Avui tenim un sant local. I modest: no disposa de grans biografies i no és gaire conegut internacionalment. Llunyà i llegendari, amb tot és el sant patró de Tarragona, juntament amb santa Tecla. El seu nom també té un origen incert. Es creu que es tracta del nom llatí Maximus deformat per creuament amb imaginar. Doncs si no és ver, direm que és una imaginació que algú va tenir. A Mallorca es pronuncia tradicionalment Matgí, amb el mateix so reforçat de llegir, regir, corregir, rajar, roja, Roger (cognom) o passejar.

Segons la tradició, el nostre home va venir al món o bé a Tarragona o bé a qualque llogaret prop de la serra de Brufaganya, que és en el municipi de Pontils (la Conca de Barberà). Això s’esdevingué un any —no sabem quin— del segle III. Quan es van morir els seus pares, com a bon sant, va vendre la seva part de l’herència, la repartí entre els pobres i se n’anà a viure com un ermità a una cova a la dita serra de Brufaganya, que encara es conserva i que, evidentment, es diu la cova de Sant Magí. No sabem quant de temps va estar en situació tan improductiva: segons la llegenda, prop de trenta anys, fins que un senyor dit Dacià el va treure de l’avorriment. Aquest era el suposat prefecte d’Hispània, quan l’emperador Maximià (286-305) ordenà la persecució dràstica dels cristians. A la península aquesta política la dugué a terme Dacià sense contemplacions. Ell va fer martiritzar els sants catalans sant Cugat, sant Sever i santa Eulàlia i una llarga tira de sants de la resta de la península Ibèrica. A sant Magí també li tocà el rebre: veient tanta estossinada, l’ermità sortí de la cova i anà a assistir els perseguits per la fúria del prefecte. I ja podeu suposar que tot d’una va ser capturat i empresonat. Però per art de màgia divina va fugir de la presó, sortí de Tarragona —per la porta del Carro, que després es digué de Sant Magí— i cap a la cova. El prefecte ordenà que l’anassen a cercar i el degollassen allà on fos capturat. Els soldats l’anaren a cercar i ben segur que el trobaren a la cova. L’en tragueren i el començaren a martiritzar sense pietat. A un cert moment aquells soldats estigueren fatigats i assedegats, i el bon Magí, colpejant la terra tres vegades amb el seu bastó, va fer brollar tres fonts que encara brollen i que, evidentment, es diuen les fonts de Sant Magí de Brufaganya. Fonts famoses que donen aigua plena de virtuts. Durant segles ciutats com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada agafaven aigua i la duien a repartir entre els veïns. A Tarragona per les festes de Sant Magí van amb carros a cercar botes d’aigua de les fonts, i a la plaça de la Font la beneeixen i tothom en pot beure o comprar. Bé, doncs tornant al nostre ermità, un cop els soldats apagaren la set li tallaren el coll, i així acabà els dies. Era l’any 306, uns diuen que el dia 19 i altres el 25 d’agost. Nosaltres pensarem que fou el 19 d’agost, ja que aquest és el seu dia.

I poca cosa més sabem de l’ermità: que el feren sant i que és el patró de Tarragona. I que en el lloc on suposadament el van matar s’hi va aixecar el santuari de Sant Magí de Brufaganya. Documentat en el segle XIII, al començament del segle XVII fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un petit convent. En el mateix segle els dominicans construïren la capella de les Fonts, on Magí va fer brollar l’aigua miraculosa. Al començament del segle XVIII es construí l’església actual, i el 1835 tot fou expropiat. Avui és lloc de romeria el dia de Sant Magí. L’església és la parroquial del llogaret de quatre habitants dit Rocamora de Sant Magí, abans Sant Magí de Rocamora. El nostre sant també dóna nom a un riu que corre per la Conca de Barberà, a un barri d’Igualada i a un altre de Cervera.

En el segle XVI es desplegà una gran devoció a sant Magí arreu de les terres catalanes. A Palma li dedicaren una església que en substituí una altra que havia estat part de l’hospital dels Orfes, fundat en el segle precedent. Aquella església de Sant Magí al seu torn va ser enderrocada en el segle XIX i en el mateix lloc s’edificà l’actual església dedicada a la Immaculada Concepció, que malgrat aquest nom oficial, tothom continua a anomenar església de Sant Magí. I el carrer que hi condueix és el popular carrer de Sant Magí, part de l’antic camí que anava de Palma a Andratx.

Al Principat Magí és un nom present durant l’Edat Mitjana, però a Mallorca no se’n troben abans del segle XVI, i, així i tot, és un nom poc freqüent. Al refranyer el patró de Tarragona hi té una certa presència: per Sant Magí bona festa i bon bocí; núvols per Sant Magí la pluja és en camí. I sobretot el refranyer ens recorda que és el moment de començar la collita de les avellanes i de les ametlles: per Sant Magí l’avellana has de collir; per Sant Magí l’ametlla has de collir. Doncs els qui en tinguin que en cullin.

I molts d’anys als Magins i als tarragonins.