S’Institut
Ja he dit diverses vegades que la pràctica d’anar decorant el trist paisatge sociolingüístic illenc amb la col·locació d’articles salats a les denominacions d’entitats diverses no és més que una projecció a l’interior de la llengua de la pràctica d’anar decorant l’espanyol amb gotetes folklòriques de català, tan inherent al sistema de subordinació i compensació folklòrico-emblemàtica. Algun dels casos més notoris —Sa Nostra— van aparèixer dins aquest context d’ús exclusiu de l’espanyol i gracieta indígena compensatòria. I, encara que alguns dels nostres filòlegs s’encabotin a no entendre-ho, l’ús de l’article salat a la toponímia escrita, fet del tot inexistent a les èpoques passades de normalitat lingüística, no és més que una manifestació d’aquesta dinàmica.
A l’article salat, tan respectable en el seu espai tradicional —la llengua de la comunicació diària entre els illencs— li ha tocat el paper d’immiscir-se en la llengua formal amb la sola funció distorsionadora d’especialitzar-se en el joc de la folklorització. La nòmina ja comença a ser nodrida: Sa Nostra, Sa Banca, Es Crèdit, Ses Voltes, Sa Rua, edifici Sa Riera, Es Baluard … i S’Institut. El darrer és la brillant ocurrència del PP a l’hora de posar nom a un Institut de Serveis Socials dependent del Consell de Mallorca. De fet, és un sobrenom, però és el que s’ha promogut i escampat pertot arreu. Algú s’imagina que l’administració espanyola bategi una de les nombroses institucions oficials amb el nom de El Instituto? Això només passa pel carabassot del PP i d’aquests que damunt la porta del negoci col·loquen Panadería “Es Forn” o Tienda de comestibles “Sa Botiga”.
Bé, doncs, pens que una de les primeres coses que hauria de fer el nou conseller de Benestar Social és suprimir aquesta denominació i reposar el nom normal de l’ens: Institut de Serveis Socials (ISS) i prou. Suggeresc a la nova directora de Política Lingüística del Consell que així ho proposi a qui correspongui. Li faré arribar aquest post, i ja veurem què passa.
[Actualització 25 juliol] El Consell de Mallorca ha decidit canviar la denominació d’aquest institut, que ara es dirà Institut Mallorquí d’Afers Socials. I sembla que se suprimirà la utilització folklòrica de l’article.
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Jo crec que aquest “Institut” hauria de desaparèixer i les seves competències revertides a la Conselleria corresponent. Seria el més coherent per un Consell que diu ser de “centreesquerra”. No per l’ús de l’article salat o no, sinó perquè només es va crear per “enxufar” quatre amiguets del PP a costa de semiprivatitzar, posar diners en un cau negre sense fons i, en definitiva, empitjorar els serveis públics que depenen del Consell.
PS: em sap greu haver utilitzat el terme “enxufar”, castellanisme rampant, però és que fins i tot Francesc de Borja Moll va reconèixer que li resultava estrany haver d’utilitzar el catalaníssim mot “endollar”, almenys en aquesta accepció.
El meu propòsit se cenyia a la cosa lingüística, però s’agraeix l’aportació.
Ni “enxufar” ni “endollar” són paraules recomanables per a aquest significat. N’hi ha d’altres de millors, com “col·locar”. “Col·locar quatre amiguets”.
Biel, crec que t’equivoques aquest pic. La guerra no és entre S’Institut o L’Institut. La guerra no és entre català i mallorquí sino entre català o mallorquí i l’espanyol.
A mi no me fa gens de mal als ulls ni a les orelles trobar l’article salat al nom d’entitats diverses o topònims com S’Institut, Sa Nostra, Sa Botigueta, Sant Joan des Pi o Sant Climent ses cebes. Tant català és l’article salat com l’estàndard i me neg a donar la bandera de l’article salat al PP perquè ens faci la guerra des de dintre. A mi el que m’emprenya és que la paperassa de S’Institut sigui en foraster. És aquí on cal gratar i concentar totes les energies segons la meva opinió. En aquesta ocasió esper que els responsables de Política Lingüística no te facin cas i dediquin tots els seus esforços i energies a catalanitzar IB3, augmentar l’ús del català com a llengua vehicular a les escoles, a la retolació dels comerços, a la justícia, mitjans de comunicació, cinema, etc.
No me malinterpretis. Coincidesc amb tu quan dius que l’article és ” respectable en el seu espai tradicional —la llengua de la comunicació diària entre els illencs—”. La diferència està en el fet que a mi no me molesta trobar aquest article en les denominacions d’algunes entittats diverses i fins i tot alguns topònims. Una altra cosa molt diferent seria que es plantejàs l’article salat en la llengua escrita formal.
Benvolgut Cosme,
Sempre he lamentat i lament que en aquesta qüestió dels articles no coincidim del tot. Però què hi farem, estic convençut que coincidim en la majoria d’altres coses, les coses importants del país, i això és un consol.
Ep, però no val usar l’estratègia dels objectius i prioritats presumptament errats. Fa molts d’anys que escric coses, i crec que de tot allò que he escrit i predicat es desprèn d’una manera absolutament clara i diàfana que la guerra és entre català i espanyol. Això és més clar que el brou de l’Hospital. Ni crec que el tema dels articles salats que es “colen” dins la llengua formal (topònims, presumptes topònims i altres herbes) sigui en absolut una qüestió de català i
mallorquí, sinó un afer de codificació de la llengua estàndard, o d’elaboració d’un model culte o com li vulguis dir, la qual cosa és una qüestió estrictament tècnica que es pot fer més bé o més malament, com totes les coses tècniques. O perquè hi ha una guerra els lingüistes hem de desentendre’ns de la nostra feina de perfeccionar la normativa lingüística, estudiar-ne els problemes i fer propostes d’ús?
No demanava de canviar S’Institut per L’Institut (seria canviar una bajanada per una altra), sinó de posar un nom normal a aquesta institució. Esperes que els polítics no em facin cas i dediquin els seus esforços a promoure l’ús del català. Saps molt bé que jo també ho esper (la segona part), i sé cert que també penses que si no s’apliquen com cal a una tasca tan necessària i urgent no serà perquè jo els hagi distret demanant-los la supressió d’un article. Estenc el paraigua abans de ploure perquè no voldria ara tenir-ne la culpa jo.
Tan català és l’article salat com l’estàndard. I tant. Però haurem de tenir unes normes per a usar-los més o menys clares, dic jo. Si no, passa el que passa al Balears, que l’Arenal és l’Arenal a les pàgines parells i s’Arenal a les senars. També respect totes les preferències i opcions personals, fins i tot la d’aquells que decideixen escriure les seves coses amb l’article salat totalment. Però crec que no es tracta de què fa mal als ulls o mal a les orelles a uns o altres. Per aquest camí no arribarem enlloc, i l’error és que en el debat sobre els topònims i els articles sempre hem portat la discussió a aquest terreny.
Deu ser com a mínim sospitós que el PP vegi amb bons ulls qualsevol aportació a les “modalitats lingüístiques”. Tot el que sigui dividir, seccionar, manipular, embullar, degradar… la llengua catalana, ja li és bo. Segurament gent del PP ha viatjat qualque vegada per la Catalunya Nord, antic Regne de Mallorca i ha comprovat com de guapes són les senyeres catalanes, n’hi ha per tot arreu, sense res darrera però, ni llengua. Una senyera molt pintoresca, sí. El mateix que voldrien fer amb el mallorquí, eivissenc, formenterenc, menorquí. Gairebé una atracció turística més d’aquest parc temàtic que no han pogut acabar de construir.
I ho han deixat molt clar a la reforma de l’Estatut. Això és el que ells voldrien, embullar encara més la troca perquè no pugui reeixir mai el català que ens uneix. Tanta sort que tenim el mestre Biel que amb un buf escampa aquest fum que tapa els ulls.
Salut.
D’exemples de folclorització des mallorquí, en podem fer col·lecció repassant cada dia es diaris escrits teòricament en castellà, tant d’aquí com de fora: “president”, “conseller”, “conselleria” “Ajuntament”, “Balears”, “Eivissa”, “Maó”, “cap de fibló”, “rissaga”, “falca verda”…
Ses ràdios encara ho fan més malament, perque pronuncien aquestes paraules com si fossen castellanes, amb ses cinc vocals de rigor, amb totes ses erres mudes, ensordint ses esses sonores, transformant sa jota en y grega, sa ve en be… Quina llengua se deuen pensar que xerren? Són terribles i temibles.
No vos perdeu aquest titular ‘trilingüe’ publicat amb lletra grossa damunt sa portada des diari ‘ADN’ dia 12 d’aquest mes: “La Façana, 1 año en ‘stand by’ salvo el Palau de Congressos”.
Aquesta pràctica de pseudo-bilingüisme folclòric ha estat criticada de manera solvent per filòlegs castellans com en Manuel Seco i també catalans com en Joan Solà, però no record cap declaració ‘institucional’ en aquest sentit, ni de sa Reial Acadèmia Espanyola, ni de s’Institut d’Estudis Catalans, ni de s’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per què? No ho tenen clar?
Nota: escric “folclòric” amb ‘c’ seguint es consell d’en Josep Ruaix. Considera que ja ès ben hora d’adaptar sa grafia de ‘folclore’ i derivats a sa nostra llengua.
Professor Bibiloni, estic d´acord amb la filosofia de la vostra entrada. Hi ha articles salats que fan mal als ulls (per exemple, les darreres tanques publicitàries del RCD Mallorca, darrerament sempre en literari). Pel que fa als topònims, sempre he donat per suposat que estan fixats seguint els criteris de les autoritats pertinents (UIB?) i ja tenc (i em fa l´efecte que quasi tothom té) assumits els articles saltas de s´Arenal, es Pont d´Inca, ses Salines, sa Pobla, etc. Canviar-los ara a article literari és el que ara em faria mal als ulls! Al Principat i tot, a les contrades on el salat ha estat tradicional, el mantenen als topònims. Ultranormalitzar-los a l´article literari no pensau que seria més aviat contraproduent?
La majoria de la població, efectivament, té assumits els topònims balears amb article salat a la llengua escrita. La gent troba normal allò que s’ha acostumat a veure i reacciona negativament (però sempre n’hi ha uns quants disposats a considerar les argumentacions) davant les propostes de revisió de l’ordre establert. El fet que una cosa estigui assumida majoritàriament no és prova concloent que sigui bona o dolenta, encara que els meus col·legues discrepants en aquesta qüestió no han pogut aportar mai cap altre argument.
Entre les ”autoritats pertinents” no hi ha acord. La UIB i els filòlegs illencs estam dividits. Per això l’Institut d’Estudis Catalans va haver d’acceptar la correcció de les dues formes. Els topònims balears amb article ara tenen dues formes oficials (decret 36/1988), una amb article estàndard i una amb article salat. Aquí no puc evitar la comparació amb la doble oficialitat que tenim en aquest país (dues llengües teòricament oficials i una que és la que s’usa i regna pertot).
Fa molt de temps que intent explicar com ha sorgit històricament (en temps recent) l’ús dels topònims amb salat en registres formals, quins problemes té això i quines incongruències o conflictes interns genera dins el model de català formal. Si us interessen els meus arguments sobre aquest tema, els he sintetitzats aquí.
Ah, és que això és un organisme oficial? Jo em pensava que era una acadèmia!
Bon vespre Gabriel! Quina és la teua religió sobre l’article masculí “lo “? Podem escriure ” tot lo dia ” ” has begut tot lo cafè ” o et sembla un arcaisme inútil?
Pel que fa al tema d’ enxufar/endollar (calc claríssim de l’espanyol) a mi m’agrada l’expressió ” apadrinar.” La gent del Rosselló en diuen ” donar un cop de barret ” o ” tenir un cop de barret ” segons el cas…
Una abraçada des de la part continental del reialme de Mallorca
J Daniel Bezsonoff Montalat