Mamballetes, ballmanetes
Curiosa i interessant paraula, aquesta, amb dues variants tan diferents. No cal dir que la forma original és ballmanetes, és a dir, com un ball que es fa amb les mans. El diminutiu manetes ens suggereix que el mot té l’origen en el llenguatge infantil (el llenguatge de comunicació amb els infants) i degué començar significant el picar de les mans acompanyant una cançó. No sé quina vitalitat té actualment la paraula fora de Mallorca: l’Alcover-Moll la dóna com a usual en algunes àrees del Principat i la documenta en Narcís Oller. A Mallorca va sofrir una metàtesi (canvi d’ordre de les síl·labes o sons) i va convertir-se en mamballetes. I amb aquesta forma “capgirada” té diversos significats: el dit picar de mans acompanyant una cançó, el fet de pegar un cop amb una mà contra l’altra per a cridar algú, o el picar de mans prolongat que expressa satisfacció o aprovació després d’una actuació d’algú, el que avui en llengua més neutra es diu aplaudiment. Sense oblidar un altre significat de naturalesa menys pacífica que els precedents: rebre una mamballeta és una cosa que ningú no desitja i que no desitjam a ningú. Continua aquí.
3 comentaris3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
“Tan castellanisme l’un com l’altre” si em premeteu l’esmena. És allò del tot i la part…
Això és el que diuen els ortodoxos, però jo sempre m’hi he resistit.
Si es diccionaris tenguessen raó, en mallorquí hauríem de dir “s’un i s’altre” i “s’un com s’altre”. Sonen bastant estrany. No crec que ho hàgim dit mai… ¿No deu esser esser una mala traducció des castellà “el uno y el otro” i “el uno como el otro”?