Un «cuento chino» de Rajoy
Els del PP són genials. Rajoy troba aberrant –ho ha dit avui– que a Catalunya es pugui exigir a un comerciant el deure d’atendre els clients en català, i ho argumenta dient que a Madrid mai no se’ls acudiria de fer una llei que obligàs un venedor xinès a parlar en espanyol als clients. Si vol parlar en xinès, diu el gran liberal, que hi parli.
És un exemple contundent de la brillantor intel·lectual d’alguns –bastants– dels nostres veïns. És com si algú trobàs aberrant que un afectat d’una malaltia prengués un medicament perquè una persona sana mai no se li acudiria de fer-ho. O més exactament, hauríem de dir que és com si qualcú es mofàs d’un qui pren un medicament en el suposit que la malaltia fos conseqüència d’un enverinament perpetrat pel mofador. És com si digués que a Madrid mai no farien una llei que establís que la pluja ha de caure de dalt cap a baix. Simplement no cal que la facin, aquesta llei, perquè la pluja ja hi cau cap avall, com els xinesos ja hi parlen en espanyol quan munten la paradeta de la roba a Madrid. Supòs que vós sabeu, senyor Rajoy, per què els xinesos residents a Madrid procuren parlar espanyol amb els clients i no en xinès: us faig prou intel·ligent per a entendre-ho.
Però així i tot us diré, senyor Rajoy, per què no cal que a Madrid facin aquesta mena d’«imposicions lingüístiques». Primer perquè els xinesos que viuen a Madrid –o al territori que té per pròpia la llengua espanyola– no són encara el cinquanta per cent de la població. I perquè el Govern i el Parlament de la Xina no són els qui decideixen com s’han de fer les coses en els territoris esmentats. I perquè –ja que no ho decideixen– no han implantat cap llei que digui que a Espanya tothom té el deure de conèixer el xinès i el dret d’usar-lo. Podeu estar ben segur, senyor liberal, que si tot això que no succeeix succeís, el Govern espanyol estaria tan ocupat implantant mesures d’«imposició» de l’espanyol que no tindria temps per a fer cap altra cosa.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
"Liberal" no. Aquests senyors del PP no tenen res de liberals (la pol?tica econ?mica de l’?poca Aznar ho testimonia) i han fet molt de mal autoproclamant-se’n (tot plegat probablement per no dir que s?n de dretes). El liberalisme de tradici? europea no t? res a veure amb aquesta dreta centralitzadora, caciquil, jacobina, r?ncia i cavern?ria.
Aix? de liberal va en sentit ir?nic, evidentment.
Als liberals sempre ens fan comparacions odioses…
tampoc els fan garlar en merdileny als merdilenys quan van a la Xina — si hi van — si mai s’han mogut de llur barraca pudent on tot put a merdileny.
…i a Catal?nia re que pudi a merdileny no put sin? a aix?. Ecs, v?s! Quines ganes que tinc d’?sser viu d’ac? uns anys, on l’angl?s haur? de portar el ciri al xin?s, i el catal? ser? el que ja s?n ara tant gavatx com castelladre — lleng?es casolanes de emocionant conreu. I prou. Re de tant cabdal per a l’hist?ria nova.
…baldament s’escaigui d’hora.
Si el millor de tot ?s que la llei no obliga a res. El xin?s o el castell? pot expressar en aquestes lleng?es si li rota. Abans de criticar una llei que se la llegeixi.
Molt encertat i divertit, Sr.Bibiloni el cuento del Sr Maricomplejines com l’anomena el Santo Jim?nez.