Plaça d’Espanya
És un dels centres vitals de la ciutat de Palma. Lloc aproximat d’entrada a la ciutat de les hosts de Jaume I i lloc d’entrada de totes les hosts que cada dia hi arriben amb el tren procedents dels punts més diversos de l’illa. Lloc de trobada d’amics, espai on es fan festes i celebracions i un lloc on comencen o acaben moltes manifestacions en defensa de causes nobles. I aquí volia anar, perquè els convocants d’aquestes manifestacions no solen estar estugosos de posar en els cartells el nom de plaça d’Espanya. Fins i tot el nom apareix en el cartell de l’Obra Cultural que anuncia un dels actes de la diada de dissabte que ve.
Segurament manca informació i consens sobre el nom més adequat per a aquesta plaça. Alguns eviten el nom oficial i el substitueixen per plaça del rei En Jaume —pel monument—, plaça del Tren i, fins i tot, he sentit plaça dels Coloms. Doncs, companys, aquesta plaça correspon a un punt de la ciutat que té un nom històric indiscutible: Porta Pintada. Aquí hi havia aquesta porta, la més important de la ciutat, perquè era l’entrada a la capital de tota la gent que provenia del Raiguer i del Pla de Mallorca. De fet hi havia dues portes pintades: la vella i la nova, una al costat de l’altra. La vella, dita també de Santa Margalida, és la que aixecaren els musulmans i que va traspassar Jaume I, situada en el carrer de Sant Miquel, vora l’edifici de l’Hospital Militar. El seu nom deriva del fet que hi havia diverses creus pintades sobre la pedra. Fou esbucada ignominiosament el 1912. La nova s’aixecà a uns metres del punt on hi ha el monument a Jaume I, el segle XVII, quan es construí la murada renaixentista, que va cegar les velles portes musulmanes.
Quan es va enderrocar la murada i es va dur a terme la planificació urbanística de Calvet, aquí va quedar una gran plaça que es digué plaza de Eusebio Estada, fins que després de l’alzamiento li posaren plaza de España, amb la conseqüència de moure Eusebi Estada a un carrer pròxim. El 1985 vam aconseguir de reposar el nom de plaça de la Porta Pintada a una part de l’espai —no a tot, com hauríem volgut—, la raconada tocant al carrer dels Oms, que, de fet, era la històrica plaça de la Porta Pintada abans d’esbucar la murada. Amb tot, hem d’aspirar que un dia, com més aviat millor, la plaça de la Porta Pintada sigui tot el conjunt, del carrer de Sant Miquel a l’avinguda.
I per a això seria bo que ens avesàssim a usar aquest nom amb regularitat, començant pel nostre parlar quotidià (“ens trobarem a la Porta Pintada”, com diríem la Porta de Sant Antoni o la Porta del Camp) i continuant pels cartells que convoquen als actes que sigui. Ningú no pot dir que la gent no sabrà on és: hi ha una placa que ho diu ben clar, i és allà mateix.
Ja veieu que continuam parlant de toponímia urbana. I encara en parlarem més.
16 comentaris16 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
I la Porta Pintada s´hauria de tornar incorporar a la Festa de l’Estendard.
M’ha agradat molt aquest article. Sobretot perquè entre les companyes de classe diem: “quedam a la plaça d’u mal nom”, en honor a l'”u” pollencina d’una companya i perquè, simplement, a totes -era un sentiment comú- no ens agradava haver de dir cada cop “d’Espanya”. A partir d’ara, quedarem a la plaça de la Porta Pintada. I si dic la veritat, no m’havia fixat amb la placa…
Anem alerta. Espanya és un concepte rebutjat per alguns, però acceptadíssim per la majoria. I el nom de la plaça l´utilitza pràcticament tothom amb tota naturalitat, independentment de la seva ideologia. Em sembla perfecte recuperar el nom de Porta Pintada, preciós, però pels motius històrics que expressau al vostre post, i no com a rebuig a “Espanya”. No mesclem ous amb caragols.
Evident. És més que raonable que Espanya ha de tenir una carrer o una plaça a les nostres principals ciutats, com Palma, Barcelona o València. Si en tenen Noruega o la República Dominicana, com no en tindrà Espanya, que és aquí al costat? Si fóssim un Estat independent, Espanya també tindria dedicada un via. I a ningú no se li acudiria veure-hi cap problema.
Donava per suposat que s’entendria que la reivindicació del nom de Porta Pintada és per a la recuperació d’un nom històric. Bé, i perquè aquesta plaça és un poc massa “cèntrica” per a dur el nom que ara du.
Professor, a la segona part del vostre primer paràgraf semblava que qüestionàveu que defensors de causes nobles utilitzassin desacomplexadament el nom oficial acutal de la plaça. Deu ser que ho he interpretat malament.
L’altre dia m’hi vaig fixar perquè tot i conèixer la història de la porta pintada, desconeixia completament que part de la plaça nomia així en l’actualitat. Tot d’una em vaig demanar «Hauran tengut els sants collons de canviar-ho?!» Però vaig imaginar-me que era impossible, que hauria tengut molt més ressò.
D’ara endavant, de nou Porta Pintada!
Benvolgut senyor professor,
Al meu blog, vaig escriure-hi un missatge que, em sembla, us interessarà encara que sigui escrit en llengua gascona. No té res a veure amb el missatge aquest sinó amb el tema d’una batalla de la qual sou un dels generals més destacats. Confio que sabreu prendre’l amb bona humor.
Que demori lo vòste umble servidor
Joan deu Peiroton
I perquè el rei En Jaume no té cap nom de plaça, carrer o via? Això sí que no ho entenc.
Carrer del Conqueridor, un nom posat el 1863, quan Palma només era allò que hi havia dins les murades.
Tal vegada no se m’ha entès bé. No volia dir que expresséssim, especialment, cap rebuig ideològic sinó més aviat perquè recordar el nom d'”Espanya” tantes vegades com s’arriba a passar per aquella plaça no me sembla natural, per molt naturalment que ho digui la gent. Això de natural és relatiu. Ja en tenim prou alguns que ens ho digui el DNI que pertanyem a Espanya. Sens dubte que Palma ha de tenir un carrer, plaça o el que sigui convenient amb aquest nom! Només faltaria ara que oblidem la història més propera! Però, sincerament, no cal recordar-ho tan sovint. Tan si ets sents espanyol, com si no. Gràcies.
Carrer del Conqueridor? Molt millor Carrer del Rei En Jaume. Hem de recordar el rei fundador del nostre país pels seus valors civils i la seva capacitat d’organitzar un estat cohesionat i fort en el seu moment, i no pas pel fet primitiu, des de la nostra òptica actual, d’una conquesta militar.
Gemma, estam sortint una mica del tema, però espanyols ho som per llei. Punt. En quin grau se´n senti cadascú és cosa ben seva. Però m´agradaria insistir que recobrarem tota la força de la nostra nació no a base de negar la nostra espanyolitat oficial, sinó enfortint la nostra mallorquinitat. No malgastem les nostres energies.
Com així, Gabriel, mai no es fa esment al nom de l’sponsor de Franco? No consideres necessari, urgent i, sobretot, un acte de justícia eliminar d’una vegada el nom de l’avinguda Juan March Ordinas?
Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo
Balutxo, et deus recordar d’aquella cançó que deia “si yo tuviera una escoba, cuantas cosas barrería”. Ui si tinguéssim la granera!
I per què no Carrer del Rei En Jacme, si el rei firmava Jacme i no Jaume? El seu propi fill, el rei de Mallorca, també va ser batejat Jacme i no Jaume, encara que el nom Jaume fos ja conegut a l’època. El cronicaire vallespirenc Bernat Desclot anomenava el rei de Mallorca En Jacme i la ciutat gallega Sant Jaume, doncs no vingueu a dir-me que Jacme és la forma antiga de Jaume. A més, avui dia, Jacme és encara la forma normal del nom al Llenguadoc (Jacme el conqueridor era natural de Montpeller), mentre que a la resta dels paisos occitano-catalans, incluant-hi Lemosin, Provença, Alvernya i Pais Gavot, es Jaume, amb l’excepcio notable del gasco on les dues formes coexisteixen: Jacme i Jaume. Personalment, no veig cap rao vàlida per “traduir” el nom d’un rei que signava els seus escrits ben catalans amb el nom de Jacme. Al contrari, veig en el 800e aniversari un bon motiu per a recuperar el nom de Jacme en concurrència amb Jaume, en català, com és el cas en gasco actual. Disculpeu les manques d’accent, el meu teclat d’avui és francès i no sé com tipar-los-hi.
Jo també agranaria tots els noms de capellanum que tant de mal han fet i fan. I, per descomptat, en una societat laica, tot el santoral i les marededéus (que aquí, de verges, no en temim ni en volem!).
Però estic parlant del nomenclator dels noms franquistes i no he vist que ni tu ni ningú faci la més mínima referència a l’avinguda d’en Verga!
Està bé que retirin tota la púrria de “soldados” i “alferez” i “teniente coronel”, però i el patrocinador de la “gloriosa cruzada”, què?
Fa molts d’anys (entre el 1979 i el 1982), un homenet de Calvià em va dir que tenia un disgust molt gran, perquè havien suprimit el carrer del seu germà, un dels “flechas” de 16 anys del Baleares. “Era una manera de recordar un innocent. En canvi el qui va armar els sublevats té una placa posada justament al cap de cantó de Palma on hi havia el magatzem de Can Mir, on més de la meitat dels que hi passaren els hi feren colar la vida! El meu germà era un àngel de bondat. En Verga un home sense escrúpols!”.
La memòria em juga aquestes males passades. Ho puc suportar. En canvi, no puc suportar que es facin parts i quarts en un document que té per objectiu suprimir el record dels sublevats es mantingui el tresorer! Ja sé que el capital mou el món… però no ens hauríem de deixar subornar per qui ha bastit la fortuna sobre la sang del poble. Gens metafòric això darrer: tal qual! Podria entendre que els “polítics” es baixin els calçons. Sabem bé que en saben! Però no puc entendre que tu no hagis escainat com toca reclamant la retirada de l’avinguda del que va ser conegut com el darrer pirata de la mediterrània (tot i que de darrer, res de res!).
T’ho dic tal com raja!