Tres idees per a la política lingüística al nou Estat (o als nous Estats)
1. El català ha de ser la llengua oficial de l’Estat, obligatòria per tots els funcionaris, les administracions públiques i els mitjans públics. També ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament. L’Estat ha de legislar a fi de normalitzar el català a tots els àmbits. L’occità i l’espanyol també han de tenir el rang d’oficialitat en els seus territoris (Vall d’Aran i comarques valencianes hispanòfones).
2. L’espanyol ha de ser curosament respectat, com altres llengües parlades al país, però no s’ha d’imposar a ningú. S’ensenyarà a les escoles per a qui ho desitgi. L’anglès ha de ser après obligatòriament per tots els escolars, juntament amb una segona llengua estrangera, que pot ser l’espanyol.
3. El català s’ha de convertir en llengua comuna i de cohesió social, per la qual cosa s’ha de considerar inadmissible que qualsevol persona que atengui el públic no utilitzi el català quan sigui interpel·lada en aquesta llengua.
13 comentaris13 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Carai, quants dies de vacances! Bentornat.
Era per agrair-te (deixa’m que et parli de tu: abans de veure’t retratat, no sé per què, et feia molt gran, ja em perdonaràs) les repiulades o com se diguin dels articles de can vilaweb. I per aquesta peça d’avui: breu però, aquesta sí, contudent. Merci.
Salut, col·lega.
No són vacances sinó baixa laboral intermitent i pertinaç per sobresaturació. I el blog em queda congelat com alguna foto. Gràcies a tu per totes les teves aportacions, que sempre subscric.
En una Catalunya independent, o no, els catalans han de poder viure i morir, si així ho volen i ho trien, només en català. I tenen dret a no ser molestats per raó de llengua. Així mateix s’ha d’acabar amb la concepció que tot catalanoparlant, per defecte, també ha de saber el castellà (o el francès). Com a poble sobirà que som i en un món globalitzat, els catalans hem de ser lliures de decidir quines 2s, 3s -i les que siguin- llengües volem aprendre. Hem de ser lliures per decidir com ens volem donar a conèixer a la resta del món. Així hi ha de poder haver escoles on no s’ensenyi el castellà, si es dóna el cas. Això no té res a veure amb el respecte cap als parlants del castellà i de les gairebé la resta de les 300 llengües que es parlen a Catalunya. Però, per favor, deixeu-nos respirar ja d’una vegada!
Enhorabona per la teva lucidesa.
Jo sóc del parer que l’anglès hauria de ser tractat com l’espanyol perquè són llengües molt usades al món però igualment imperialistes, i des del punt de la democràcia lingüística són insostenibles.
T’has oblidat de l’occità! Crec que si l’Aran ha de formar part d’una possible Catalunya independent també s’hauria d’ensenyar l’occità a les escoles igual que el català s’ensenyaria a les escoles d’Aran. Caldria ensenyar,però, un occità referencial, si bé també es podria incloure-hi coneixements de gascó aranès. De la mateixa manera no estaria malament que hi hagués una cadena de televisió en occità pública, que tothom pugui veure. La semblança entre el català i ‘loccità pot facilitar-ne l’aprenentatge i ajudar també a una desespanyolització de la llengua catalana (per això crec que seria important estudiar també un occità no aranès). Tal com ho exposes tu, l’Aran és més viable com a país independent.
Benvolgut,
Hauries de ser, no ja el director general de política lingüstica, sinó l’estratega indispensable de comunicació d’Andorra!
Tot això està molt bé, però la independència no arribarà per questions identitaries, i la realitat és que hi ha una clara majoria castellaparlant a Catalunya.
E era nòsta lengua, er occitan dera Val d’Aran? En Catalonha se desconeish completaments, mentre qu’en Aran toti nosati conseishem eth catalan.
Sabi que non ès ua persona qu’aja coneishements sus era realitat der occitan, sigue en Occitània grana o en Aran, mès que me shautarie fòrça de liéger era tua opinion sus eth papèr que desvoloparà er occitan en ua Catalonha independenta,e tanben deth catalan e er espanhòu en Aran.
Jo pensi que çò de milhor serie qu’er aranés siguèsse era soleta lengua oficiau ena Val d’Aran. Peth moment que n’auem tres, auem fòrça problemes entà mantíer er aranés en diuèrsi airaus dera vida vidanta. Es libes de text son en catalan, es libes des bibliotèques, es documents dera Generalitat; mès tanben en espanhòu se hèn un pialèr de causes que non aurien d’èster en espanhòu. En Aran, es dues lengues son un perilh entara nòsta, e qu’ei per aquerò que te demani era tua opinion.
Fòrça gràcies.
Catalunya ha de ser com a Andorra. Català única llengua oficial i sense la imposició del català.
Recomano llegir el “power-point” de Catalunya Acció: http://ow.ly/eIZic
Primer de tot, una salutació coral, Gabriel.
De models lingüístics n´hi ha gairebé tants com països. S’hauran d’estudiar tots i aplicar aquell que correspongui millor a la realitat social i als principis democràtics.
Algunes idees més:
-L’espanyol no pot anar sense distinció al sac de “les altres llengües”. Li caldrà certa oficialitat: una oficialitat asimètrica, no obligatòria i no prioritària però amb la possibilitat que municipis concrets puguin decidir democràticament adoptar un estatus bilingüe -no és el mateix Vic que Castelldefels.
-Dues llengües estrangeres obligatòries al cicle educatiu. Cada centre d’ensenyament decidirà quines.
-Llengües vehiculars segons criteris pedagògics i d’objectius. La voluntat dels pares ha de ser relativitzada -llibertat d’elecció de centre però no de decidir-ne el seu model lingüístic.
-Evidentment, el català llengua oficial prioritària i obligatòria amb caràcter general.
Una abraçada.
Pretendre que al Baix Llobregat el castellà ha de tenir un estatus inferior a l’anglès, no em pot semblar més forassenyat i propi d’una facció del sobiranisme instal·lada a la irrealitat i que a hores d’ara és més un obstacle que no un ajut per a assolir la independència.