Orgulls i empegueïments
Jorge Lorenzo diu —li ho he sentit a dir per televisió— que se sent orgullós de ser mallorquí. Té dret a sentir-se el que vulgui, com tothom, i és bo que se senti el que vulgui. Però jo no l’acap de veure com un mallorquí, mirau per on. I no pel seu nom i cognom, evidentment. Un pot ser ben mallorquí i dir-se Lorenzo i, fins i tot, Jorge. Sense cap problema. Però diria que si un espanyol nascut a l’ampla Castella sortís a un balcó —posem per devers Madrid— a saludar un públic aclamant i s’expressàs en anglès o en alemany, els aclamants tindrien serioses dificultats per a veure’l com un espanyol, encara que portàs el DNI a la boca.
Jorge Lorenzo (web en espanyol i en anglès) va néixer a Palma el 1987, vuit anys després que l’ensenyament del català s’implantàs com a assignatura obligatòria a totes les escoles. Supòs que, com totes les criatures, ha anat a escola, a una escola de Palma on l’ensenyament s’ha de fer en català, com a mínim en un cinquanta per cent. Se suposa que ha aprovat els exàmens de l’assignatura de català un any darrere l’altre. I, oh miracle, en fer declaracions públiques, de la llengua que l’escola li ha ensenyat no n’amolla ni mig mot. Si no en sap, tot un succés personal i del nostre sistema educatiu del qual podem sentir-nos orgullosos; si no en vol parlar, tot un succés d’un projecte que deia no sé què de normalització lingüística. Direu que com ell n’hi ha a betzef. Sí, però ell surt al balcó a parlar a les multituds. Ell ens ofereix la imatge impactant a la televisió d’un “mallorquí” jove, criat a l’illa, que no parla la llengua del seu suposat país. La imatge impactant del fracàs de moltes coses.
És clar que si parlam d’impactes, el més fort ens l’ofereix el president de les Illes Balears, que en la mateixa rebuda dispensada al motorista també va voler parlar als mallorquins concentrats davant el Consolat de Mar. Agafà un micro… i parlà en castellà. Com si res. Apuntau a la llista.
16 comentaris16 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Bé, jo a aquest personatge l’he vist mooolt puntualment xerrar per televisió. I penso que tot el que dius respecte a la seva escolarització és suposar molt. Una cosa és que hagi estat escolaritzat i d’altra ben diferent és que hagi entrat mai a un aula.
Les ruqueries li surten una rere l’altra i el de menys, t’aseguro que és l’idioma amb el qual ho fa.
El que és patètic és l’actitud del president. Aquest si que el suposo més ben escolaritzat.
¿Qualcú a hores d’ara encara pot dubtar que les actituds (o attituds) dels governants del psib (minúscules)-PSOE (majúscules) no fan més que palesar el fet que aquests no serveixen els interessos del nostre poble, de la nostra història i del nostre patrimoni cultural i lingüístic, sinó els interessos del carrer Ferraz a Madrid, a cada cop més centralista, a cada cop més espanyolista monolític?
Ni simplement per saludar s’ha dignat a emprar la nostra llengua. Ni bon dia, bona nit o fins sempre.
Simplement: mercenaris.
Jo dubtava de si aquest noi parlava català perquè només l’he vist en un mitjà espanyol. I m’he quedat a les portes de sentir-lo al balcó de l’ajuntament. I la veritat és que m’ho he preguntat i no he acabat de treure’n l’entrellat. Gràcies per aclarir-m’ho, i la veritat és que és una llàstima, però com molt bé has dit n’hi ha molts que tot i haver estat escolaritzats en català no en diuen ni una paraula. Jo tinc alumnes nascuts a Menorca que no parlen català. I ara vénen a classe a aprendre’n.
Torn a prendre la paraula, ara per negar la major, per rebel·lar-me contra la idiotesa d’aquesta mena d’actes, contra l’eixelebrament de les masses que ballen l’aigua a aquests personatgets el mèrit dels quals no és altre que tenir l’habilitat de prendre els revolts del circuit a gran velocitat damunt d’una moto, o de colpejar amb molta precisió una pilota amb una raqueta, o de donar puntades de peu a una altra de més grossa. I sobretot em rebel contra el fet que els nostres representants públics facin d’oficiants d’aquesta cerimònia de l’estupidesa col·lectiva. Au, ja ho he dit!
P.S: Biel, la 1ª per.sing.pres.ind. de rebel·lar s’ha d’escriure rebel o rebel·l?
I què esperau?
Els socialistes de la “Comodidad Valenciana”, desesperadets ells, han presentat na María Teresa Fernández de la Vega per a encapçalar la llista de València en les eleccions espanyoles. Ningú dels qui parlà a l’acte de presentció a la ciutat de València (àdhuc en Joan Lerma) amollà cap mot en català. La paraula ‘España’ isqué més d’una cinquantena de vegades fàcilment. Especialment en aquesta frase de na Inmaculada Fernández, vocal de la nova gestora del PSOE a València (em negue a dir-los PSPV!): “[…] y la verdad es que yo me siento orgullosa de nuestro secretario general y presidente del gobierno J. L. Rodríguez Zapatero y de pertenecer al Partido Socialista Obrero Español [ho diu senceret] que, por cierto, es el único que lleva la E de España”.
Fan ois!
Podeu veure la notícia a InfoTV
Podeu MIRAR la notícia (volia dir). Ups! perdó! Aquest ús de ‘veure’ ho envaeix tot!
És clar, jo sabia que Lorenzo era castellanoparlant, però dubtava que a una Illa on sembla que només hem sabut fer del català la llengua de funcionaris (l’administració i l’ensenyament) i amb els polítics (d’esquerra) al costat, pensava que potser empraria el català. La cosa, reconeguem-ho, hagués estat molt positiva.
Vaig quedar amb els cabells drets, jo ho sentia per la ràdio, en veure que parlava una veu coneguda. I vaig identificar-la amb la d’Antich. En espanyol! És el nou PSOE, el PPSOE, el de “menys PSIB i més PSOE”, el d’Aina Calvo…
I en aquests, se suposa que volien confiar molts dels nostres. Estem ben arreglats…
Joan Gabriel,
no hi pot haver l·l a final de mot (ni cap consonant duplicada, excepte ll de call).
La relació és tranquil/tranquil·la i rebel/rebel·la.
Xavier,
crec que “podeu veure la notícia a…” no té res de dolent. Ni “podeu sentir la cançó a…”.
Molta de propaganda li feu a aquest Corque Lorensó, del qual no n’havia sentit a parlar mai fins ara! Qui cony és? A quin món visc? O és qualcú qui inventeu com a grotesc exemple d’allò que no s’hauria mai d’haver escunçat? És qualque gàrgola per a esfereir minyons qui no fan prou bondat aprenent “sa nostra llengo”? Hum!
Els mèrits pels quals Lorenzo s´ha convertit en una icona són com a mínim qüestionables en una societat que pretén ser civiltzada, però aquest és un altre tema.
Que Lorenzo, per molt mallorquí que sigui (mallorquí entès com “nacido en Palma de Mallorca) prefereixi bandejar la llengua pròpia dels mallorquins és, a part de legal, perfectament respectable, tot i que això l´allunya del concepte de mallorquí que històricament els mallorquins ens hem anat formant.
El que no és ni respectable ni, si és que qualcú a de fer cas a la legislació vigent en matèria lingüística, legal, és que sigui el President del Govern de les Illes Balears qui bandegi el català en favor del castellà en adreçar-se en públic a Lorenzo! No facem sang, doncs, damunt del ciutadà Lorenzo. Demanem, en canvi, totes les responsabilitats a la nostra màxima autoritat política, cap visible d´un govern que es fa dir nacionalista i progressista.
Estic d’acord amb en Dessmond que suposau massa. No només pel que diu ell, sinó perquè, coneixent com funciona l’educació pública a Palma, dubt molt que a la seva escola de Son Gotleu complissin la llei i fessin un mínim de 50% d’hores en català. Si ja feien la classe de llengua catalana sense considerar-la una llengua estrangera o morta com el llatí ja van fer molt. Per tant, aquest profunda empatia cap a la llengua del país -compartida per moltíssims joves de la seva generació- no m’estranya gens.
Per desgràcia, tampoc m’estranya gens el comportament del president Antich. Record que el seu blog electoral l’escrivia majoritàriament en espanyol. Vol ser discret, però l’únic que està aconseguint és que la gent es desencanti.
Si esperàveu una política lingüística valenta, oblidau-vos mentre la conselleria estigui en mans del PSIB. Des que van entrar ho han demostrat sense tallar-se un pèl.
És ben hora de pegar coça a aquest papanatisme de dir “mallorquí” a qualsevol que arrossegui el cul per Mallorca per anar alerta que ens puguin apuntar gens amb el dit dient-nos “racistes”.
Aviat hi haurà per Espanya fills de marroquins que hi seran nascuts. Ara veurem si en surt cap que destaqui gens en qualsevol tema social i que mantengui trets lingüístics o religiosos del país d’origen de son pare i sa mare, ara veurem si els espanyols li diran mai “el espanol Mohamed el que sigui” a l’hora d’anomenar-lo. Ben alerta aniran sempre els espanyols a qualificar d'”espanyol” un que no parli espanyol per molt que seigui nascut a Espanya i que faci un fester d’anys que hi arrossegui el cul.
I de n’Antich, què en podem esperar? Anau alerta que ara, després de veure que el Bloc s’ha engolit el calàpet de Son Espases, en lloc de dir: bé, -ara he de procurar fer quedar bé el Bloc en tot allò en què hi és més sensible, idò no: que no comenci a dir -el Bloc remuga una mica de totd’una però s’ho acaba empassant tot. I que per això comenci a fer una forasterada darrera l’altra.
En Corque Lorenso aquest, tan sols posant l’anglès i el foraster a la seva web i censurant-hi el català, ja demostra de què va. Consider un insult als mallorquins anomenar “mallorquí” un element amb tan poca educació i amb tant de menyspreu per la llengua i la cultura de la terra on és nascut i on viu.
D’acord Gabriel… en prenc nota.
Per cert! Torne a proposar una cosa que proposà algú en el teu blog: el fet de poder editar els texts dels posts!
Així mateix he fet una mica llarg en el meu anterior comentari criticant alguns aspectes del món de l’esport i de les masses en èxtasi que n’aclamen les victòries. He de reconèixer que hi ha esportistes exemplars, amb gran esperit de sacrifici i afany de superació, i sobretot, compromesos fermament amb causes humanitàries, socials o de defensa de la identitat i la dignitat de les seves comunitats d’origen. Les meves paraules irades estaven sens dubte motivades per haver vist hi ha pocs dies les imatges d’unes masses d’energúmens en gaubança perquè Hamilton no pogué ser campió del món de fòrmula 1. Això em va retrotreure al temps del franquisme, del franquisme oficial més ben dit, quan eren tan corrents el menyspreu i l’esperit de revenja roí contra els esportistes estrangers que infligien derrotes als espanyols, sobretot als més addictes al règim. Els governants ténen l’obligació de ressaltar els valors possitius que pot aportar l’esport a la societat. Es el que no ha fet el senyor Antich, sinó més aviat tot el contrari, ha contribuït una miqueta més a l’alienació lingüística del català, i de nosaltres, catalanoparlants. No sé què pensar, serà que el seu perfil és tan baix que l’arrossega per terra. Les altres possibilitats em fan passar vergonya aliena sols d’imaginar-les, uf!
Anam molt malament…amb aquest i en Nadal, quina (inexistent)representació mallorquina pel món! I a sobre ara sembla que el president de la federació espanyola de futbol, el cap de la lluita contra les seleccions catalanes, també serà un mallorquí…per no parlar del cap de la guàrdia civil…fan ganes de fer les maletes i partir molt lluny.