Avui és Sant Salvador. Només hi ha un sant que es digui Salvador, sant Salvador d’Horta, un franciscà del segle XVI nascut a Santa Coloma de Farners, que segons la llegenda feia tota mena de miracles. Però aquest sant (que fa festa el 18 de març) no té res a veure amb la festivitat d’avui. Llavors qui és Sant Salvador? Ho explicarem.

Avui les esglésies cristianes celebren la festa denominada Transfiguració de Jesús. Aquesta festa fa referència a un fet de la vida de Jesús narrat pels tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) i esmentat també a una lletra de sant Pere. Segons aquestes narracions, un dia Jesús pujà a una muntanya en companyia dels seus apòstols Pere, Jaume i Joan i allà dalt el seu cos es transfigurà, és a dir, canvià la seva figura. Començà a lluir intensament i a desprendre una gran llum blanca quasi encegadora, com si fos il·luminat per centenars de projectors led de cinquanta watts. Els evangelis, escrits en grec, parlen de metamorphosis, que en llatí es va traduir per transfiguratio, i van fer bé perquè el mot grec ara ens duria a la irreverència de poder fer alguna mena de comparació del Fill de Déu amb els insectes. Diu també la narració que un cop Jesús esdevingué fluorescent baixaren del cel els profetes Moisès i Elies i que Jesús parlà amb ells. Aleshores Jesús fou anomenat fill per una veu forta i poderosa que sortí de la boca de Déu Pare. Tota una escenografia que tenia per objecte mostrar als deixebles —i al món que després ho llegiria— la naturalesa divina de Jesús de Natzaret.

Una de les qüestions que han ocupat els entesos és el lloc on va tenir lloc aquest episodi. La teoria que té més adeptes és la del mont Tàbor, una muntanya de Galilea de forma arrodonida i d’una alçada semblant al puig de Randa. Per a commemorar la transfiguració de Jesús, en el segle V s’hi construí una església bizantina, que el 1924 va ser substituïda per l’església actual de la Transfiguració, que fa part d’un monestir franciscà. Una altra teoria diu que fou el mont Hermon, situat a la frontera d’Israel, Síria i el Líban; una muntanya tan alta com el Canigó i la més alta d’Israel i de Síria. Si el lloc fos aquest, Jesús i els seus deixebles haurien hagut de fer un dur exercici per a pujar tan amunt. I encara hi ha altres hipòtesis per a remenar i triar.

La festa de la Transfiguració se celebrà a Orient d’ençà del segle V, potser en relació amb la dedicació de la basílica del mont Tàbor. S’ha dit que es trià el 6 d’agost perquè coincidia amb el quinze dia del mes d’Av dels jueus, en què es feia una festa que marcava el començament de la verema. Avui aquest dia a Israel és una mena de dia dels enamorats, com el Sant Valentí europeu. A occident el dia de la Transfiguració va esdevenir una gran festa universal després de la victòria dels hongaresos contra els turcs en el setge de Belgrad, esdevinguda el 22 de juliol de 1456. Els turcs, després de conquerir Constantinoble (1453) es decidiren a conquerir el regne d’Hongria i posaren setge a Belgrad. Després d’un mes de setge, les forces hongareses i cristianes, comandades per Janos Hunyadi, que no era un fabricant d’automòbils sinó una espècie de governador de la regió hongaresa de Transsilvània, obtingueren una rotunda victòria que va fer que els turcs fugissen i no tornassen a atacar fins passats setanta anys. La victòria de Belgrad és una fita important en la lluita contra l’expansió turca, i bé que ho podien celebrar. El papa va ordenar que el dia de la victòria, a les dotze, tocassen totes les campanes de les esglésies, i crec que encara toquen.

I què té a veure la Transfiguració amb Sant Salvador? Doncs que en aquell episodi es va fer una mena de presentació de Jesús com el salvador del món, i arran d’aquest fet aparegué l’advocació de Sant Salvador i la devoció del Diví Salvador del Món. A l’Edat Mitjana ja es troben moltes representacions de Jesús com a salvador del món, hi ha esglésies dedicades a aquesta advocació i el nom de Salvador ja és usat.

El 1525, 69 anys després de la victòria de Belgrad, els espanyols fundaren la vila de San Salvador, a Amèrica central, que esdevingué capital de la província de San Salvador, la qual, juntament amb altres demarcacions colonials es constituí en l’Estat d’El Salvador el 1821. Naturalment, el 6 d’agost fan festa grossa per a celebrar el seu patró, Sant Salvador o el Diví Salvador del Món. San Salvador també és el nom de dos rius d’Amèrica, de dues illes i de nombroses ciutats del continent americà i dues d’Espanya.

Al nostre país hi ha un municipi que es diu Sant Salvador: Sant Salvador de Guardiola (el Bages). I alguns nuclis de població, com Sant Salvador de Bianya (la Garrotxa), Sant Salvador de Toló (Gavet de la Conca, el Pallars Jussà) o Sant Salvador de Torroella (Navàs, Bages). I algun llogaret o districte, com els que hi ha a Gelida, al Vendrell (el Baix Penedès),  a Caldes de Montbui, a Sant Boi de Lluçanès, a Súria, a Oristà, a Prats de Molló, etc. Tarragona. I també, naturalment, porten el mateix nom diversos accidents geogràfics, ermites o edificis.

A Mallorca hi ha el puig de Sant Salvador, a Felanitx, sobre el qual hi ha l’ermita del mateix nom. Edificada en el segle XIV i dedicada al Salvador, d’ençà del XV s’hi venera la Mare de Déu de Sant Salvador, que, segons la llegenda, va ser trobada per un pastor. Quan es va fer la nova església, en el segle XVIII, passà a ser la titular de l’església i a presidir el retaule de l’altar major. Els felanitxers sovint li diuen Son Salvador, a causa de la típica confusió de les partícules Son i Sant. Una cançó diu

Un cas semblant al de Felanitx és el d’Artà. Sobre el puig dit de Sant Salvador, i enmig d’una fotalesa d’origen islàmic, s’hi construí en el segle XIII un santuari dedicat a Sant Salvador. La vella església va ser enderrocada en el segle XIX, perquè havia estat llatzeret de malalts de pesta, i en el seu lloc s’aixecà l’actual. Igual que passà a Felanitx, amb el temps el santuari esdevingué marià. La titular de l’església és la Mare de Déu de Sant Salvador, representada amb una talla romànica procedent del priorat de Bellpuig (Artà), dita abans Santa Maria de Bellpuig. El Priorat de Bellpuig va ser una fundació del segle XIII dels monjos del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera). Quan els monjos abandonaren el priorat, el 1425, donaren la imatge al santuari de Sant Salvador. A aquest santuari s’hi accedeix per una llarga escala que parteix de l’església parroquial d’Artà, que, en bona lògica, és dedicada a la Transfiguració del Senyor. Naturalment, Sant Salvador és el patró de la vila, que avui fa festa grossa.

Salvador és un nom molt freqüent al nostre país d’ençà de l’Edat Mitjana. Hi ha qualque hipocorístic, com Vador, i al País Valencià Voro, que segueix el procés Salvador > Vadoro > Vaoro >  Voro. La forma femenina, Salvadora, és poc usual. Com pràcticament tots els noms, també és un cognom.

I acabarem amb el refrany que diu per Sant Salvador posa’t la capa, pastor. que indica que a terres de muntanya el vespre ja sol començar a fer fred. Molts d’anys a tots els Salvadors, als artanencs i a la gent d’altres llocs que avui fan festa patronal.