La perversió del llenguatge
A penes acabat d’escriure el post anterior, top casualment amb aquest paràgraf de la Gran Enciclopèdia de Mallorca (s.v. Foix, Esclarmunda de):
«Germana del comte Roger Bernat III de Foix, sembla que la seva influència dugué Jaume [II de Mallorca] a signar amb aquest una aliança contra Pere el Gran (1278). Quan, el 1285, es produí l’atac per sorpresa del rei català contra el palau de Perpinyà, Jaume aconseguí fugir…»
Fantàstic: dos germans, fills del mateix pare i de la mateixa mare, un nascut a València i l’altre a Montpeller —per als reis medievals la “mobilitat” ja estava inventada—, un que visqué a Barcelona i l’altre a Perpinyà —Perpinyà la catalana, diuen ara—… i resulta que un d’ells és català —curiosament el nascut a València—, per la qual cosa hem de deduir que l’altre no ho devia ser. Dos germans que tingueren la sort de repartir-se els copiosos béns del pare, i en el lamentable repartiment a un li tocà la tallada grossa i a l’altre la petita, però la cosa hauria pogut anar perfectament a l’enrevés; i un era català i l’altre no.
Què diria qualsevol dels dos germans en veure com els descendents de la seva gent diuen aquestes bestieses?
12 comentaris12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Sempre he llegit amb força interès, amic Gabriel, els teus estudis entorn a l’heràldica nostrada, el mite del regne independent… perquè trob que lligan molt bé amb la teva tasca aclaridora entorn de l’estandard lingüístic.
Demà, dilluns, me’n vaig a passar un parell de dies per terres de Perpinyà la catalana. Hi vaig encuriosit per veure que hi trobaré. Potser en parlaré in extenso quan torni.
Una abraçada
Referint-me només al paràgraf que has posat i sense més context per la meva part , crec que és filar molt prim creure que qui va escriure allò tenia la intenció de deixar clara , segons ell , la no la catalanitat ( cultural ) de Jacme II ometent conscientment l’adjectiu a l’hora de parlar del petit dels germans .
El fet d’utilitzar ” rei català ” en aquella frase em sembla més un ” recurs ” lingüístic per no tornar a posar de nou ” Pere el Gran “, que no que l’autor ens vulgui remarcar la seva catalanitat . I com a recurs lingüístic també podia haver posat ” rei aragonès ” i no hagués passat res.
Per altra banda no crec que sigui tan senzill quan parlem de la Edat Mitjana de posar gentilicis ” encertats i unívocs ” als reis , quan moltes vegades neixien a un lloc , eren criats i formats a un altre , podien ser reis d’un tercer lloc , quan tenien diversos territoris a governar no era gens estrany tenir una residència rotatòria ( uns mesos a cadascun ) i per rematar-ho a la Cort el rei podia estar envoltat de persones de diferents nacions .
A un mateix text sobre història moltes vegades pots trobar expressions com ” rei aragonès ” o ” rei català ” referint-se a una mateixa persona i en només unes quantes línies de separació , però utilitzant el ” gentilici ” des de diferents vessants.
No sé quines eren les intencions del redactor del text, ni això ara és important. És clar que és un recurs lingüístic per a no repetir el nom, però diria que és un recurs poc reeixit pel missatge fals que porta: es digui el que es digui, un dels dos germans no és més català que l’altre. Ni ells dos ni tots els “catalans de nació” del seu moment, inclosos, naturalment, els illencs.
Que tot dos eren ” catalans de nació ” és un fet clar .
D’ençà el primer moment que he vist el text , encara que no ho he dit al meu anterior post , he tingut la sensació que el redactor del text quan emprava l’adjectiu ” català ” segurament inconscientment estava influenciat pel títol de ” Comte de Barcelona ” que tenia Pere el Gran i que feia servir l’adjectiu català més per temes de ser comte de Barcelona que no per ser de nació catalana . Tant és així que , si supossésim , que el testament definitiu del rei en Jacme hagués estat diferent i al rei de Mallorca li hagués tocat també el comtat de Barcelona i al rei d’Aragó només els regnats d’Aragó i València , estic ben segur que el redactor no hagués posat l’adjectiu ” català ” al parlar de Pere . Peró bé , són només intuicions meves .
__tanta de confusió ve de no donar un sol nom a tot el territori. En Coromines (i tants d’altres seguint el seu exemple i l’exemple d’altra bona gent) en deia (en diem) Catalònia — en llatí i en anglès, Catalonia. I tot això de barceloní, valencià, mallorquí, etc. provincialisme carallot.
__el mateix amb països catalans, i d’altre denominacions sense solta ni volta, i en tot cas divisòries. O som tots plegats o deixarem d’anar essent de mica en mica.
A veure, “català” aquí podria referir-se no tant a la nacionalitat del rei, sinó al lloc on vivia i des d’on governava (Catalunya), o a la nacionalitat dels seus súbdits.
Però fins i tot en el cas que es referís a la nacionalitat del rei, qui ens diu que Jaume II no deixés de sentir-se català i DECIDÍS considerar-se mallorquí, en concordança amb el regne que havia heretat?
Insisteixo: m’agradaria molt saber si els mallorquins de després de la Conquesta, una vegada atorgada la “Carta de població, franqueses i privilegis”, continuaven sentint-se catalans o preferien autodefinir-se d’una altra manera, sense renunciar, però, als vincles familiars, culturals i lingüístics que encara els lligaven amb el Principat.
És com si els nord-americans, després de la “Declaració d’Independència”, continuassin definint-se com a britànics.
Una altra pregunta, Gabriel (i m’agradaria molt que me l’aclarissis, ja que tenc un dilema d’autodefinició):
Els Països Catalans, com a nació, han existit mai?
Deixant el mite del (breu) Regne Privatiu a banda, la Corona Catalanoaragonesa, no era una suma de regnes i comtats independents, confederats (si voleu) i sota una mateixa Corona, però independents al cap i a la fi?
Si això només passara amb el terme “català”…
He sentit en partits de futbol de Canal 9 en què jugaven Vila-real contra València dient: “l’equip valencià té un avantatge…” referint-se al València C. F. Com si l’altre equip no fóra valència…
Ja sabem (i si no, us ho dic) que la Generalitat Valenciana, després de perseguir la paraula “català” com si fóra el moro Mussa, ara persegueix el mot “valencià”. Ja no hi ha “valencians” sinó “ciutadans de la Comunitat”, no hi ha “Generalitat Valenciana” només “Generalitat” ofiacialment i així un bon grapat d’exemples. Qualsevol dia ens diran “comunitaris” en compte de “valencians”!
Estimat Sebastià, et remet a un llibre, Esclaus i catalans a la Mallorca de l’edat mitjana, escrit per l’historiador Antoni Mas. Aquí hi aclariràs la significació del mot “català” que, de fet i com deus saber molt bé, és un malnom ben comú a l’actualitat. Només com a introducció, l’adjectiu català identificava tota aquella gent que poblà Mallorca després de la Conquesta, que, a més, eren cristians vells, en contraposició als jueus i als sarraïns. En aquest sentit, la documentació en què s’usa el gentilici català és abundantíssima. Una altra cosa és que avui en dia aquest gentilici s’hagi negativitzat i s’hagi posat com a sinònim d’aferrat, enemic d’Espanya i gorrero.
Coses d’aquesta gent que diuen Espanya
Salut!!!
I com deu ser que el brillant Matías Vallés xerra en castellà a Televisió de Mallorca, mentre que ho fa en un més que acceptable català a Catalunya Ràdio??
Aquesta és una bona qüestió. Ell deu saber per què ho fa. Podríem estirar més el fil: per què algunes empreses mallorquines s’anuncien en català a Barcelona i en espanyol a Mallorca? Crec que Quely n’és una.
Això que hi hagi gent a l’estat espanyol que parli llengües distintes del castellà, la majoria de castellanoparlant monolingües no ho entenen. I què hi farem, si la majoria dels mallorquins els ajudam a creure que fan molt bé de no entendre-ho, i encara els demanam disculpes si per distracció ens hem atrevit a dirigir-los la paraula en la nostra llengua?