Salsa Rosa (Estaràs)
Rosa Estaràs i Ferragut és la presidenta del Partit Popular a les Illes Balears. La que aspira a ser presidenta del Govern d’aquestes illes. La que comanda l’armada que es disposa —diuen— a lliurar la batalla per la “llibertat lingüística”, cosa que teòricament vol dir aconseguir l’objectiu que tots els qui així ho vulguin —inclosos els funcionaris, metges, estudiants de primària, estudiants de secundària, etc.— puguin viure a les Illes com si la llengua catalana no existís. La que ha anunciat la derogació de la Llei de normalització lingüística i tota la legislació que “imposa” el català, és a dir, que li dóna una mínima protecció davant l’envestida de la bomba demogràfica i els míssils de la cultura audiovisual en espanyol. Rosa Estaràs encapçala a les Balears la força que vol confinar el català a un reducte de persones que el parlin en la intimitat, perquè amb el panorama que les seves intencions dibuixen no hi hauria més possibilitat que aquesta.
Avui a la ràdio hem sentit una Rosa llançadíssima i rotunda en la seva professió d’amor profund a les dues llengües dels bilingües unidireccionals del reducte, espectacle insuperable de fusió com d’aliatge metàl·lic dels dos idiomes, com els cossos de dos enamorats, com el vermell i el blau en una posta de sol, com el PP i el PSOE en el País Basc. El document és impagable. Difícilment es podria demanar més solvència lingüística per a un president de Govern. Després diran de Montilla. Potser és aquesta solvència la que l’escola bilingüe i els llibres en “mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer” han de proveir als nostres estudiants. O potser és que la llibertat lingüística és això i jo no me n’havia assabentat.
Selecció de talls d’una entrevista concedida avui a IB3 Ràdio:
.
19 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Aquesta barreja “catanyol” o “castalà” fa esgarrifar. No sé si és una manera de mostrar un bilingüisme “alla spanglish” o un analfabetisme funcional convertit en pressumpta virtut. Però demostra una ignorància i un despreci per un mínim rigor aplicat a l’expresió oral propis d’un analfabet, sigui el català o qualsevol altre llengua.
Deixant això de banda, això és un monòleg en tota regla. On és l’entrevista? serà feta per un entrevistador que o no ha acabat la carrera de periodisme, o acata les ordres de qui li paga. En els 5-6 minuts del tall únicament sento parlar a Estaràs responent una pregunta (dona igual quina era, ella amolla el discurs igualment), visiblement còmoda davant qualcú que li deixa dir el que vol, en extensió i en demagògia.
Una professional de la política, sense cap dubte. Si més no, pel simple fet que no podria ser professional de cap altre feina sense que la despatxessin per ignorant o incompetent. I sobretot, analfabeta.
És un document fet amb talls de l’entrevista, no l’entrevista. L’entrevista sencera es pot sentir aquí: http://www.ib3.tv/webib3/BitController?accion=GrabacionEmisionRadioLis&idioma=ca&fechaDesde=27%2F03%2F2009&fechaHasta=27%2F03%2F2009&idContenido=9099
En el punt 02:09:15
A mi em feia tant d’oi que he hagut de canviar d’emissora per no sentir-la. Efectivament, un espectacle difícilment superable
Quin fàstic.
Què hem fet per a merèixer aquest turment! Ai si mossèn Alcover alçàs el cap!
És molt de doldre que gent lletrada, lingüísticament capacitada, i amb projecció i vocació públiques facen un ús tan barroer de la nostrada llengua, en comptes de ser-ne model d’un de digne i correcte.
Gaubança! Tens un blog molt plaent,fa temps que el llegisc. Hi fas una gran defensa i un magnífic foment de la llengua que compartim tots plegats. Salutacions des de València.
Disculpa Biel, potser no m’he explicat bé.
Quan pregunto “on és l’entrevista?” m’estava fent una pregunta retòrica, potser no es notava. Per a mi és molt difícil de pair que una persona estigui cinc o sis minuts xerrant sense parar quan li fan una entrevista, sigui quina sigui la persona entrevistada.
L’entrevistador és allà per algun motiu, apart de preguntar. No pot deixar fer-ne sense límits. Ha de curar per una certa brevetat, síntesi, reconduir l’entrevistat si és necessari (en aquest cas, moooolt), i extreure el màxim suc possible de l’entrevistat.
Una entrevista de “laissez-faire” com aquesta és inútil perquè l’entrevistat acaba per no respondre el que li pregunten, diu el que vol, i com vol. Tractant-se d’un polític, inevitablement acaba per fer el discurset que res te a veure amb la pregunta. I en aquest cas, a més acaba fent el ridícul (apart del gramatical).
Prefereixo no sentir l’entrevista completa, perquè no sé qui em faria més pena, si l’entrevistada (per ignorant) o l’entrevistador (per indolència).
A Catalunya nous ne parlons pas así. As you all sabéis, eth govern de Catalonha wants to promover multilingualism, así que presumably tots acabarem speaking aixina.
Si sabés l’efecte tan patètic que ens produeix la seva penosa comèdia…
És patètic. Quant a la part lingüística, tanmateix he de dir que no és la primera vegada que he de pair aquest “bilingüisme extrem”: fa un parell d’anys, en un acte de cloenda de cursos per a persones adultes organitzats per l’Ajuntament de Palma, Catalina Cirer (e.p.d.) ja ens va deixar una vegada amb la boca oberta amb aquest do que Déu li donà de començar una frase en una llengua i acabar-la en l’altra… No sé, potser li fa classes a n’Estaràs, ara que deu tenir més temps lliure.
El problema més gros que tenim no són els polítics de tot color que volen acabar amb la nostra llengua i cultura, sinó la inconsciència de la majoria dels mallorquins (i dels valencians, i d’una gran part dels catalans) als quals els han fet creure que poden seguir éssent bons mallorquins, bons catalans, bon valencians, després de substituir la llengua pròpia per una altra, i això fa que, despreocupadament, (i alguns fins i tot alegrement), consentin a anar baixant escalons cap a una autodestrucció irreversible. No saben que la llengua és l’ànima del poble, i si la llengua mor, el poble deixa d’existir. Lluitem per la conservació de la nostra llengua ara que encara la tenim viva. Si entre tots la matam, aleshores no hi haurà remei que hi valgui, i del nostre poble no en cantaran pus galls ni gallines.
El bilingüisme que es fomenta als Països Catalans no és altra cosa que l’inici d’un procés per a la substitució de la nostra llengua per la castellana. Bo seria que tots parlàssim català i castellà (i millor encara si poguéssim afegir-hi alguna altra llengua) si tenguéssim clar quina és la nostra i quina o quines són les altres, sense les confusions actuals. I, com és natural, la nostra en primer lloc, com es fa a tots els pobles vertaderament civilitzats.
No puc entendre com s’ha arribat a això. La senyora mostra amb una fluidesa impressionant el “bilingüisme pràctic”, amb algunes petits moments de transició inclosos que haurien d’esser objecte d’analisi, com ho hauría d’esser els seus motius de canviar d’una llengua a l’altra; segons el (soposat) destinatari? segons a quí cita?
De tota manera no entenc bé l’utilitat d’aquesta manera de parlar, ja que cal un esforç suplementari en el discurs, es redundant, empobridor, inútil. L’unica explicació es que és en un contexte de dircurs polític (del qual no he entès res) on no importa tant el contingut com la forma.
Aquesta ha entrat en un “Delirius tremendus”…tot això perquè es veuen capaços de tornar a governar… el pacte està tocat… pensau que ells van perdre les eleccions perquè molts vots seus van ser nuls per tatxar el nom de Maria de la Pau Janer… hi ha molt de fatxa a les Illes… quin perill!!!
Perdó, la barrija-barreja de bilingüisme alternatiu balancejant de bat a bat, és cert o és una manipulació dels talls que has fet? Perquè jo tinc molta facilitat per canviar de llengua però a aquest nivell no, eh? Estic al·lucinat… només de la forma, el contingut és que em nego d’analitzar-lo.
Araaaa recordo què em recorda: ELS ANUNCIS DEL VUÈLING!!! XD XD XD
Hòstia, perdó, m’hi torno. Proposo que bategem com a Catèling aquesta varietat lingüística.
Aquesta aprenenta de Gonzalez Lizondo no diu res de nou. És la típica comedieta del “no volem res que vingui de Catalunya” i mentretant sense pietat anar introduint tot allò que ve de Castella.
Aquesta dona em recorda el Lizondo.Per què el bilingüisme sempre ha de ser unidireccional?
“Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!”. Salvador Espriu