L’Heptàgon
A l’Alguer he participat en unes magnífiques Jornades d’Intercanvi per a Estudiants, organitzades per Acció Escolar Congrés de Cultura Catalana, que han reunit devers tres-cents nois, d’edat entre catorze i divuit anys i procedents de diversos llocs dels Països Catalans. Allà vaig compartir taula rodona amb Josep Espar i Ticó, un home que ha dedicat molts d’anys dels molts que ja té a la defensa de la llengua i del país. A la seva manera, que és òbviament tan respectable com altres maneres. Durant la seva intervenció exhibí l’entusiasme que sempre l’ha caracteritzat i, com un avi ple de saviesa i experiència, intentà transmetre’l al jovent que omplia l’àmplia sala. No defraudà els qui ja l’havien sentit altres vegades i tragué la imatge de la fruitera amb set pomes, pomes amb diversos gusts i colors que enriqueixen la sola i única fruitera. El moment en què es mostrà més enèrgic va ser quan va amollar un vehement “No als Països Catalans”, que va despertar una bona part dels presents, que abans de la proclama es podien veure amb els ulls clucs i amb el cap fent lents i discrets desplaçaments verticals. Fins i tot és possible que algun dels qui en aquell instant es desxondien, que lògicament no havia seguit el discurs, amb la desorientació del moment es pensàs trobar en un acte de Nuevas Generaciones. Però no, l’orador només deia no a una denominació; un no, tanmateix, que és una de les seves profundes conviccions. Espar és un home de fe, també de gran fe en la curiosa teoria que diu que s’han de construir els Països Catalans, però no s’han de dir Països Catalans, perquè aquesta denominació provoca rebuig entre els qui rebutgen la idea de construir els Països Catalans.
El senyor Espar, denominacions a part, vol salvar la fruitera; per això ha llançat una nova iniciativa per a promoure l’ús de la llengua que s’afegeix a les moltes que omplen el seu currículum. No sabem com serà; només sabem que es dirà l’Heptàgon, un nom que ningú no podrà deixar de relacionar a la primera amb un altre polígon dins el qual pantaixen moribundes –assassinades– una partida de llengües i cultures, entre elles una part de la nostra. 
Set pometes té el pomer, però si rescatam de l’oblit la pomarrina del Carxe, l’Heptàgon podria ascendir a la categoria d’octàgon sense dificultats. I encara si consideràvem les Balears com a quatre pomes en lloc d’una, tindríem un hendecàgon de la rotunditat d’un renec. També sabem que porta un subtítol tan contundent com Comunitat internacional de llengua catalana, que a mi em provoca unes ganes desficioses de saber quantes són les nacions implicades en aquesta cosa tan internacional. També set?
Benvinguda sigui una altra iniciativa que ofereix feina i entreteniment a tants de patriotes sempre disposats a treballar incansables en qualsevol parada que surti de la llum dels lluminosos. En aquest país tindrem moltes mancances, però si d’una cosa anam sobrats és d’iniciatives per a la promoció de la llengua. És a dir paradetes incomptables que es dediquen a fer el mateix.
3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Compartesc amb el senyor Espar una certa reserva cap als "Pa?sos Catalans". M?s que res, perqu? mai no he pogut aclarir quants s?n. Si ara ens parlen de la Pomera de les Set Pomes -poma amunt, poma avall-, fa d?cades que circula el mite del Pi de les Tres Branques, i tot plegat em resulta un misteri comparable al de la Sant?ssima Trinitat…
Potser perqu? s?c m?s jove, no m’atreviria a proposar cap agermanament internacional del fet nostre. Ja en faria m?s que prou amb una comunitat nacional de la llengua catalana.
Comunitat Internacional de Llengua Catalana ?s una denominaci? encunyada per l’alguer?s Carles Sechi i que, certament, ?s feli?, perqu? permet d’entrada que andorrans, algueresos i nord-catalans s’hi sentin ben aixoplugats sense gaire esfor? ni convenciment (?s una manera d’atraure sense estrid?ncies amples capes socials que, a hores d’ara, ens manquen). A m?s, ?s una denominaci? potent i ambiciosa i no s’ha de prendre en sentit etimol?gic de ‘inter nationes’, sin? en l’?s que avui hi donem. Alternatives possibles com Comunitat Interestatal o Comunitat Transfronterera tenen tanta precisi? terminol?gica com poc atractiu. Tot projecte i nom ha de poder engrescar.
D’altra banda, el Projecte Hept?gon vol ser un moviment i vol sumar, no pas duplicar, triplicar o, cosa pitjor, restar. Avui, com ha quedat clar aquest diumenge passat (dia 20 de novembre) a Poblet, on ens hem aplegat una vuitantena de persones d’arreu dels territoris, no hi ha ning? que s’adreci a l’immens teixit associatiu (formalitzat o no i de l’?ndole que sigui) de tots set territoris (que el Carxe ens dispensi). Llengua i consci?ncia identit?ria s?n indestriables: per mor de la llengua treballem per la consci?ncia col?lectiva i per mor de la consci?ncia col?lectiva treballem per la llengua. Com a moviment, ens adrecem a entitats i grups escampats arreu i que no s?n atesos ni ning? no s’hi adre?a. Tot i que ens s?piga greu, cap entitat no pot dir avui leg?timament que ho cobreix tot.
?s molt senzill: digueu-ne "pa?sos de llengua catalana", com deim "pa?sos de llengua alemanya" als pa?sos alemanys, etc. Aix? (pa?sos de llengua catalana) figuraven els nostres pa?sos en els mapes del II Congr?s Internacional de la Llengua Catalana. Els ?nics mapes dels pa?sos catalans (en min?scula, potser?) que han tengut l’aval de les institucions dels diferents pa?sos: la Generalitat Valenciana de Lerma, el Govern Balear de Ca?ellas, la Generalitat de Catalunya de Pujol, el govern andorr?… La idea, ?s clar, tamb? era de l’admirat senyor Espar i Tic?. O almanco, en aquell lluny? 1985, la defensava amb el mateix fervor que avui: "no als Pa?sos Catalans". Molt b?, senyor Espar!!! For?a i p?tria! O p?tries.
Altres opcions? La Catalanitat? (Com la Hispanitat). Em sembla que no funcionaria: massa "catal?". La Catalanofonia? (Com la Francofonia). Massa poc. La Comunitat catalana de nacions?(La British Commonwealth). Massa pol?tic. "Eurorregi?"? Valenta nyoscla! "Bacaval"? (Com Benelux) No ha conven?ut ning?. "Corona d’Arag?": inexacte i arcaic. "Arag? sense Arag?"? me provoca un amic. Prou de dir dois! "Catalunya" a l’estil de Pep Guia? No: Catalunya ?s el Principat. La "Catalunya Gran"? Pitjor: sona a segle XIX, a It?lia irredempta. El millor encara ser? tornar a l’inici: "pa?sos de llengua catalana". O Pa?sos Catalans, amb maj?scula potser?
A Internet ho hem aclarit: .cat ?s la comunitat ling??stica (els pa?sos de llengua catalana) i .ct seria la Catalunya estricta, la Catalunya pol?tica realment existent, la Catalunya-territori, la Catalunya-demarcaci?.
Per? at?s que dir-nos "punt cat" ?s horror?s, i at?s que nosaltres, aquests "nosaltres" del pa?s on responen "bon dia" quan deim "bon dia", potser ja no som una naci?, potser no som ni una comunitat ling??stica, per? som encara (per quant de temps?) una literatura, prop?s que ens intitulem, gloriosament, Rep?blica de les Lletres Catalanes. Llarga vida a la Rep?blica!