Us ho havíeu plantejat?
Després d’un més d’inactivitat a la secció Amb bones paraules i en aquest blog, reprenem la feina i la normalitat. Aquí teniu el primer article de la temporada en el Diari de Balears.
«La gran obra —encapçalada per Fabra— de transformació d’una llengua profundament subordinada i dialectalitzada, com era el català del final del segle XIX i començament del XX, en una llengua nacional i centrada només es va dur a terme en una part. Només una part dels hispanismes van ser depurats, i en va restar una altra gran part, que constitueix una massa de manlleus i calcs tan rebutjables com els rebutjats. Un procés com aquest és llarg i no basta una vida, ni que sigui la de Fabra. El fet és que els qui vingueren després no saberen, o no pogueren, continuar l’obra fabriana, i ara la majoria dels planificadors de la llengua ni volen continuar-la ni volen plantar cara als nous castellanismes que han fet irrupció en el català dels darrers temps. Aquesta és la realitat.
Un dels hispanismes no revisats és plantejar. » Continua aquí.
11 comentaris11 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Aquesta mala herba s’insinua arreu del país. Una mena de mot buit, pràctic i imprecís. És el pendent de “preguntar”, mateixa porqueria 😉
“plantejar” un problema : posar/fer/representar un problema (fr. ‘poser un problème’)
Castellanisme ja denunciat als 80 per Lluí Creixell
Gràcies per tornar a ser aquí, Gabriel, i, sobretot, per il·luminar-nos on altres s’entesten a (fer-nos) romandre a les fosques.
A veure quan poseu també una mica de seny pel que fa al desgavell entre “altre”,”un altre” i “d’altre” perquè ni els professionals de la llengua els fan servir com cal.Gràcies.
jpgine,
Tens raó hi ha altres castellanismes que la normativa actual – i fins i tot Fabra- ha acceptat: preguntar (demanar), preferència de buscar (en comptes de cercar), maco/guapo/bonic en comptes de solucions catalanes ben vives a molts dialectes com ara ‘polit’, ‘bell’ etc.
Celebr el teu retorn Gabriel i m’alegr força de tornar a llegir-te. Has publicat algun repertori dels castellanismes del Fabra? Tens pensat de fer-ho aviat amb les teues propostes? El malaguanyat Lluís Creixell ja parlava d’un ‘aggorniamento ‘ necessari del Fabra pels voltants del 1974.
L’aggiornamento ha estat que hi han posat molts més castellanismes. I el roll continua. Sí, algun dia, si tot va bé, traurem la llista completa. I serà llarga: segons els meus càlculs inicials n’hi podria haver prop de cinc mil.
Tot aquest interés i aquesta preocupació que tenim envers el bon ús de la nostra llengua demostra que és viva i que els seus parlants se’n fan càrrec.He sentit i llegit tantes vegades “plantejar” que no hauria sospitat mai que fos un castellanisme com una casa de pagés. Ara que hi pense senyor Bibiloni,la perífrasi “estar per+infinitiu” que feu servir és incorrecta. En bon català hauríem de dir “ser partidari de+infinitiu”. Gràcies
Potser sí. Hi ha tantes coses per revisar! Però partidari també és un hispanisme, no us penseu. La primera documentació és del començament del XIX i no coincideix amb cap llengua europea. Sense interferència, segurament sóc partidari de la independència es diria estic a favor de la independència.
És un plaer retrobar el professor Bibiloni i alguns dels comentaristes habituals en aquesta petita àgora virtual. Encetarem la tardor amb vents de llibertat al Principat. Tant de bo pugui la nostra llengua fer amb aquests vents la gran alenada que tant ha de menester.
Heu escrit, senyor Bibiloni, que “ara la majoria dels planificadors de la llengua ni volen continuar-la ni volen plantar cara als nous castellanismes que han fet irrupció en el català dels darrers temps. Aquesta és la realitat”. La malaltissa realitat és que la gran majoria de planificadors actuen de castellanitzadors a ultrança que es riuen de la genuïnitat de la llengua, car són tan cosmopolites (?) i, doncs, moderns (?)!, ço que vol dir, per a ells, passar necessàriament i tothora per l’espanyol. Per si no n’hi hagués prou, m’he adonat que algun gramàtic considerat temps ha ortodox fa anys que es va acostant a aquesta actitud lingüística vergonyosa, suïcida i, sovint, covarda.
És un goig que hi hagi qualcú competent que vagi a contracorrent i que planti cara a la hispanització i, doncs, patuesització galopant del català, atiada d’ençà de fa massa anys de dins estant (“podem fer de la parla un baluard, que l’enemic, astut, és dintre casa”, escrigué el poeta).
Quant al mot “plantejar”, és emprat a bastament en l’occità de la Vall d’Aran, l’únic indret d’Occitània on és viu.
Us encoratjo a no aturar-vos per res ni ningú, per àrdua que sia la ingent tasca de denunciar cadascun dels nombríssims castellanismes acceptats de Fabra ençà.
Bon dia, Gabriel (i tothom):
Com em va bé de recórrer als teus articles quan em quedo encallat!
Avui, bo i corregint un text, m’ha sortit un cas de ‘plantejar’ que no he pogut resoldre amb cap de les solucions que apuntes, a tall d’exemple, al teu article. És aquest:
“L’any 2007 el Parlament va aprovar una llei que plantejava el 112 com un centre integral de gestió de trucades, amb centres a Reus i a Barcelona.”
Ho he resolt (no sé si gaire encertadament) amb ‘definir’: “… una llei que definia el 112 com un centre integral…”
Hi veus cap més solució?
Mercès per endavant.
Jordi