Un altre cop de puny (i de rosa) a la llengua
No ?s nom?s la rapinyaire carronyera disfrassada d’albatros la que fa el que pot per a destruir la llengua catalana utilitzant (entre altres arts) l’estrat?gia de xapar-la per la meitat com qualsevol cos d’escorxador. Tamb? la rosa vermella es delita en la macabra cerim?nia. No solament no han rectificat les dobles versions a les p?gines web dels ministeris espanyols o als formularis de la declaraci? de la renda que va introduir la rapinyaire, sin? que armaren una confusi? de cal d?u a la Uni? Europea i es negaren a arreglar el bugat de l’Estatut valenci? (i tenien vots suficients per a fer-ho). Ara ens insulten amb aquest cartell que Aena (Ministerio de Fomento) ha col?locat als aeroports, on una presumpta llengua valenciana s’envola a base de sin?nims i faltes de gram?tica. La imatge ?s presa a l’aeroport de Palma.
3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Hem de tenir molt clar que per als espanyols, tant si són de dretes com d’esquerres, la divisió de la comunitat lingüística i nacional catalana com a passa prèvia a la seva liquidació, és una qüestió d’Estat. Els espanyols estan fets tots amb el mateix motlle. Espanya no té transformació possible. Ells saben que, amb el redreçament lingüístic i nacional de Catalunya sencera -o sia, dels Països Catalans- la nostra emancipació nacional és cosa feta. Per a ells, la pèrdua de les colònies del Mediterrani és la pèrdua de la mamella que fa viable econòmicament el seu estat. Ells no es poden permetre que els surti un altre Portugal a les colònies mediterrànies. Per això no s’aturaran de fer-nos anar com cagalló per sèquia, com diuen a València.
La cosa més trista de totes, emperò, és que la dreta catalana sigui abans dreta que catalana i confiï més en la dreta espanyola que no en l’esquerra catalana. I quel’esquerra catalana sigui abans esquerra que catalana i continuï confiant abans en l’esquerra espanyola que no en la dreta catalana. Vaja, que tant uns com els altres, en el fons, continuïn pensant que Espanya és federalitzable, transformable en el nostre estat. Què més han de fer els espanyols perquè ens entri en el caparrot que mai no ens tindran, als catalans, per cosa seva ni per cosa respectable i que no ens consideraran mai més que un problema o fins i tot un objectiu a abatre?
Una ciutadana francesa gràcies als seus estiuejos a la Costa Brava i a les amistats que ha fet a Sant Feliu de Guíxols, va posar dins el seu currículum que sabia parlar català. Per circumstàncies de la vida, ella i una amiga seva ganxona (gentilici popular dels guixolencs) van traslladar-se a viure a València ciutat, i quan va anar a presentar a l’oficina de l’INEM el seu CV, la sorpresa va ser que li van recomanar, que si no volia tenir problemes per trobar feina, el més fàcil era que esborrés els seus coneixements de català.
Segons la meva parella lingüística que és gallega, això també passa, sobretot, a La Corunya.
Més d’un cas com aquest ha succeït als països de parla catalana, gallega o euskera, el problema és que els mitjans de comunicació, la immensa majoria, no en fan ressò, i de denúncies n’hi ha forces!
Ai, el Çapaterisme! Tants d’ingenus hi han enterrat tantes d’esperances i algun estatutetxo… que encara n’hi haurà que votaran PSOE per patriotisme!
I direm: i el PSIB i el PSPV… i el PSC! Què fan? On són molls, barcelons, armengols, antichs, maragalls, montilles i plans? Intal·lats en l’aparatet de governar Espanya… que si feim bonda i deim que sí a Madrí encara ens deixaran comandar la Guàrdia Civí; això sí, amb la màscara autòctona sempre a punt per enganar tots els que volen ser enganats. Que no són pocs, vistes les eleccions.
Però encara un apunt: Esquerra Unida, al País Valencià, té una trajectòria parlamentària diria que intatxable en defensa de la llengua i sa unitat; alerta a desacreditar en bloc "les esquerres espanyoles"!