El blog de Gabriel Bibiloni » Ni “tuit” ni “tuitejar”

Ni “tuit” ni “tuitejar”

16 setembre 2011 | Categoria: Llengua

#twitterencatala

Aquest post ha estat substituït per un altre, que podeu llegir aquí:

http://bibiloni.cat/blog/?p=2201

32 comentaris

32 comentaris rebuts

Sebastià Salvà - 17 setembre 2011 12:26 am

Però, i per què no “twitar” (amb coherència amb “un tweet”), de la mateixa manera que tenim “nietzscheà”, “chomskià”, “wattímetre”, “edelweiss”, “welwítsquia”, “darwinià”, “boswèl·lia”, “swing”, “twist”, “maxwell” i “zwitterió” (si bé, és cert, molts d’aquests mots deriven d’un nom propi i, per tant, es lògic que els derivats mantenguin l’ortografia original de la seva base o arrel).

En casos com aquests, està justificat el diftong creixent, sempre i quan mantinguem la grafia amb “w”.

Més en general: Quan cal adaptar al sistema ortogràfic i fonologic català la grafia d’un manlleu (“Viquipèdia” < "Wikipèdia", "pàrquing" < "parking", o "sandvitx" < "sandwich", "l'hoquei" i "l'handbol" sense aspirar) i quan no ("twist", "swing", "sandvitx", "appoggiatura")? I, en aquests darrers casos (també el de les locucions llatines, com "honoris causa"): quan els manlleus sense adaptar apareixen en el DIEC, cal escriure'ls en cursiva o no? (p. ex.: «escriure "tweets"» o bé «escriure tweets»?, «ballar un "twist"» o «ballar un twist»?).

I el diminutiu de "twist" ha de ser "twistet" o "tuïstet"? I un derivat adjectival com "un ball amb aire twistesc", s'ha d'escriure així o "un ball amb aire tuïstesc", just pel fet d'haver fet un derivat (en aquest cas adjectival, de la mateixa manera que de "tweet" feim un derivat verbal)…

És complicat.

Sebastià Salvà - 17 setembre 2011 12:29 am

Volia escriure “en coherència amb”).

Gabriel Bibiloni - 17 setembre 2011 10:34 am

Interessants aportacions. N’introduesc alguna en el post. Ja vaig dir que l’aniria afinant. Moltes gràcies.
Pos “twittar” amb dues tt (com “wattímetre”): “twittar” ve de “Twitter”, no de “tweet”.

Joan Gabriel Mora - 17 setembre 2011 9:17 pm

El blog del professor Bibiloni reviscola! Quin alleujament quan ens angoixen projeccions ominoses sobre la nostra llengua!

Joan À Coll - 18 setembre 2011 7:58 pm

No acab d’entendre això del diftong decreixent: “Tuitar és grafia dolenta, perquè obliga a pronunciar la paraula amb diftong decreixent, com a lluitar”. Per què no, si aquesta és la manera com es pronuncia en l’original anglès, i com crec que la pronuncien de manera espontània la majoria de catalanoparlants? No són prosòdicament correctes lluita-r, fruita-r, duit, cuit?

Gabriel Bibiloni - 18 setembre 2011 9:41 pm

La pronúncia anglesa és [ˈtwi-tər] i [‘twi:t] per a “Twitter” i “tweet” respectivament. Amb diftong creixent. En català, com que no existeix el diftong creixent després de consonant (excepte q i g) s’ha de pronunciar amb iat: [tu-‘i-tər] i [tu-‘it]. És a dir, s’ha d’accentuar la “i”, no la “u”. No com “fruita” [‘frui-tə].

Joan Gabriel Mora - 18 setembre 2011 9:45 pm

Pens, de manera general i tenint en compte que l’anglès és una llengua que ja és part del nostre quotidià, que s’hauria d’optar sempre per les formes més conservadores de l’ortografia original anglesa. Això duit al camp de la semàntica hauria de facilitar l’ampliació de significats de mots que han caigut en desuetud en català però que són d’ús corrent en anglès; cosa que els donaria una nova vida i enriquiria el lèxic corrent. Un exemple, entre tants d’altres, el mot ‘ominós’ que he fet servir més amunt gairebé de manera inconscient amb el mateix significat que el seu equivalent etimològic anglès ‘ominous’.

Gabriel Bibiloni - 18 setembre 2011 10:17 pm

Tens tota la raó amb això d’ominós. M’has suggerit un article. En efecte, en espanyol “ominoso” ha adquirit una significat “desviat”, i el català darrere darrere.

Sebastià Salvà - 18 setembre 2011 10:47 pm

Quins són aquests dos significats de l’adjectiu «ominós» (l’originari i el desviat)?

Gabriel Bibiloni - 19 setembre 2011 10:54 am

L’original és “de mal auguri” (un presagi ominós). En espanyol ha adquirit el sentit de “vergonyós”, “abominable”. Potser el mot s’ha estès per allò que vam estudiar de la “Dècada Ominosa”.

Sebastià Salvà - 25 setembre 2011 1:25 pm

Jo, per ara, em qued amb el més internacional “twittar”, sens perjudici d’alternar-lo amb “piular”, especialment en registres més col·loquials o desenfadats.

Sebastià Salvà - 25 setembre 2011 1:47 pm

Per cert, Gabriel:

De cada vegada, arran de la proliferació d’e-mails, twits, missatges de Face… vaig sent més conscient de la problemàtica real que tenim els balears a l’hora d’escriure les oclusives finals de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació.

Ja sabem que la qüestió està resolta per l’IEC i que tu tens una proposta alternativa (que apliques arreu —cosa que jo no faria, perquè afecta no la grafia d’un mot concret, sinó tot una (contra)regla ortogràfica de caràcter general; però això és una altra qüestió; he, he). El cas és que la gent “del carrer” en fa un poti-poti: quasi ningú no escriu el normatiu “jo desitj” (sinó “jo desig”), però sí que és cert que la majoria escrivim l’oficial “jo acab”.

Potser estaria bé, provisionalment, que l’IEC rectificàs, almanco, el punt relatiu a la “-tj” final, que a tots ens escarrufa.

Pel que fa a la teva proposta, en alguns casos la trob (o “trop”) complicada, però no impossible d’assimilar. Si bé caldria matisar-la en alguns punts, i esmenar algunes errades (com “jo castic”; de fet, el substantiu pla “càstig” té la variant aguda “castic”, que figura en el DIEC; la norma de Fabra —que ara no reproduiré—, correctament aplicada, així ho demana).

I estaria bé que el Departament de Filologia Catalana de la UIB encetàs el procés fent la proposta pertinent a l’IEC, ara que la nova gramàtica normativa està encara en procés d’elaboració i la part d’ortografia és només un esborrany.

D’altra banda, és molt urgent que l’IEC faci un diccionari de pronúncia que inclogui la major part de variants dialectals i, fins i tot, noms propis. El DCVB té molts buits en aquest punt, i també errades.

Sebastià Salvà - 25 setembre 2011 1:49 pm

*sinó tota una (contra)regla

Gabriel Bibiloni - 27 setembre 2011 10:36 am

Sí, la meva proposta és més complicada, però això no em fa renunciar-hi. Ja vaig dir que no és més complicada que la norma de la ela geminada, que ningú no ha proposat de canviar.
“Castig” no té res de particular. Ha d’anar amb -g. La forma substantiva “castic” és una anomalia ortogràfica, entre algunes altres (com “julivert” i qualcuna més).
El Departament de FC et puc assegurar que no farà cap proposta. Sempre ha volgut el paper de qui es limita a aixoplugar-se sota el paraigua de l’autoritat.

Sebastià Salvà - 27 setembre 2011 3:52 pm

Ara, amb això del “julivert”, he romàs de pedra… Sempre m’hauria pensat que anava amb “-d”, com “verd”, i com mana l’etimologia. Ups…

Pel que fa a això del Departament de FC de la UIB: una cosa és que aquest organisme dictàs una nova normativa que xocàs amb la de l’IEC (com fa, en part, l’AVL) i una altra de ben diferent és que faci propostes i les sotmeti a la decisió final o al vistiplau de l’IEC. Així es va fer amb el llibre “Proposta de model de llengua per a l’escola de les Illes Balears”, o quan es van incorporar al DIEC1 (de 1995) uns 600 mots o accepcions propis dels parlars baleàrics. Els mitjans de comunicació d’aleshores informaren, en aquest sentit, que «nuevas aportaciones seguirán a esta y desde la UIB se realizará un “vaciado” intensivo de la inmensa labor de recopilación realizada por Mossèn Antoni Maria Alcover en su “Diccionari català-valencià-balear”» (diari “El Día del Mundo”, de 26 de novembre de 1995).

Pel que fa a “castic”, m’és difícil explicar-me aquí, així que us remet a aquest document (provisional) que he redactat a corre-cuita: http://saucellet.com/ortografia_verbs.pdf.

Sebastià Salvà - 27 setembre 2011 4:01 pm

És molt interessant, sobre aquest punt (“representació gràfica de les oclusives a fi de mot”), el capítol 2 del llibre “Història de la normativa catalana” (de Mila Segarra).

Neologismes | llenguacatalanacepasapobla - 29 setembre 2011 12:20 pm

[…] Article de Gabriel Bibiloni Share this:TwitterFacebookLike this:LikeBe the first to like this post. This entry was posted in Català C1,Català C2,ESPA N2M2 (quart) by llenguacatalanacepasapobla. Bookmark the permalink. […]

Aquesta setmana hem llegit… sobre experiments a l’espai, el Dalai Lama a Google+ i gelatina ballarina | Betes i Clicks – desenredant la xarxa - 15 octubre 2011 9:38 am

[…] als puristes de la nostra llengua i “tuiteros” habituals, us deixo aquest article al blog del lingüista Gabriel Bibiloni que debat quina hauria de ser la manera correcte de …. Us sorprendrà llegir que hauria de ser “tuitar” més que no pas […]

Anònim - 24 octubre 2011 11:16 pm

“tuït” forma d’origen onomatopeic recollida als diccionaris catalans per a designar un ocell

Daniel - 25 octubre 2011 11:49 pm

Gabriel, dius que “Segons la prosòdia catalana Twitter, tweet i l’hipotètic tuitar s’han de pronunciar separant en síl·labes diferents la u (o w) i la i. El diftong creixent és impossible (…)”. La prosòdia catalana actual és capaç de fer aquests diftongs creixents, igual que som capaços de fer la “j” castellana o, si ens hi esforcem, la “z” basca. No acabo d’entendre que diguis que és impossible, que em pots aclarir això, sisplau?

Lluís - 02 novembre 2011 8:09 pm

I per analogia, com n’hauríem de dir de “escanejar”?

Gabriel Bibiloni - 09 novembre 2011 11:38 pm

Del moment que de l’aparell en diem ‘escàner’, es podria dir ‘escanar’ (la forma més acostada a l’original), o bé ‘escaneritzar’, com fa l’italià,… o ‘digitalitzar’. ‘Escanejar’ no em sembla bo. Una persona que ‘escaneja’ és una persona que es comporta com un escàner.
I disculpau la tardança a respondre a aquest comentari.

Sebastià Salvà - 10 novembre 2011 5:27 pm

Jo preferesc “escànner” i “escannar”, amb dues enes, com en “tennis”, i com mana l’etimologia. Incomprensiblement (?), les “reimpressions” del DIEC1 varen canviar “escànner” (com figurava inicialment) per “escàner”.

Gabriel Bibiloni - 10 novembre 2011 5:44 pm

En aquesta resposta ràpida no em vaig voler ficar amb la ena doble (mal fet), però segurament tens raó. Hauríem de revisar les paraules que haurien d’anar amb ena doble: anniversari, annual, britànnic, escànner, tennis, túnnel?… Uf.

Sebastià Salvà - 18 novembre 2011 10:37 pm

En poder, Gabriel, m’agradaria saber què en penses del meu comentari sobre la forma “castic”… 😉

La veritat és que seguir les teves lliçons (en el blog, en el Facebook…) és molt instructiu, i entretingut. Un plaer, en definitiva.

Anònim - 06 juliol 2012 2:06 am

Amb referència als posts 5, 6 i 21, haig de confessar que en la meva pronúncia no trobo cap diferència entre tuit [‘twit] i cuit [‘kwit], ni entre la de tuitar [twi’ta] i cuinar [kwi’na] o fruitar [frwi’ta], independentment de si la teoria diu que es tracta de diftongs creixents o decreixents.

Per tant, se’m faria molt difícil escriure adaptacions de ‘tweet’ i ‘twitt(ej)ar’ de manera diferent de les grafies ‘cuit’ i ‘cuinar’: és a dir, escriuria sempre ‘tuit’ i ‘tuit(ej)ar’ i no pas ‘tuït’ i ‘tuït(ej)ar’.

Gabriel Bibiloni - 06 juliol 2012 6:52 pm

Rectific el comentari 3: “twitar” o “tweetar” no ve de “Twitter” sinó de “to tweet”.

Albert - 06 juliol 2012 10:36 pm

Estic en gran part d’acord, i s’ha de millorar, hi ha coses inacceptables. Hi ha moltes incongruències i moltes coses millorables.

Un cop dit això, on eren els filòlegs i les autoritats en llengua quan es feia les traduccions? No era cap secret que s’estava fent la traducció. Perquè ningú ha dit res DURANT el procés?

La traducció del Twitter ha sortit com ha sortit perquè és el resultat de què molta gent hi hem dedicat el nostre temps lliure. El gran problema ha estat que la pressa per veure’l en català ha fet que massa gent votàs que ja estava llesta la traducció, quan obviament, ni de bon tros!

Voldria convidaria a tota la gent que vol ajudar a millorar la traducció a que s’hi mullin, que s’uneixin al grup de traducció. Les incongruències s’arreglaran de la mateixa manera que s’ha fet fins ara: les traduccions es voten (tens un llistat de les 3-4-5 traduccions proposades i tries la que consideris més adequada), i la de més vots és la que es selecciona (d’aquí les incongruències; mentre uns votaven paraules ja existents com pilada, altra gent votava tuit o twiut)

CENTRE DE TRADUCCIó:
http://translate.twttr.com/home#

Pere Bueno - 06 juliol 2012 11:51 pm

Dubtes sobre prosòdia
Que no és vera que en mallorquí deim [ku’it] quan volem fer el participi del verb “cullir”?
I, tanmateix, els casos en què feim servir la dièresi… que no formen part de la “prosòdia catalana”? “Imbuït”, “reproduït”… no crec que no siguin catalans.
No entenc per què no podríem escriure “tuïtar” ni “tuït” (que, per cert, és una forma de denominar l’ocell que té per nom científic Lanius excubitor).

Gabriel Bibiloni - 07 juliol 2012 11:22 am

Potser no m’he explicat bé. Tuït i tuïtar són perfectament possibles, tant la grafia com la pronúncia que aquesta representa. Si no m’agraden ja no és qüestió de prosòdia, sinó perquè les veig com a adaptacions massa forçades. Com si escrivíssim uisqui o tuïst (twist). Amb aquesta ultraadaptació ens allunyaríem de la pràctica comuna de les llengües europees, totes les quals mantenen la w. Fins i tot la traducció “assembleària” del Twitter de l’espanyol diu twittear.

pep - 07 juliol 2012 1:19 pm

Adaptar, anostrar certes formes (“tweet”) és admissible excepcionalment (i a l’encop traduir conceptes: “piular”).

Voler fer-ne PIULAR és de l’ordre del simbòlic (i alhora signe de vitalitat) partint ben segur d’una anormalitat (la situació de nostra llengua).

També PIULAR PIULADA PIULET té l’avantatge que no s’envellirà aquest verb, perquè Twitter pot desaparèixer d’un temps enllà…

Montxo - 07 juliol 2012 1:32 pm

Potser “tuït” i “tuïtar” vos podeu semblar forçats, però… A diferència de “twist” on no hi ha la grafia de la doble “ee”, a mi em sembla més forçat encara ficar “ee” en una paraula catalana. Crec que no hi ha cap paraula anglesa amb doble “ee” que s’inclogue com a tal en el català. Per això, potser “tuït” no, però “twit” i “twitar” sí.

Ni “tuit” ni “tuitejar”

32 comentaris rebuts

Cerques en el blog

Categories

Darreres entrades

Índexs

Arxius