L’auditori i l’auditòrium
En els diccionaris catalans de referència no hi ha la paraula auditòrium. Només duen auditori. I aquesta darrera paraula tant pot significar el conjunt d’oients, especialment els que assisteixen a una audició, com el lloc on es fan audicions. Naturalment, que sigui així, és a dir, que la paraula auditori tingui els dos significats esmentats, és una possibilitat raonable. Auditori és un cultisme, resultat de l’adaptació normal del llatí auditorium, que era el nom de la part dels teatres on hi havia els espectadors. Però no és l’única possibilitat. És més, crec que l’ús d’aquesta paraula, tal com prescriuen els diccionaris catalans, és un altre cas de mimetisme respecte de l’espanyol i de separació del català de la pràctica majoritària de les llengües romàniques (i no romàniques). Continua aquí.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Una observació tangencial: Per al castellà, la nova ortografia de la RAE considera “quadrivium” un llatinisme cru o no adaptat que, com a tal, s’ha d’escriure en cursiva i sense accent, a no ser que s’opti per la hispanització “cuadrivio”. No és recomanable l’ús (fins ara admès) del llatinisme semiadaptat “quadrívium” (amb “q” inicial i amb accent ortogràfic).
Ho escric tal com surt al DRAE: ‘quadrívium’ i ‘cuadrivio’. També hi surt ‘auditórium’ i ‘auditorio’, ‘pódium’ i ‘podio’. He seguit el DRAE per comoditat, però ja faré el canvi quan això es publiqui en un llibre.
Una altra observació tangencial però no gens trivial : l’Auditòrium de Palma és l’obra personal de Marc Ferragut. Un fet remarcable en una terra tan orfa de mecenes com orba de nou-rics cofois.
Òrfena, no orfa. Perdó.
M’extranya que amb la dificultat quasi insalvable que tenen els castellanòfons monolingües per pronunciar la m final, encara no han descartat totes aqueixes formes llatines.
Torn a l’orfa/òrfena. Al DIEC no és admesa la forma ‘orfa’ tot i que era comuna en la llengua medieval i que, supòs, encara deu esser viva en alguns dialectes. A Mallorca, com se sol dir?