diàleg exclusiu amb Espanya passa factura. Per això, crec que l’antídot seria recuperar el diàleg amb els territoris catalans no espanyols, per petits que siguin: Catalunya Nord i l’Alguer, amb la qual cosa la importància de l’espanyol seria més relativa. Fins i tot la projecció amb territoris com Occitània, amb qui ens uneix un gran vincle cultural i linguístic, permetria fugir del diàleg excluiu amb Espanya, i, per tant, també més independents culturalment.
No sé quines són les intencions d’aquells qui han fet el vídeo, però el que hi he vist no m’ha agradat gaire, i no crec que serveixi per a augmentar el nombre d’independentistes. La llengua, certament, hi és molt mal tractada. I seria vertaderament llastimós, que si arribàssim a veure un Estat Català independent d’Espanya, la llengua, s’hi trobàs en una situació semblant a la d’irlandès a Irlanda, estat que aconseguí independitzar-se del Regne Unit però conservant l’anglès com a gairebé únic vehicle de comunicació i de cultura, relegant la llengua pròpia del país a llengua històrica, residual, que quasi ningú parla.
Bernat, una societat moderna i democràtica només evoluciona de forma pausada, progressiva i sense gaire sobresalts. Els trancaments dràstics i les revolucions hi són exclosos. El camí cap a la independència que s’ha engegat al Principat ha de ser pausat i progressiu. La declaració d’independència en serà la fita més important, però, per raons que el temps anirà fent paleses, l’accessió a la independència no significarà relegar la llengua espanyola al rang de llengua estrangera com l’àrab o el xinès. L’espanyol haurà de tenir un estatus especial les particularitats del qual les decidirà quan llegui la ciutadania catalana ja plenament sobirana.
Quant a la història i a la situació de l’irlandès, el català hi té poques semblances. Però sí és cert que la independència serà un fet cabdal per al recobrament i la pervivència de la nostra llengua.
Un pic més subscric els mots del professor Bibiloni. A Mallorca no ho sé, però que a Catalunya la independència no podrà aturar el procés de deglució del català pel castellà sembla un fet ineluctable i irreversible. Té sentit, professor Bibiloni, emprendre tesis que ho demostrin parcialment, o se demostrarà amb el temps com a fruita madura? Per ventura és un vici d´origen, haver vinculat llengua i política. El fet de parlar o no la mateixa llengua no ha comportat mai decisions polítiques equivalents. L´exemple d´Amèrica, de tot Amèrica, és prou gràfic.
a finlàndia van recuperar la llengua enfront del suec, i ara els que parlen suec són una minoria protegida. però suposo que nosaltres no som com els de nord enllà
Una hipotètica Catalunya independet sense el castellà com a llengua oficial és perfectament possible. Gairebé tota la població coneix el català i el català és la llengua majoritària de molts àmbits (Administració, educació..). De monolingües espanyols estrictes no n’hi ha tants com voleu donar a entendre. La gran immigració andalusa, gallega…d’Espanya és dels anys 60-70, però els fills i néts de tots aquests coneixen el català. Fins i tot n’hi ha de convençuts catalanistes. D’immigració actual també n’hi ha de parla espanyola, sobretot de Sudamèrica (molts dels quals també parlen Quetxua, guaraní…), però també d’Àfrica (la immigració a tenir en compte, crec), Àsia, Europa de l’Est…
Pertanyo a un grupet que està lluitant per l’independencia de Catalunya. El video no m’agrada massa, es molt hollywoodià, anecdòtic, es una ilustració no gaire reeixida, però no es cap pel·licula. El seu sentit es trencar l’inercia mental de l0’omnipresent referent espanyol i d’ajudar a creure’ns que “un altre mon es possible”. No es una pura fantasía, doncs ja sabem que l’imaginació humana te la missió de preparar-nos per aconteixements futurs.
A hores d’ara no sabem si la castellanització es un fet reversible. Tothom veu que es molt dificil de remuntar. No tan sols ha fracassat la normalització del català, sino que el castellà s’ha col·locat clarament com a la llengua franca del pais, es a dir, el mínim que cal saber per moure-s’hi, i en el contexte actual de movilitat de gent entre fronteres, es el que va endavant.
Un estat independent pot ser una eina poderosa per recuperar el català, però s’ha de fer amb molta habilitat, molta. El que volia dir es que, per a la major part del moviment sobiranista, aquest es un tema menor, secundari. El movil principal dels indepes d’avui no es cap movil culturalista o identitari, sino la constatació de que el pais s’enfonsa, i la terrible sensació de que Espanya, no tan sols no el vol salvar, sino que prefereix que s’enfonsi, així serà més facil de dominar (que ja domina, però no al 100%)
Aleshores, el tema de la llengua i la cultura no es important, ara. No importa que sigui hegemònica una llengua o altra. Serà una cosa de més endavant traçar un horitzó linguistic convenient pel país en el futur.
La independència no vindrà per amor de la llengua, ni tan sols per a salvar la identitat. La independència vindrà perquè els ciutadans comencen a estar tips, i perquè Espanya no pot, i menys encara vol, satisfer les seves aspiracions i expectatives. La independència, sí, tindrà molts d’efectes beneficiosos. L’enfortiment de la nostra llengua en serà un.