Odi?
El diari electrònic Libertad Digital, portaveu de la caverna espanyola, em fa el favor de promocionar-me les meves pàgines, concretament el meu dossier sobre les agressions del PP a la llengua catalana, que els darrers dies ha registrat una pujada considerable del nombre de visites. L’article en qüestió, titulat Pedagogía del odio, em dóna un recapte, tot i que indirectament, atès que l’espolsada directa va contra la Generalitat de Catalunya, perquè, segons l’autor, promociona el dit dossier a les seves pàgines oficials.
No negaré que l’odi, igual que l’amor, és part de la naturalesa humana, i que segurament acompanyarà la humanitat mentre aquesta existeixi. Però pel que a mi respecta puc assegurar que sempre he sostingut un esforç perquè aquest sentiment no traspassi, de fora a dins, les meves fronteres personals. El meu dossier l’únic que fa és mostrar uns fets objectius, simplement posant una al costat de l’altra les informacions que apareixen a les hemeroteques. Mostrar els intents d’esclafar el català, igual que mostrar la persecució nazi dels jueus o la crueltat que seguí la guerra del 36 –tot i que aquí hi ha distàncies òbvies–, no és pedagogia de l’odi sinó pedagogia contra l’odi. És mostrar els camins que condueixen al sofriment i al desastre. D’altra banda, ja és curiós que els qui es queixen d’un suposat odi siguin els campions d’aquesta modalitat d’esport gens olímpic: els promotors de la catalanofòbia, els dels boicots als productes catalans, els de la intoxicació radiofònica diària,… els qui envien comentaris a aquest blog com un de recent que no té altra cosa a aportar al diàleg que un “sois unos hijos de la gran puta”.
Que ningú no dubti que els qui treballam per a resoldre el problema nacional dels Països Catalans i per a la normalització de la seva llengua i cultura, també estam treballant perquè desaparegui tota possibilitat d’odi entre dos pobles veïns entre els quals només hi hauria d’haver bona fraternitat i bona col·laboració. Perquè això només estarà garantit quan cadascun d’aquests dos pobles pugui ser plenament ell. L’odi d’Espanya contra Catalunya o l’odi de Catalunya contra Espanya són anomalies que hauríem de veure superades per a sempre. No es perdrà per la part d’aquí.
4 comentaris4 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
El Periódico se n’ha fet ressò en un breu de la secció de política. "El PP critica una anàlisi sectària d’Educació" ho han titulat (no t’hi mencionen).
"Pedagogia de l’odi", diuen. No sé sap si li tenen més por a la pedagogia, que ells fan equivaldre a una terrible "manipulació ideològica-demagògica", o si a l’odi, ells que proclamen els sentiments molls i tous com a consubstancials a l’ànima humana políticament correcta.
Benvolguts i benvolgudes,
Sóc el director del Centre de Recursos Pedagògics que edita el "reporteducació", que va ser el desencadenant de tota aquesta estúpida maniobra (una més) de l’aparell d’agitació del PP. En efecte, a reporteducació, tenim la secció "biblioteca de webs" dintre de l’espai Mediateca, on, entre altres llocs web, hi apareix el treball del professor bibiloni.
Així doncs, tot i que disposem d’un avís legal on no ens fem necessàriament responsables del contingut dels enllaços, l’articulista de "Libertad digital" obviant l’autoria del web referenciat i aprofitant només el pretext estricte que som un organisme oficial va anar, com ens tenen acostumats, a despotricar, sense cap mena de rigor deontològic ni estrictament periodístic.
Tota vegada nosaltres mantindrem l’enllaç amb l’aportació del professor Bibiloni, si més no, mentre hi hagi motius encara per fer avinent la peculiar política lingüística del PP.
Salutacions.
És molt "pedagògic" que entenguin com a "pedagogia de l’odi" fomentar la difusió de les seves decisions, bé del PP.