Signes d’identificació
Avui a Roma s’ha escenificat un cop més una de les paradoxes més impactants que es posen per davant els nostres ulls: el més declarat enemic i màxim esclafador de les aspiracions de Catalunya és precisament l’Estat que diu que és el nostre, com a mínim el que ens cobra els imposts. El lleteret –així diuen en el meu poble als qui van per la vida creient-se superiors als altres– del president de la federació espanyola de patinatge ha mostrat xulescament el passaport que els catalans duen damunt, amb un gest de voler mostrar qui els mana i domina. No ha dit, però, d’on ve aquest passaport en el cas dels catalans; no ha dit que ve de l’ocupació militar de 1707-1715 que passà el país a sang i foc. El que em sap greu és que el president de la federació catalana ha parlat en espanyol a l’acte d’avui. No hi havia cap altra llengua oficial en aquesta reunió? La llengua és un identificador nacional més potent encara que un document administratiu. No veu el senyor Basiana que parlant en espanyol donava la raó al lleteret del passaport? Si volem defensar davant el món unes aspiracions nacionals hem de començar per identificar-nos correctament: si no es pot parlar en català, hi ha altres llengües (ja que, de moment, no tenim passaport).
2 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
L’assumpte del passaport i del carnet ?s molt bo d’arreglar: els catalans comen?am a fer-nos el nostre carnet i el nostre passaport (que, naturalment, de totd’una "no valdran"). La q?esti? ?s que, quan ens demanaran -qu? diu el teu carnet? ja els podrem enflocar pels morros el carnet catal?. -Catal? de Mallorca (o de Menorca, o de Val?ncia, o de Tarragona) diu el meu carnet. Llegeix aix? si no ho creus!
L’assumpte de catalans que fan servir l’espanyol a l’hora de comunicar-se amb el m?n ?s un assumpte pendent d’arreglar. Demostra l’esclavitud psicol?gica que pateixen molts de catalans (fins i tot catalans que volen ser catalanistes) de cap a Espanya. Ben igual com els catalans del nord que, en sortir de l’estat franc?s, es continuen expressant en franc?s. Aix? demostra l’esclavitud mental que pateixen respecte de Fran?a. Com si l’espanyol i el franc?s fossin els idiomes naturals de tota la Terra. Aix? no treu cap enlloc i crec que ?s un mal que nom?s es guareix dues o tres generacions despr?s de l’emancipaci? nacional. Aix? sempre i quan el nou estat nacional sigui, com cal esperar, un estat indigenista, cosa que sol oc?rrer per? no sempre: reparau com, amb la creaci? de l’estat irland?s, encara no n’hi ha hagut prou per restablir la irlanditat de la Irlanda del Sud, oficialment emancipada.
I ?s que la colonitzaci? ?s un corc que fa malb? tots, absolutament tots els aspectes de la vida de l’individu i de la col?lectivitat colonitzada. ?s com all? que passava la primeria que emetia la TV3: hi havia ben molts de catalanoparlants (a Mallorca per? tamb? a la Catalunya Central) a qui no passava per les orelles sentir un indi americ? parlant en catal?. O sentir-hi En J.R., aquell capitalista de la s?rie Dallas. Reparau com aix? ?s una defici?ncia que tot just ara, passats vint anys d’emissions televisives en catal?, comen?a a superar el poble catal?.
B?, v?nc a dir que el rid?cul dels catalans que parlen en p?blic a l’estranger en espanyol o en franc?s, en lloc de parlar-hi en catal? acompanyats d’un int?rpret o en angl?s, parteix d’all? mateix: d’aquell esbiaixament mental que ens inculca la colonitzaci? i que ens arriba a fer-nos imaginar que Jes?s deia "amaros los unos a los otros", o que En Napole? deia "la mejor defensa ?s un ataque" o que els anglesos diuen "el tiempo ?s oro". ?s com all? de "good morning vol dir buenos dias".
Emprenya. Indigna. Fa peguera. Per? alerta: la culpa no la t? el colonitzat. La t? el colonitzador. I una cosa: no perdem de vista que el mal t? remei. Per ventura molt a la llarga. Per? t? remei.
Per paga si els nostres dirigents p?blics tinguessin una miqueta -nom?s una miqueta- d’imaginaci? i de feineria i es dignassin a fer feina per all? que cobren, podrien accelerar ben molt el proc?s: imagianu-vos, nom?s per posar un exemple ben senzill, que el tripartit, que es diu catalanista, i el Bar?a d’En Laporta, que tamb? s’hi declara, arribassin a un acord i aconseguissin fer parlar en p?blic en catal? un crac del futbol com N’Etoo o En Ronaldinho. Aix? dins el jovent faria una parlera en catal? que seria de veure. La brunete forastera faria flamada. Tallaria claus. Flastomaria a les totes. S’estiraria els cabells. Pegaria sucots per les parets. L’estatut passaria a segon terme dins el seu repertori de maldecaps devora el veure un crac parlant en catal? i un int?rpret traduint-lo a l’espanyol per a la premsa madrilenya.
Qu? punyetes esperen a posar fil a l’agulla en qualque petit acte simb?lic per? efectiu? Nom?s aix? comen?arem a trencar amb l’esclavitud psicol?gica que tres-cents anys de colonialisme per for?a ens havien d’inculcr.
Jordi Caldentey
La llibreria Les Voltes de Girona emet carnets de Nacionalitat Catalana.
Costen 6 euros. Multiplicat per deu milions, seixanta milionets d’euros. Hi deu haver qualque forma m?s raonable de fer-ho, vull creure.
http://igac.org/_nou/lesvoltes/