I tornant a TV3, hi ha un detall –que no deu ser un simple detall– que sempre n’ha excitat l’interès: la manera com cadascú en aquest país s’organitza els diversos canals al seu televisor i els assigna un ordinal a cada un. A casa meva el nombre 1 correspon a TV3, el 2 al Canal 33, el 3 està esperant IB3, al 4 hi ha Punt 2, i a partir d’aquí vénen els canals espanyols (primer els públics i després els privats), després la pirateria xabacana de dia i porno de nit, i finalment el Canal 9, que en un principi estava al botó 3 i ara el tinc castigat al darrer lloc. Evidentment estan col·locats d’acord amb un orde de valors. Les visites se solen sorprendre d’aquesta disposició, que s’aparta de l’«orde natural». I el que em sorprèn a mi no és l’orde de la majoria de la gent, sinó que aquest sigui també el de gent que es considera de la ceba i del país. El que he vist sempre, a Mallorca i al Principat, a cases de gent de seny, a hotels i pertot, és indefectiblement TVE1 al primer botó del comandador –alguns despistats en diuen comandament–, TVE2 al segon botó, TV3 al tercer, i la resta ja mostra una certa diversitat. Si a qualque psicosociolinguista l’interessa el tema, potser estaria bé que s’hi entretingués amb algun treballet de camp, que alguna conclusió sucosa se’n podria extreure. I ara que he fet aquesta petita revelació d’aspectes d’intimitat, només deixau-me destacar que en el meu televisior el primer canal de la jerarquia és TV3, amb qui mantinc una curiosa història d’amor i d’odi, com es pot constatar llegint aquest post i l’anterior.