Nuevos tiempos. Vells provincianismes
Ahir a cals socialistes balears hi va haver altar fumat i missa de tres. O de quatre, no ho sé. Però, en tot cas, mirau si la cosa anava grossa que va presidir la celebració una persona molt important vinguda de Madrid. Es presentava oficialment la candidata a la batllia de Palma, la jove i decidida Aina Calvo. Finits els discursos, les promeses i les efusions, els protagonistes s’estrenyen i enlairen emocionadament les mans mentre el públic fidel branda banderetes amb les sigles del partit (PSOE, per descomptat). Tot molt maco. Només una petita anotació: es veu que els responsables de l’organització de la festa no varen caure en el detall que aquest país té una llengua pròpia, i, més descansats que un canonge, ompliren de cap a cap el fons de l’escenari amb un contundent Nuevos tiempos, nuevas políticas. La llengua pròpia i allò del PSIB aquesta vegada no pogueren anar a la festa i van quedar a casa sols com a mussols, de manera que la foto que avui du la premsa local bé podria correspondre a un acte fet a Albacete o Toledo, si tapassin els ulls dels amfitrions amb aquell quadradet que solen posar a algunes fotos de les pagines de successos.
La premsa diu que la persona important vinguda de Madrid, la senyora Fernández de la Vega, va dir unes paraules en català que van ser molt aplaudides. Una disposició favorable cap a la llengua per part de l’auditori que no va ser obstacle perquè la candidata presentada parlàs “en bilingüe”. Com ensenya sàviament el professor Matas. Com defensa El Mundo i tota la premsa d’ordre. Com els Ciutadans aquells dedicats a l’striptease i al sainet amb crits de llibertat.
24 comentaris24 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Quina vergonya, Déu meu.
Quan hi hagi el trilingüisme també faran el mítings en anglès?
Llavors, d’aquí a unes generacions apareixerà un partit anomentat “Citizens” que dirà que el Govern Insular discrimina l’anglès com el català a l’època de Jaume Matas.
No sé com encara hi ha mallorquins d'”esquerres” que voten el PSOE. Vergonyós, PSIB!
PP i PSOE: partits espanyols de dretes i d’esquerres. Amb aquestes dues opcions abarquen tot el gruix de vot espanyolista. Màxim rendiment a les urnes.
UM: partit autòcton de dretes. Se’n duu el vot nacionalista (del nivell que vulgueu) de dretes.
I què passa amb el vot nacionalista (del nivell que vulgueu) d’esquerres? Dispersió total. Fins quan serà la nostra assignatura pendent?
També ho paga de mirar la foto d’una nova oficina de proximitat del PSOE.
Només una petita anotació: es veu pel que escrius que tu no has caigut en que en les Balears, com a tantes altres comunitats espanyoles, teniu DUES llengües pròpies. Així ho diu la constitució i el sentit comú. O és que potser voldieu fer fora als habitants de les illes que ténen el castellà com a llengua pròpia? Veig que a les illes també existeix aquesta endogàmia pròpia de les regions que es miren el melic tot el dia, quin virus senyor!!
Salut a tothom.
PPSOE…son partits d’espanyols…no fa falta xerrar-ne més.
Jordi, la constitució de què parles no diu per enlloc que l’espanyol sigui llengua pròpia, sinó tan sols oficial arreu de l’estat. A més, l’estatut de les Illes i la LNL es refereixen exclusivament al català com a llengua pròpia, mai a l’espanyol. A la CAIB, per tant, dues llengües són oficials. Una, perquè és pròpia. A l’altra, digues-li com et plagui més: impròpia, imposada, superposada… Pròpia, no.
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics, a l’article sisè, també distingeix molt clarament entre l’oficialitat i la propietat de les llengües: “Aquesta Declaració exclou que una llengua pugui ser considerada pròpia d’un territori únicament pel fet de ser l’oficial de l’Estat o de tenir tradició de ser utilitzada dins d’aquest territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals”.
Fins i tot el diccionari indica qualque diferència entre oficial i pròpia.
Salut!
Jordi, és també llengua pròpia l’alemany pel fet d’haver-hi alemanys vivint a les Balears? També hi ha una comunitat musulmana important que resideix a l’arxipèlag. Això vol dir que la seva llengua és també pròpia d’aquesta terra?
Ningú té la intenció de “fer fora els habitants de les illes que tenen el castellà com a llengua pròpia”, Jordi. Però convindràs amb mi que la població de llengua castellana, ben igual que la de llengua alemanya o àrab, és la qui ha d’integrar-se a la llengua del país.
Els reduccionismes no són bons !
Estar bé,però que molt bé defensar la nostra llengua: jo fa anys que ho estic fent.
El problema ve quan reduïm tot el problema de la nostra identitat a la llengua; una associació es pot presentar en societat sols defensant la llengua, però cap partit polític té futur sols defensant la llengua.
El Psoe és un partit polític i no l’Obra Cultural i ha de tenir en compte la diversitat de persones i de problemes que existeixen a les Illes.
És quedar-se en l’anècdota reduccionista no voler entendre que dins el Psoe hi ha un corrent molt important d’estima de la nostra llengua.
No és crear futur engrescador, fins i tot per a la mateixa llengua, sols quedar-se en l’anècdota i fugir del bessó de tot partit polític: estar al servei de les necessitats de tota la ciutadania i la llengua, ens agradi o no, no és l’única necessitat de la ciutadania de les Illes.
Voldria pegar un crit d’alerta, no fos cas que, criticant tant al Psoe, fessim la propaganda gratuïta al PP que si treu majoria absoluta ens endosarà el que voldrà.
Jaume, Gràcies pels aclariments tècnics. De totes maneres em continua semblant innacceptable l’article de l’encapçalament. Més que res pel to de superioritat i prepotència nacionalista que destil.la.
Antoni, Tot el que dius podria ser correcte però al final comets un “petit” error: Les Illes no són un país. El país us agradi o no és Espanya, per tant els castellanoparlants no ténen cap mena d’obligació legal d’integrar-se en la llengüa i cultura autòctones.
Jo estaria totalment d’acord en que l’alemany també fos llengüa oficial a les Illes quan els hi hagueu acabat de vendre tot. Finalment ells han demostrat tenir molta més cura i respecte pel vostre patrimoni que vosaltres mateixos, mireu sinó en quin estat de degradació urbanistica i mediambiental esteu visquent.
Salut als Illencs!
Que les “illes no són un país”? Que “el país ens agradi o no és Espanya”? Que “els castellanoparlants no tenen cap mena d’obligació legal d’integrar-se en la llengua i cultura autòctones..”? Quèè?? Perdona, però si consideres inacceptable “l’article de l’encapçalament” per “prepotent i nacionalista”, ¿quina opinió han de merèixer unes declaracions com les teves que semblen extretes de l’ABC o de la Cope i que sonen a colonialisme pur i dur? Perquè aquí no es tracta d’entrar en el terreny d’allò que és o no legal, sinó d’allò que és o no és just, ja que, com deia Gandhi: “Hi ha lleis injustes de la mateixa manera que hi ha homes injusts.” És just, per tant, que el castellà sigui oficial a Mallorca i el català no ho sigui a Toledo? És just que els forasters no tinguin l’obligació legal d’aprendre el mallorquí i que, per altra banda, els mallorquins estiguem obligats a aprendre l’espanyol? És que els forasters són d’una raça superior? És que nosaltres som d’una raça inferior? Si, com dius tu, els balears som espanyols (vagi per endavant que jo no m’hi consider ni poc ni gens) deu ésser que hi ha espanyols de primera i espanyols de segona. Sinó, ja m’explicaràs per quines cinc-centes al Parlament balear o al del Principat no han fotut mai defora ningú per xerrar en foraster i, per altra banda, al Congrés dels Diputats espanyol pegaren una coça pel cul a un diputat que hi parlà en català. Vaja quina espanyolitat més desigual, depenent de si ets català, basc o gallec, per una banda, o castellà, andalús, madrileny… per l’altra. Quin entusiasme pot demostrar un català (sigui principatí, valencià o mallorquí) per aquesta entelèquia anomenda Espanya, si no és un masoquista d’aquests que es posa calent quan rep pallisses a tort i a dret? Bé, és tot de moment. Únicament et demanaria que, amb els temes mediambiental i urbanístic, no ens fiquis a tots els illencs dins el mateix sac, perquè molts no tenim res a veure amb genteta com Florentino Pérez, Rajoy, Matas i el PP. Ells defensen unes illes encimentades, urbanitzades i, com tu i “Ciudadanos”, treballen també per la desintegració del nostre patrimoni lingüístic i cultural.
Apreciat Antoni,
Em sap greu haver-te d’explicar que vius en un món virtual, com que sé que no em creuràs et recomano el següent exercici: obre la cartera i mira el teu DNI. Ja està? perdona’m si a conseqüència d’aquest acte has d’anar a visitar algún doctor especialtitzat en esquizofrènia paranòica nacionalista. Que consti que ho ho he fet de bona fè.
A veure puc mirar d’ajudar-te i potser no perdràs tans doblers al metge:
1. La justicia en un estat democràtic (espero que no em negaràs que Espanya ho és, oi?) està oberta qualsevol reivindicació, si tant injustament oprimit et sents. Això pel que fa a la justicia legal i terrenal. El terreny espiritual i humanistic és una mica més relliscós, sempre veuràs que a la vida les teves percepcions i les del teu vei són totalment diferents tot i compartir-ho gairebé tot.
2. Al igual que a Alemanya es parla l’alemany i a França el francès a Espanya tothom ha de conèixer el espanyol. A més hi han una sèrie de llengües regionals que s’aprenen (o s’haurien d’aprendre) en condicions d’igualtat en algunes regions. Es per això que tu hauries de tenir dret a poder triar una educació en castellà o català per als teus fills però un senyor de Toledo té la mateixa obligació d’aprendre el català que el Suagili. La possibilitat de triar la llengüa per a l’ensenyament ara per ara a les Illes, Catalunya, València, Pais Basc i Galicia no existeix ja que es dona tot l’ensenyament en les llengües autòctones, per tant coincideixo amb tu que hi han espanyols de primera i de segona però segurament en sentit invers als que tu sostens.
3. És ben curiós que els nacionalistes us cobriu amb una pell de xai i us feu passar per victimes oprimides. La història ha demostrat sovint el que tu estàs demostrant ara: Que sou els primers a passar-se la llei pel forro tot citant a Gandhi.
Mentre et dic això no oblidis de mirar el teu DNI cada 5 minuts el primer dia, a partir del segón pots anar espaiant les dosis fins que comencis a percebre signes clars de milloria.
4. Les Illes us les heu venudes els Illencs, des de el pagès més humil fins al cacic més gran, cadascú en la seva proporció, però és un responsabilitat compartida.
Bé, avui hem d’acabar, per ser la primera vegada no et cobraré res per la teràpia però no oblidis de seguir la recepta al peu de la lletra,
Visca Abú Yahya!!
Benvolgut Jordi!
D’entrada et faig saber que, per a mi, un simple document burocràtic com és el DNI espanyol, no té gens de valor si del que es tracta és definir la meva adscripció nacional. Els holandesos, per posar-te un exemple, no dugueren mai passaport fins que els nazis van obligar-los a portar un “ausweis” (passsaport) alemany. Què me’n dius d’això, eh? Eren alemanys els holandesos per tenir un ”ausweis” alemany? I Gandhi, era també britànic pel fet de posseir un passaport de la metròpoli? Au idò, menja-te-la, aquesta! Què et pensaves, que repetint els quatre tòpics absurds de sempre ja em deixaries fora de combat? Saps que hi anaves, d’errat de comptes.
Em consider mallorquí de nació catalana, i mai no he negat que per imperatiu legal (ep, i per la força de les armes, que quedi clar!) sigui espanyol. Però ho som tant, o tan poc, com francesos ho eren els algerians colonitzats per França, o russos els lituans abans de llur independència, o alemanys els francesos ocupats per l’Alemanya nazi durant la II Guerra Mundial. Ara bé, per sentir-m’hi com tu t’hi sents, pens que hauria de ser un masoquista que passa gust d’apedregar les pròpies teulades; un indígena que ha assumit el discurs racista del colonitzador espanyol de la mateixa manera que hi havia persones de raça negra als USA que feien tots els possibles per dissimular el color de la seva pell i s’esforçaven de totes totes per blanquejar-se-la. No et sona el cas d’en Michael Jackson? Jo, sortosament, encara no he arribat fins en aquest extrem d’autoodi masoquista-nazionalista “ejppaññoo” a què has arribat tu.
Afirmes que “a Alemanya es parla l’alemany i a França el francès a Espanya tothom ha de conèixer el espanyol” mentre omets que a Bèlgica es parlen el francès i el neerlandès amb el mateix tractament legal (cada llengua és l’única oficial en el seu territori històric). Una cosa semblant podem dir de Suïssa (on es parla l’iltalià, el rètic –que té la consideració de llengua nacional suïssa-, el francès i l’alemany) i del Canadà (el francès al Quebec i l’anglès a la resta de l’estat). Per què aquest règim lingüístic igualitari és possible en tots aquests llocs del món civilitzat i no ho és a l’Estat espanyol? Doncs, per començar, perquè la Constitució racista del 78 ja fa parts i quarts quan estableix que el castellà serà oficial a tot l’Estat i que totdéu tendrà el deure de conèixer-lo. I això com s’ha de traduir, a la pràctica? Idò ens vénen a dir, en poques paraules, que els catalans no som altra cosa que uns putes desgraciats sense potestat d’exigir als forasters o xarnegos que arrosseguen el cul pels Països Catalans que aprenguin la nostra llengua. Ells sí, però, que ens han de poder imposar la seva. Si això és democràcia, igualtat i justícia, Jordi, els teus collons són figues seques.
M’acuses de “viure en un món virtual” quan qui no toca bolla i s’inventa la realitat ets tu en dir coses com que “a les Balears, com a tantes altres comunitats espanyoles, teniu DUES llengües pròpies”. Idò no, rei! Em sap greu contradir-te, tan convençut com estàs de posseir la veritat absoluta, però veig que no has llegit l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Tu pega-hi una ullada i observa què estableix l’article 3. Notaràs que, si bé per mala sort hi ha dues llengües oficials, només n’hi ha una de pròpia. Això pel que fa als textos legals, perquè si davalles del teu planeta imaginari i et dediques a fer un tomb per carrers i avingudes, comprovaràs que no hi ha cap dialecte del castellà propi de les illes. I si els espanyolistes estau tan capficats a defensar el foraster o castellà com a llengua pròpia dels nostres països també hauríeu, encara que fos tan sols per coherència, de considerar idiomes propis l’alemany, el tamazig, el xinès mandarí, etc. ¿Saps que, segons unes declaracions de la lingüista Carme Junyent de diumenge passat a Presència, només al Principat ja s’han comptabilitzat unes tres-centes llengües? Estaries disposat a admetre que un pare marroquí que visqui a Mallorca o al Principat tingui dret a triar l’ensenyament en tamazig per als seus fills? I tu, Jordi, si t’estableixes a Madrid amb els teus fills, demanaràs per a ells línia en català? Això darrer, i d’acord amb el teu plantejament, no seria tan desorbitat si tenim en compte que a Madrid hi viuen més de 30. 000 catalanoparlants. De totes maneres, tu fes-ne la prova, que tinc curiositat per saber quant de temps trigaran a enviar-te a la merda.
En fi, abans d’acomiadar-me t’explicaré la diferència que hi ha entre un país lliure i una puta colònia. És senzillíssima, mira: en el primer dels casos els nouvinguts s’adapten a la llengua i cultura del país d’arribada, mentre que a països ocupats com el nostre sempre són els indígenes els qui s’han d’estrènyer un ou, acotar el cap, dir “amén, amén” i adaptar-se a la llengua i els costums de l’invasor. Veus com són uns conceptes ben bons d’entendre? Au, tu esforça’t i vés-los repassant una estoneta cada nit abans d’anar a jeure. Ja vueràs com qualque dia t’arribaran a entrar dins el caparrot.
Benvolgut Antoni,
Avui em sento altruista i et regalaré una segona sessió de teràpia.
Ara estic veient que el teu cas és més greu del que em pensava. Alot, ves-te fent a la idea de la recuperació pot ser més llarga i costosa del previst.
Has d’entendre que aquesta mania de comparar-te amb els pobles oprimits sota els Nazis i en Gandhi sota la opresió colonial anglesa no és sana. Això no és la realitat d’aquest país (estic parlant d’Espanya eh!) Aquí estem visquent en una de les democràcies més avançades del món occidental i no dic que sigui perfecta però noi no m’ho comparis amb les situacions anteriors.
D’això la gent de l’ofici en diem mania persecutòria i és molt frecuent en els pacients afectats de paranoia.
La diferència entre els casos que em cites i el nostre és que la constitució (que tu anomenes racista) del 78 la vàrem votar tots, bé potser encara erets massa tendre per fer-ho i ho varen fer els teus pares. Es clar que si ton pare va votar a favor de la constitució aquí podem tenir un brot de complexe d’Edíp. Alot, la cosa es complica.
“sense potestat d’exigir als forasters o xarnegos que arrosseguen el cul pels Països Catalans que aprenguin la nostra llengua.” Ui,ui que lleig que sona això. A mi això si que em recorda directament l’alemanya nazi. Aquest petit feixista-nacionalista que viu dintre teu reprimit vol expressar-se i no pot. Per aquest camí haurem d’acabar amb els electroxocs per a curar-te.
Per sort els desequilibrats sempre ténen algunes sortides genials i t’haig de dir que he trobat molt imaginativa la comparació de les meves parts amb figues seques. També penso però, que Freud hi hagués sucat pa amb el teu cas. Complexe d’oprimit i habitant d’un país ocupat… hum, hum. Sembla ser que tens tot un univers paralel dintre del teu cap, això unit a una imaginació desbocada pot arribar a ser molt autodestructiu. Vigila que anem malament.
Mira noi, ara veig que la teràpia que t’havia receptat és massa lleugera, el virus nacionalista t’ha trastocat totalment el sentit de la realitat. Em temo que el millor fóra internar-te i aplicar algún tractament de xoc.
Gute nacht mein lieber freund,
Doktor Mengele.
Jordi, dius que “els castellanoparlants no ténen cap mena d’obligació legal d’integrar-se en la llengüa i cultura autòctones”. Això és mentida. Qualsevol persona té el dret d’usar la llengua catalana i això ho reconeix fins i tot una llei encaixada dins el marc espanyol, com l’Estatut de les Illes. Cada persona que no l’entén és una persona amb qui no es pot exercir aquest ús normal de la llengua, que consisteix no només en parlar-la com qui utera sons extraterrestres sinó que també sigui entesa per l’interlocutor, com correspon a una llengua humana viva. Per tant, tota persona té el deure de conéixer la llengua catalana, aquí. Si no, el dret d’usar-la, com a llengua, sempre i arreu, es veu rebaixat de forma insultant i inacceptable.
Inposició? Em penso que alguns només veuen la imposició per una banda i allò que està marcat per la llei flueix naturalment per si sol. Com si aquell infant d’Olot, fós bilingüe per naturalesa, sense cap mena d’imposició lingüística.
Jaume,
Com pot ser que, coneixent tant bé les lleis com demostres més amunt, em surtis ara confonent drets i deures. Jo parlo d’obligació legal i tu em surts amb “deure moral” i dret d’usar una llengua.
Aquest és un dels greus problemes del nacionalisme: que barrejen els sentiments personals amb els drets legals.
Personalment estic totalment a favor del bilingüisme i penso que la gran diferència entre aquell senyor de Toledo del que parlava el meu pacient i nosaltres és que nosaltres ja des de petits tindrem més riquesa lingüistica i per tant “en principi” més predisposició per entendre d’una manera més amplia tot el món que ens envolta.
Tenir una única llengua, cultura i a ser possible pensament és l’ideal dels feixistes.
Visca la riquesa de llengües, cultures i pensaments!
Si es tan maco el bilingüisme i tantes vegades hem sentit des de Madrid que és un de les grans riqueses que hi ha a Catalunya, Balears o València, com és que no el defensen també a Madrid? Aquells 30.000 catalanoparlants que viuen a Madrid els ho agrairan.
Jordi, no confonguis drets i deures, però adona-te’n de la seva relació directa. Si tothom té el dret de caminar per damunt l’acera, això imposa una sèrie de deures, a ell mateix i a la resta de la gent: no aparcar-hi, no construir-hi… O el dret a circumval·lar Mallorca per la costa imposa la prohibició d’ocupar-la amb hotels, piscines i safareigs. De fet, un dret que no genera deures és un dret trepitjat. Sé, com tu, que l’estatut de les illes no recull el deure de conèixer la llengua pròpia -del lloc-. Estaràs d’acord que no recollir aquest deure, implícitament, reconeix el dret d’ignorar la llengua d’aquí. I que això facilita la vulneració constant del dret d’ús. O no? Doncs aquesta situació és la que permet que una part de la població, la hispanoparlant, tingui només una llengua i una cultura, l’ideal que qualifiques de feixista.
Quant al bilingüisme: una societat d’individus bilingües pot ser bilingüe o multilingüe. -Simplific molt, la sociolingüística crec que nega el bilingüisme social, pero seguim-. Si tots els bilingüismes personals són fets d’espanyol i català -bilingüisme únic?-, la societat és miserablement clònica, a més d’abocada a la substitució lingüística. En canvi, si cada individu bilingüe afegeix a la llengua del país una llengua diferent del món -no n’hi ha tantes, molta de gent coincidiria- , aconseguim una societat multilingüe oberta en totes les direccions possibles. Això fóra “riquesa”, i no les cucales d’ase d’haver d’aprendre primer espanyol per mandat constitucional vulguis no vulguis. Mira quina riquesa, tu: un parla espanyol i català, un altre anglès i català, un altre alemany i català, un altre xinès i català… Aquest és el bilingüisme amb que jo estic d’acord. No un bilingüisme únic sinó un bilingüisme plural. I tu?
Escolta, Mengelespanyol:
Com vols que n’Antoni no compari la nació catalana amb els pobles oprimits sota els nazis i en Gandhi sota la opresió colonial anglesa? No saps que Catalunya, els anys trenta del segle XX, duia camí pacífic (com l’Índia d’En Ghandi) de cap a la seva emancipació nacional i que només la invasió a sang i foc de l’espanya imperial feixista d’en Franco, (amb l’ajuda clau de l’Alemanya d’en Hitler) la va evitar?
Sabies que l’espanya que tanta de trempera et fa i que tu qualifiques d’”una de les democràcies més avançades del món occidental” surt cada any al sinistre llistat d’Amnisita Internacional d’estats tenebrosos que practiquen la tortura? Que ja no te’n recordes, dels vint detinguts l’any noranta dos per en Garzón amb motiu de les Olimpíades de Barcelona només per la seva ideologia independentista, molts dels quals foren torturats per les forces forasteres d’ocupació i alguns dels quals romangueren tancats dos anys en espera de judici fins que espanya els va haver d’amollar sense càrrecs? No te’n recordes? I encara tens la barra de demanar a n’Antoni que no compari l’espanya neofranquista “amb les situacions anteriors”? Qui és aquí realment el “pacient afectat de paranoia”?
La Constitució racista del 78 estableix uns ciutadans amb “derechos” (vosaltres, els hispanoparlants) i uns altres amb “deberes” (nosaltres, els pobles no hispanoparlants, les víctimes d’espanya). Aquest estat, en el 78, ens va donar a triar dues coses: romandre lligats per les mans i pels peus a l’estaca espanyola o romandre-hi lligats amb un metre de cadena. I amb l’exèrcit preparant les metralletes cada dia. Quina valor té que, en aquelles circumstàncies, guanyàs el “sí”?
Escolta, “siudadano”: si un grup de catalans (i si som milions encara pitjor) anam a Madrid a viure-hi i a fer-hi feina i ens hi passam trenta anys sense aprendre de dir ni “buenos dias”, com ens consideraràs: com a persones normals que hi viurem en societat com a invasors colonitzadors que hi arrossegarem el cul? Respon tu mateix abans d’insultar-nos als catalans que simplement volem existir amb acusacions de feixistes, de nazis reprimits, d’acomplexats oprimits habitants d’un país ocupat, de malalts de virus nacionalista i d’espanyolades per l’estil.
Saps què ets, tu? Un ultranacionalista espanyol que no ha conegut altra cosa més que l’espanyolisme. Ets com un peix que no sap que estigui mullat perquè no ha conegut altra cosa més que la immersió submarina en tota la seva vida. Jo sí que sé cert que la cosa millor fóra internar-te i aplicar algún tractament de xoc. I et diré quin: Viatja, rei. Surt de la teva espanya. Coneix món! Veuràs com a la Terra és possible pensar, xerrar, viure i ser feliç sense saber espanyol. Em vols dir, de totes les vint o trenta nacions que eren “espanya” i que ja se n’han alliberat (Bolívia la primera, fins a Sàhara fa dos dies), quantes n’hi ha que hagi demanat el seu reingrés a espanya? Veus com hi ha vida fora d’espanya? Bada els ulls!
Heil siudadano Mengele!
Joooordiiii, Joorrdieeettt! No valdria més que, en lloc de jugar a fer diagnòstics de psicologia barata de curset de CEAC, et dedicassis a confrontar arguments amb arguments? Te n’has anat per les bardisses de tal manera que es veu que has quedat amb els calçons baixos i les sabates girades de peu. Què et passa, que has trobat amb mi un os massa mal de rosegar per al teu barram de Tot a 0,60 €? ¿Tan malament t’ha caigut la meva afaitada en eixut o és que has perdut l’enravenada mental i no et fa efecte la píndola viagra? Em sap un greu que no et pots ni imaginar. Petitó! No res, idò, quan t’hagis refet del sock mental, o quan et recuperis de l’enravendada perduda, voldria que tornassis a pujar al ring perquè continuàssim el combat dialèctic. Vénga, rei, que per aquí ja t’enyoram. Ja començam a passar pena i tot! Et promet que seré més bon al•lot a partir d’ara!
See you later, Michael Jackson!
Fins ara he publicat tots els comentaris que s’han enviat a aquest post, encara que no s’ajustassin a la norma que tot seguit indicaré. En aquest punt, en què cadascú ja ha exposat el seu punt de vista i els arguments ja es fan repetitius, record que una norma d’aquest blog és que els qui vulguin publicar-hi comentaris han de donar un nom real i una adreça de correu electrònic vàlida, cosa que no succeeix amb algun dels participants.
Companys de batalla,
M’agradaria poder respondre els vostres últims posts, però veig i m’han fet veure també, que aquest potser no és el lloc més apropiat pel nostre esport.
Penso que el millor seria reunir-nos en algún altre lloc si algú té una idea li agraïré que ho proposi, jo no m’hi conèc gaire per el món dels blocs de la xarxa.
En tot cas ha estat un plaer poder entaular un debat seriós amb vosaltres,
Moltes gràcies,
Jordi