Avui és Santa Bàrbara, una altra verge de tardor, màrtir per la causa i personatge probablement fruit de la imaginació de fervorosos redactors de textos propagandístics —especialment el fecund Jaume de Voràgine— i de la fabricació en sèrie de vides exemplaritzants. Però no renunciem a delitar-nos en la seva llegenda, indubtablement encisadora. A més, si la despatxàssim sense més, què faríem quan fan trons?

La nostra heroïna va néixer cap al segle III a Nicomèdia (avui Izmit), una ciutat de l’Àsia Menor pròxima a l’actual Istambul, que en aquell temps era —Nicomèdia i no és comèdia— la ciutat més important de l’Imperi d’Orient, almenys fins que va ser superada per la nova Constantinoble, que Constantí féu capital de l’Imperi algunes dècades després de la mort de la santa. El seu és un nom grec (βαρβαρα, barbara), que significa ‘estrangera’, naturalment forma femenina del βαρβαρος (barbaros) dels bàrbars, de les barbaritats i dels barbarismes. Aquesta Bàrbara va tenir la dissort de tenir un pare molt peculiar, diríem que bastant bàrbar, en el sentit actual del terme. Diòscur, que es deia el progenitor, era un home ric, de rigoroses conviccions paganes i un obsés i gelós patològic que no va tenir altra idea que tancar la filla dins una torre per a protegir-la del perill dels homes. La noia es passava la joventut reclosa entre les quatre parets, si bé tenia totes les comoditats, diverses criades i bons preceptors. Però tancadeta i isolada del món. Qualsevol persona en aquestes condicions s’hauria avorrit com una autèntica ostra, però Bàrbara tenia una distracció que l’absorbia completament: resar i pensar en Déu, que havia entrat en el seu cor i l’havia feta cristiana. Com que no podia tenir imatges ni res que descobrís —sobretot al pare, fanàtic pagà— la seva fe, va fer afegir una finestra a les dues que tenia la torre, amb la qual cosa les tres finestres li representaven la Santíssima Trinitat. Al final, el pare descobreix el guisat i el molt salvatge se’n va directe a denunciar-la al magistrat romà. Aquests no anaven de bromes amb els cristians, i el jutge va emetre una sentència encara més bàrbara que totes les barbaritats imaginables: la va condemnar a ser decapitada, amb la particularitat que la sentència havia de ser executada pel mateix pare, després de dos dies de turments. Durant dos dies va ser assotada amb vergues que en tocar el cos de la víctima tornarven plomes de paó, vejats miracle.  Aquests miracles solen ser habituals en casos de martiri, però no s’acaba d’entendre per què no duren tot el procés. No, després de les plomes vingueren els ferros roents, que no es convertiren en res, la destrossa dels pits i finalment la decapitació, de la mà del subnormal del pare. Però després de la macabra feina, el pare botxí va ser fulminat per un llamp, sortit de la justícia —un poc misses dites— de Déu. Per aquest motiu Santa Barbara és la protectora contra els llamps, i, ja que hi érem, també protectora contra la mort amb foc, i patrona de bombers, artillers, minadors i de tots els qui juguen amb foc. Només en sentit real, perquè altrament no acabaríem mai. També es diu santabàrbara el lloc on guarden la pólvora i municions en un vaixell de guerra. I encara, per la cosa de la torre, Santa Bàrbara té cura dels arquitectes i enginyers. Tota una pluriocupació per a compensar els temps que va estar inactiva dins la torre. Les seves restes —o les de qui sigui— reposen a l’església homònima de Burano (Vèneto). És representada amb una torre i amb alguna ploma de paó.

En els Països Catalans ha tingut força devoció —els llamps fan molta por— i el seu nom és un dels tradicionals. El 1734 fou declarada “patrona adjunta” de Mallorca, al costat del patró principal, Sant Alonso Rodríguez, proclamat un segle abans. I Bàrbara és el nom d’una de les 9 magnífiques campanes de la catedral de Mallorca, la segona en volum, construïda el 1765. En el domini de la fraseologia la santa nicomediana ha generat aquella famosa expressió “recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona”, aplicada a aquells que només vénen a tu quan t’han de menester.