Les idees contra el poder
Afortunadament, hi ha persones ben informades i formades, amb sentit crític, responsables, amb ganes de fer bé les coses i amb prou criteri per a saber quan això ocorre. En el nostre món de la llengua catalana hi ha persones que aspiren a construir una llengua excel·lent, sense submissions alienadores a la llengua imposada i sense acataments rigoristes dels sanedrins oficials, que fan el trist paper de perpetuar aquelles submissions. Persones com el responsable lingüístic d’aquesta pàgina, publicada el 26 d’aquest mes i agafada pels pèls del caché de Google. Que quedi aquí per als historiadors de la llengua.
Però —sol passar sempre des que el món és món— els esperits crítics i les voluntats de transformació creativa xoquen contra els sanedrins, contra la grisor i contra el poder. Cal esclafar tota dissidència, encara que el resultat sigui una llengua més espanyolitzada, perquè l’obediència és un bé que ha d’estar per damunt de tot. I els comportaments crítics creatius tornen a la normalitat, a la vulgaritat i a l’obediència. El progrés, però, sempre consistirà en el triomf dels primers sobre els segons.
Ah, per si algú no ho sap o no se’n recorda, en vam parlar aquí.
15 comentaris15 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Per pocs que siguem, de mica en mica ens en sortirem 😉
Enguany, quan vàrem haver de remetre a la Conselleria d’Educació de la CAIB les «”Estadístiques” de l’Ensenyament» del nostre centre, els vaig remetre els formularis d’Excel amb dit mot corregit: “Estatístiques”.
Curiosa la T aquesta.
Diu que som esperantistes.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_8220_el_catala_es_mes_dificil_del_que_caldria_8221_92044.php
No hi ha cap idea en aquesta entrevista que no hagi estat repetida fins al cansament els anys 80, quan va sorgir la “revolució” del català light. Tots els tòpics (llengua massa difícil, el romanticisme, l’esperanto, els del IEC que són uns ultraheavies…). Un conte molt vell i que va fent (mal).
El caché, no és la memòria cau?
Un té certes tendències anglofrancòfiles. 😉
Ara seriosament:
Crec que m’he errat posant l’accent. En anglès es pronuncia kásh. I en pràcticament totes les llengües europees es diu amb el terme internacional “cache”. No sé si això de “memòria cau” és una “termcatada”. Atenció, historiadors de la llengua, s’acaba d’inventar una paraula. All rights reserved.
No se si es “termcanada” però s’ha estès com la pólvora. Gabriel, una paraula que s’actualitza i que no es un calc del castellà! No ens trenquis l’ilusio, home!
No, home. Qui vulgui dir-ho que ho digui, però tampoc no cal perseguir els qui diuen “cache”. Un problema que tenim és que pensam que les coses només es poden dir d’una manera. És com el cas de “apunt” (dels blogs). N’hi ha que pensen que perquè el Termcat ha “normalitzat” aquest mot (algun dia el discutirem) ja no es pot dir de cap altra manera.
Els anglesos tenen tendència a desfigurar totes les paraules franceses que adopten en el seu lèxic. No cal que els imitem. Jo diria caché, amb l’accent. A més, és molt fàcil confondre, en la pronunciació, cache amb cash, i això pot dur a confusions innecessàries.
No creguis. Els anglòfons són molt respectuosos amb les formes originals. Fins i tot mantenen en algun mot d’origen francès coses tan estranyes per a ells com accents (café) i dièresis (naïve).
Em sembla que l’anglès cache [kash] no és pres del francès caché sinó que el verb to cache ‘amagar, estotjar’ és pres del francès cacher, i s’aplica allò tan típic de l’anglès que un verb és alhora nom o adjectiu. Memòria cache, accentuant a la a, és el que diuen totes les llengües europees que usen aquest neologisme pres de l’anglès (com l’italià o el portuguès).
“No creguis. Els anglòfons són molt respectuosos…”
No creguis, o no ho creguis?
No ho creguis. Lapsus per anar a tota. ‘No creguis’ vol dir ‘no obeeixis’, que de vegades també està bé.
Jo hagués dit «No et pensis», i veig q el “Diccionari castellà-català” d’Enciclopèdia Catalana també tradueix així el «No creas» del castellà.
Ai! Ja m’ha sortit el “q” messengerià… Ha, ha, ha!