Mayte Martín
Avui Mayte Martín ha cantat a la Diada, i ha rebut del públic una xiulada considerable, malgrat el comentari de TV3, que ho ha fet passar per un acte d’una minoria insignificant. De fet, tota la gent d’ordre s’ha apressat a dir que eren quatre i que no representaven ningú. Doncs jo, que sóc respectuós de mena, també vull des d’aquí llançar la meva contundent, virtual i metafòrica xiulada a la cantant. Però no perquè canti flamenc, que és un gènere que m’agrada molt –tal com sona–, ni tan sols perquè n’hagi cantat a la Diada, ni perquè hi hagi cantat en espanyol –tot i que ho consider un error dels organitzadors, per motius diversos–, sinó per un fet tot altre: un dia d’aquests la vaig sentir en una llarga entrevista que li va fer Xavier Grasset a Catalunya Ràdio; una entrevista en la qual es va expressar tot el temps en espanyol, descomptant un ritual bona tarda al començament i un ritual moltes gràcies al final. I, a més, va fer altiva ostentació del seu desentendre’s de la llengua del país, acompanyada d’un “soy más catalana que nadie”. Doncs no senyora: una persona de 40 anys nascuda a Catalunya que no li dóna la reial gana de parlar català no és “más catalana que nadie”, per molt que ho somiï. I un país amb dignitat no pot acceptar que cap persona pugui ignorar l’idioma nacional després de quaranta anys de viure-hi. Quina nació ho acceptaria? França, Itàlia, Suècia, Argentina, Espanya? Doncs la meva xiulada, extensiva a tots els barruts capaços de viure a un país menyspreant la seva llengua.
7 comentaris7 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
?s ben hora que els qui fa un fester d’anys que habiten a Catalunya (de Salses a Guardamar) parlin catal? si volen que els considerem catalans. No ?s catal? tothom qui viu i treballa a Catalunya, com deia en Pujol. Per ventura ?s espanyol tothom qui viu i fa feina a Espanya? Hi ha cap espanyol que consideri espanyol un que no parli espanyol?
Totalment d’acord. Per?, una cosa m?s: la diada ?s la commemoraci? d’una derrota. Commemorar-la utilitzant l’idioma opressor ?s ben denigrant.
Val a dir que a mi tamb? m’agrada el flamenc, per? no era el moment oport? la diada institucional.
Salut i llibertat!
Marc?s
Totalment d’acord. Per?, una cosa m?s: la diada ?s la commemoraci? d’una derrota. Commemorar-la utilitzant l’idioma opressor ?s ben denigrant.
Val a dir que a mi tamb? m’agrada el flamenc, per? no era el moment oport? la diada institucional.
Salut i llibertat!
Marc?s
Ara que parlau d’aquesta forastera, colonitzadora, m’ha vengut al cap una an?cdota de l’altre dia. Resulta que quan donaven la not?cia per la r?dio, un company m’entaferra aquesta: "?Es que si no canta en catal?n ya no os sirve a vosotros!". "Id? no -li vaig contestar-, no mos serveix! De sa mateixa manera que no vos serveixen a voltros, per representar Espanya, es qui canten en catal?". Evidentment, no va saber qu? m’havia de contestar.
Petita correcci?: la cita d’en Pujol, sencera, ?s: "Catal? ?s tothom qui viu i treballa a Catalunya, i ho vol ser". Sovint s’ha simplificat, de manera interessada.
Totalment d’acord.
S?c entusiasta del flamenc, que consti. Per? des d’aqui m’afegeixo a la xiulada virtual. Pels motius que s’exposen i per d’altres que ara no dir?, perqu? el temps em curteja.
Tamb? m’afegeixo a la xiulada, tant per a ella i els milions de barruts que viuen a les nostres terres des de fa temps i no els d?na la gana d’arprendre l’idioma de la terra que els acull.
Extendre la xiulada a tots els pol?tics, tant o m?s barruts per a posar una dona com aquesta a tocar per la Diada nacional d?n petit tro? de la nostra terra.