«érem a la terrassa d’un bar quan vingueren dos agents de la Policia i procediren a identificar-nos. Tots ho vàrem fer, però M.P. els demanà en català per què ho feien. Això no els agradà. Se l’endugueren enmig de la plaça i allà li varen fer una clau i després l’emmanillaren». […] Tot seguit arribaren més dotacions de policies que se’n dugueren M.P. «enmig d’una gran expectació i xiulades de la gent que era pels voltants del carrer del Sindicat i de la plaça». (del Diari de Balears)

Fa molts d’anys que tinc el sentiment de viure a un país sense policia, sense una policia que em protegeixi. Si em roben o m’assalten la casa, em fa molta mandra anar a la comissaria, perquè m’expòs a un segon assalt, i amb un ja en tinc a bastament. És molt dur viure a un país sense policia, a mercè dels delinqüents, dels lladres, dels maltractadors, dels xulos armats, dels violadors dels drets humans.

Actualitzacions del post

[1] Versió del protagonista, de lectura molt recomanable.

[2] Llorenç Capellà: «Senyor Delegat del Govern»
Senyor Delegat del Govern: la tarda del vint-i-u de juny, un professor d’institut, anomenat Marc Peris, va ésser detingut a la plaça d’en Coll, a Palma, molt probablement perquè va respondre en català a dos agents de la Policia Nacional que li demanaren que s’identifiqués. A aquest ciutadà, que no va fer acció de fugir ni de resistir-se, l’emmanillaren, se l’emportaren detingut a les dependències de Ruiz de Alda, i el retingueren prop de quatre hores. Finalment, va ésser sotmès a un judici ràpid i la jutgessa que va veure el cas el va condemnar a una multa de sis euros diaris durant trenta dies. La jutgessa, no cal dir-ho!, va creure’s la versió dels policies. Jo la poso en quarantena. Tanmateix, al marge del veredicte judicial i de les versions de tots els implicats, noto a faltar el seu punt de vista, senyor Delegat del Govern. Em sembla recordar que l’OCB li ha agraït la seva mediació en el conflicte. Jo no puc fer-ho. Tot i que estic convençut que la seva intervenció va ésser determinant perquè posessin Marc Peris en llibertat, el considero responsable dels conflictes que es produeixen inevitablement, cada estiu, entre la població catalanoparlant i els policies de reforç. És que vostè no té poder de convicció suficient com per fer entendre als agents que la llengua catalana és la llengua d’aquesta terra? Tampoc no en gaudeixen els caps que mantenen relació directa amb ells? Marc Peris mai no hauria d’haver estat detingut. I ho va ésser. Com ho va ésser fa dos anys Antoni Mestre, i l’any passat una funcionària de la Conselleria de Turisme. Imagini’s! Un estudiant, una funcionària i un professor d’institut. Ens volen fer suposar, els seus agents, que ja tenim a casa la Kale Borroka? Em digui, senyor Delegat del Govern, com es pot confiar l’ordre del carrer a uns agents tan errats de comptes. O hem de pensar que si algú se’ls adreça en català se senten agredits, cosa que no els passa si els parlen en anglès o alemany? En aquest darrer cas, hauríem de cercar resposta a tal comportament en els mateixos plantejaments ideològics que conformaren els quaranta anys més sinistres de la història de l’Estat. Ens ho hauria d’aclarir, vostè. Ara per ara, li prego que afronti la seva responsabilitat. Que no és petita, en pot estar segur. No s’adona que humiliant Marc Peris, ens han humiliat a tots? El dret a expressar-se en la pròpia llengua a la pròpia terra forma part de la dignitat de la persona, tot i que des de més d’una instància política s’entestin a fer-nos creure el contrari. Segons ha manifestat el professor d’institut, els policies li dedicaren frases tan improcedents com «habla en español que no te entiendo» o «como sigas haciéndote el chulo te vamos a dar de hostias». No afegeixo ni una coma. Transcric les frases d’un article, relatant els fets, que ha escrit el mateix Marc Peris. Tampoc no vull estar-me de citar, en referència a l’actuació dels policies, la perla següent: «un d’ells em xafava el peu (anava amb sandàlies), amb la seva bota». Parlem clar i net, senyor Delegat del Govern, vostè creu que un professor de secundària mereix ésser víctima d’un tracte tan coercitiu? Em digui, opina que calia emmanillar-lo? I no únicament això: abans, un dels policies li havia torçut el braç! A les dependències de la comissaria -segons el mateix relat-, li dedicaren frases tan improcedents que estic convençut que a vostè, que és un home respectuós de la dignitat humana, li fan pujar els colors a la cara. Pari esment, faci el favor: «la escoria como tú no merece vivir», «no te rías que te meto una paliza» o «no te rías que te vuelo la cabeza». Aquestes frases, senyor Delegat del Govern, un funcionari no les ha de pronunciar mai. Però mai de mai. Ni en el cas que la persona que estigui interrogant sigui el criminal més sinistre d’Europa. I per res del món -no cal ni dir-ho!- no es poden admetre, si la persona que retenen a comissaria és un professor d’institut que ha comès l’únic delicte d’expressar-se en català. Que les coses no passaren exactament així? La crònica dels fets, que relata Marc Peris a la versió digital del diari L’Avanç, la vaig llegir dissabte a través de Vilaweb, un diari electrònic de prestigi inqüestionable. Hem de pensar, per tant, que tot va succeir tal com ell diu. De manera que vostè no pot estar-se mans plegades. Li prego que es mogui. Apa, endavant. Faci passes, esbrini la veritat. La volem saber. I, sobretot, ens digui quines mesures ha pres, de portes endins, perquè els incidents d’aquesta mena deixin d’ésser habituals.»

(Diari de Balears, 27 de juny de 2006)