Nosplau
No hi ha dubte que sisplau és un cas evident de gramaticalització, com ha estat dit i repetit manta vegada. Aquest procés s’ha esdevingut en el parlar col·loquial del Principat, i ha consistit en la transformació d’una estructura sintàctica flexible en una forma fixa i invariable que fa de marcador discursiu. La primera és una estructura condicional (representem-la genèricament amb si us plau), que admet tota la variació pel que fa al pronom (si us plau, si et plau, si li plau, si els plau, etc.) i pel que fa al verb (si us plau, si us plagués, si et plaïa, etc.), a més de la possibilitat de la construcció negativa (si no us plau). Naturalment, aquesta estructura condicional és una entre moltes altres estructures paral·leles (quan us plagui, us plaurà, et plauria, etc.) en què el verb plaure té tot el seu significat de ‘agradar’. Amb el temps, en un procés que inclou la simplificació fonològica (pèrdua de la u), la pèrdua de la plenitud semàntica del verb plaure, sens dubte afavorida per l’espanyol, i altres canvis de naturalesa sintàctica, el si us plau s’ha convertit en un sisplau gramaticalitzat que no admet la variació en el pronom (vine, sisplau; entri, sisplau), ni la variació en el verb, i que arriba a ser recategoritzat, ço que vol dir que, concretament, pot ser usat com a adverbi (t’ho demano sisplau, equivalent a l’espanyol te lo pido por favor) o com a nom (avui he sentit molts de sisplaus). Fins i tot s’ha creat una forma d’argot juvenil sispli, que no és més que un calc de l’espanyol porfi, modificació, al seu torn, del reduït “pijo” porfa. Continua aquí.
7 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Estic content de retrobar-te en aquest nou curs. No defallesquis, si et plau 😉
Per recuperar aquestes formes en varietats on s’ha perdut aquest ús del verb ‘plaure’, caldria també poder-les utilitzar en l’oralitat i en registres col·loquials. Personalment, no crec que a les Balears ni al País Valencià (en nord-occidental, crec que tampoc) es pugui arribar a dir col·loquialment ‘si us plau’ ni ‘si ens plau’. Hauríem de poder adaptar els pronoms, amb formes plenes (la normativa no les condemna) i pròpies d’altres varietats: si me plau, si te plau, si vos plau… Si nos (mos) plau.
Un text magnífic i il·luminador. Gràcies, senyor Bibiloni.
A més, estic content que hagi tornat a publicar escrits al blog.
¿I què me’n dieu de ‘si us fa el plaure’?
En la llengua escrita la trobe del tot adient, llevat que siga una aberració gramatical, cosa que desconec. És per això que us en demane el vostre parer.
Gabriel, és un plaer retrobar-te en aquest teu espai virtual! Sí, deixem els ‘sisplau’, els ‘esclar’ i la resta per a l’argot dels sms’s, que és el que els escau.
Bernat, la forma feble ‘us’ ha estat corrent a alguns llocs de Mallorca fins al s.XIX, sembla que es produïa a continuació d’una vocal ‘si us…’, ‘no us…’ etc. A les Rondalles se’n troben molts exemples.
Si no vaig errat, a Mallorca s’equivalent de “per favor” usat tradicionalment ès o era “si vols” o “si voleu”.
Joan Gabriel,
Partesc del punt de vista sincrònic, és a dir, del català que es parla a Mallorca avui dia. No crec que hi hagi gaire joves -i no tan joves- que coneguin aquesta informació que comentes. En aquest sentit, crec que per reintroduir el verb ‘plaure’, hauria d’esser possible també amb els pronoms febles que s’usen actualment en el mallorquí parlat (formes plenes).