Més sobre gentilicis
L’article “De serbis i altres gentilicis discutibles”, publicat fa dos dissabtes [Diari de Balears], ha generat una bona quantitat de reaccions i consultes sobre la problemàtica dels gentilicis. Per això no serà sobrer fer-ne un altre article.
Els gentilicis són com la resta de les paraules: uns són patrimonials, existents des del moment en què la llengua s’estava formant i resultat de l’evolució de gentilicis llatins. Uns altres —la immensa majoria— s’han anat incorporant a la llengua posteriorment, ja sigui aplicant mecanismes interns de derivació, ja sigui com a manlleus d’altres llengües, entre elles el mateix llatí (cultismes). Per exemple, grec, francès i alemany són paraules evolutives, sorgides dels mots llatins graecu, francense, alemannu; eivissenc és un gentilici format per derivació a partir de Eivissa; europeu és pres com a cultisme del llatí europaeus; i extremeny és pres del castellà extremeño. Continua aquí.
15 comentaris15 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
També podríem esmentar el cas de Florença (actualment Florència),la forma tradicional en català. Crec que, a banda de l’evident influència espanyola, en aquest cas, el fet que ‘Florència’ (Florentia) sigui una forma més etimològica, més pròxima al llatí, ha fet que no es vulgui recuperar el topònim tradicional. Sovint, però, aquest recurs d’acceptar formes més pròximes al llatí via espanyol és una trampa, ja que el resultat és l’espanyolització, no l’autocentrament.
Una precisió calamo currente: taujà no és pròpiament un gentilici, sinó més aviat un malnom genèric, de consum només parroquial,és a dir per al redol d´influència i contactes diaris, amb què els pobles veïnats se solen obsequiar. És un costum encara ben vigent entre pobles veïnats:així, els artanencs són , crec,”gorans” (guarans)per a gabellins i llorencins, i aquests són, crec, “granots” per als pobles del redol: però ja ho dic, que són malnoms només estesos per la contrada, en aquest cas la del llevant. I, per cert, sota aquest prisma s´hauria de mirar el pretès gentilici de “gabellí” per als de Capdepera. No és tal gentilici, crec, sinó més tost el malnom rebut pels pobles veïnats.
Atentament,
Completament d’acord amb el cas de Florença. És el que diuen els nostres clàssics i, a més, hi ha correspondència amb totes les llengües (Firenze,Florence,Florenz… fins i tot en portuguès diuen Florença).
Pel que fa a ‘taujà’, si no és un gentilici ho rectificaré, però aleshores quin és el gentilici de Santa Eugènia?
Pens si el gentilici dels naturals de Santa Eugènia podria haver estat en principi “santeugenià”,i tal vegada passant per “teugenià” o “santeujà” acabàs en “taujà”. Com ho veus tu, Gabriel?
No crec que des d’un ajuntament s’atribueixi un malnom als seus propis ciutadans. Mireu com utilitzen ‘taujà’ amb naturalitat en aquesta web municipal: . Deu ser el gentilici habitual, doncs. I a la mateixa pàgina inicial tenen un ‘Infotaujà’.
La relació entre taujà i Santa Eugènia pot ser que véngui de sanTEUGÈnia?
El gentilici diguem-ne culte de sta Eugènia deu raure entre protocols i codicils notarials, supòs.I per ventura ni rebostejant-hi: no oblidem que els naturals de llogarets sovint eren anomenats o bé per la vila que els incloïa o bé feien el nom d´una de les possessions del lloc, no necessàriament el gentilici se derivava del nom del llogaret. El que volia dir és que taujà és un adjectiu moderadament despectiu, com ho són sempre les figues que se tiren pobles i llogarets veïnats, i concorda amb els apel.latius de gorans i de granots abans esmentats. I que hi hagi llogarets amb gentilici popular (vg. hortarrins,etc) no vol dir que tots n´hagin de tenir necessàriament. I, per acabar, si els de Santa Maria són santamariers,no sé on hi ha la dificultat de dir santeugeniers.
Cordialment
Que l´Ajuntament de Santaeugènia hagi adoptat el malnom com a gentilici no prova, en absolut, que aquest ho sia originàriament ni invalida cap punt de la meva argumentació. No seria el primer cas en què un malnom d´ús parroquial s´estén i adopta com a ver gentilici. Això és tota una altra qüestió.
i als qui plantegen una evolució disparatada on taujà s´inclouria dins el nom del llogaret, bastaria dir-los que mirin el significat de taujà al diccionari, i veuran com concorda amb la tesi que expòs. Si hi ha cap disciplina amb rigor metodològic és l´etimologia, i les recreacions aberrants en aquest camp s´haurien de recollir només a benefici d´inventari.
És ben curiós com han derivat els comentaris a partir d’aquest malnom dels habitants d’un poble. A la meua comarca de la Safor quasi tots els pobles en tenien, tot i que avui en perduren pocs en l’ús popular. Els d’Oliva érem lleps o llepons, els de Piles lleganyosos, cabuts els de la Font d’En Carròs, baütxos (no sé què vol dir) els de l’Alqueria, els de Gandia pixavins, els de Bellreguard no me’n vull recordar, i així anar fent. Per últim apunte l’apel·latiu dels naturals d’Alcalà de Xivert al Baix Maestrat: se’ls anomena gaspatxers. Fins i tot la seua varietat de valencià rep sovint aquest nom.
Què hauríem de preferir, el tradicional Santa Eugènia, o el laïcitzant i més acostat a la fonètica Santaeugènia?
Una altre cas seria Ceuta i Melilla, que segons tinc entès en català hauria d’ésser Sebta i Mililla.
Mireu lo que diu la Biquipedia (aragonès) sobre Lisbona:
“A evolución en o romance local mozarabe estió Lisbona, que plegó ta atras luengas como l’aragonés, (ye documentata en as Cronicas d’os Chudeces de Teruel), y ye un apellito prou común. A conquiesta portuguesa d’esta ciudat fació que s’adaptase a la fonetica galaico-portuguesa, on o latín bona evoluciona ta boa, y d’esta traza esdevinió Lisboa”
El nom en català de Ceuta és Cepta (pres directament de l’àrab Sabtah), i el gentilici ceptí -ina. És el que diu el DCVB.
Altres casos de castellanismes en la toponímia estrangera són Colònia (en comptes de Colònia), Mònaco (Mònec), Gibraltar (Gibaltar), Màlaga (Màlega), Salònica (Salonic), Bilbau (Bilbao), etc. A L’Enciclopèdia s’estan estudiant aquests i altres casos menys coneguts per tal d’incloure’ls com a formes preferents.
David Ordóñez, si llegiu això, ja fa anys que vull sotmetre al vostre judici un treball sobre noms de països i gentilicis internacionals. Gràcies.
Sí, m’interessa molt.