La destrossa lingüística del Govern Bauzà
Heus ací un post d’urgència per a mostrar els canvis legislatius projectats pel Govern balear del PP, segons l’avantprojecte de llei sotmès ahir a exposició pública. Es modifica la Llei de normalització lingüística (LNL), la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Llei 3/2003) i la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Llei 3/2007). L’envestida contra la llengua del país, d’una gravetat extraordinària, com es pot veure, no es limita a la modificació dels requisits lingüístics per a la funció pública.
Normativa vigent | Nova normativa |
LNL Article 1
2.-Són, per tant, objectius de la Llei: a) Fer efectiu l’ús progressiu i normal de la llengua catalana en l’àmbit oficial i administratiu. |
LNL Article 1
2.-Són, per tant, objectius de la Llei: a) Fer efectiu l’ús normal i oficial de la llengua catalana i de la castellana en l’àmbit oficial i administratiu, prenent les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i creant les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. |
LNL Article 6
1.-El català, com a llengua pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ho és també del Govern Autònom, del Parlament i dels Consells Insulars i, en general de l’Administració Pública, de l’Administració Local i de les corporacions i institucions públiques dependents de la Comunitat Autònoma. |
LNL Article 6
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial i, per tant, ambdues són les llengües del Govern de les Illes Balears, del Parlament, dels consells insulars i de les corporacions locals, i en general, de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de les entitats del sector públic que en depenen. |
LNL Article 8
2.-Les còpies o certificacions expedides per les entitats públiques de la Comunitat Autònoma s’han d’expedir en català, llevat del cas que l’interessat o la persona o entitat que les requereixen en sol·licitin la versió castellana. |
Suprimit |
LNL Article 9
1.-E1 Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l’ús normal de la llengua catalana, oralment o per escrit, en les activitats administratives dels òrgans de la seva competència. 2.-El Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure la normalització de la llengua catalana, oralment o per escrit, als registres públics no dependents de la Comunitat Autònoma. 3.-Els Consells Insulars i les Corporacions Locals han de regular l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de la seva competència d’acord amb els principis i les normes d’aquesta Llei. |
Suprimit |
LNL Article 14
1.-Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana. 2.-Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d’acord amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en ge-neral i topònims de la Comunitat Autònoma. Els noms de les vies urbanas han d’esser determinats pels ajuntaments corresponents, també amb l’assessorament esmentat, donant preferencia a la toponimia popular tradicional i als elements culturals autòctons. 3.-Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes i la retolació ha de concordar amb elles. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant, en tots els casos, les normes internacionals que l’Estat hagi subscrit. |
LNL Article 14
1. Els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament. 2. Amb l’acord previ del ple de l’ajuntament corresponent, cada consell insular, amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears , ha de determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la comunitat autònoma. Els noms de les vies urbanes, els han de determinar els ajuntaments corresponents, també amb l’esmentat assessorament, i han de donar preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons. 3. Aquestes denominacions són legals a tots els efectes i la retolació ha de concordar amb qualsevol de les formes oficials. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant, en tots els casos, les normes internacionals que l’Estat hagi subscrit. |
LNL Article 16
1.-A fi de fer efectius els drets reconeguts a l’articulat de la present Llei, els poders públics han de promoure les corresponents mesures de cara a la progressiva capacitació del personal de l’Administracció Pública i de les empreses de caràcter públic a les Illes Balears, en l’ús de la llengua catalana. |
LNL Article 16
1. A fi de fer efectius els drets reconeguts en l’articulat d’aquesta Llei, els poders públics han de promoure les mesures corresponents i fomentar i incentivar la capacitació del personal de les administracions públiques de l’àmbit territorial de les Illes Balears i de les entitats del sector públic que en depenen, en l’ús de la llengua catalana. |
LNL Article 33
1.-Els poders públics de la Comunitat Autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social. |
LNL Article 33
2. Els poders públics de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement de la llengua catalana i facilitaran l’ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social. |
LNL Article 34
1.-El Govern de la Comunitat Autònoma assegurarà l’ús de la llengua catalana en totes les funcions i activitats de caire administratiu que realitzin les Institucions i Organismes que en depenen. 2.-Igualment, han de procedir els Consells Insulars i les corporacions locals, d’acord amb les disposicions de la present Llei. |
Suprimit |
LNL Article 34
3.-Les bases de convocàtoria per a la provisió de places en l’Administració de la Comunitat Autònoma i en les Corporacions Locals inclouran una referència expressa al coneixement de la llengua catalana. |
LNL Article 34
3.-Les bases de les convocatòries per proveir places en l’Administració de la Comunitat Autònoma, dels consells insulars i de les corporacions locals de les Illes Balears inclouran una referència expressa a la valoració del coneixement de la llengua catalana com a mèrit, excepte per als llocs en què sigui requisit, cas en què serà considerada mèrit l’acreditació de nivells superiors al que s’exigeixi com a requisit del lloc. |
Llei 3/2003
Article 43 Ús del català en l’actuació administrativa 1. L’Administració de la comunitat autònoma i les entitats que integren l’administració instrumental han d’emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre elles. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret de les persones interessades a rebre-les en castellà, si ho demanen. 2. L’ús del català en l’actuació dels òrgans administratius integrants de les administracions a què fa referència l’apartat anterior ha de ser regulat per dis- posicions reglamentàries. |
Llei 3/2003
Article 43 Ús de les llengües cooficials en l’actuació administrativa L’Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats que integren l’Administració instrumental poden emprar el català i el castellà, indistintament, en les seves actuacions internes i en la relació entre aquestes. També els poden emprar indistintament en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques, sens perjudici del dret de les persones interessades a rebre resposta en la llengua cooficial utilitzada o en la que sol·licitin. |
Llei 3/2003
Article 44 Ús del català en els procediments administratius 1. En els procediments administratius tramitats per l’Administració de la comunitat autònoma i les entitats que integren l’administració instrumental s’ha d’emprar el català, sense perjudici del dret de les persones interessades a pre- sentar escrits i documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre noti- ficacions en castellà. 2. L’Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·lici- tin en cada cas, en la llengua oficial demanada, un testimoniatge traduït de les actuacions o de la documentació que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa a la persona sol·licitant, ni retards en el procediment ni la suspensió de la tramitació o dels terminis establerts. |
Llei 3/2003
Article 44 Ús de les llengües cooficials en els procediments administratius 1. En els procediments administratius tramitats per l’Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats que integren l’Administració instrumental es poden emprar indistintament el català i el castellà, sens perjudici del dret de les persones interessades a presentar escrits i documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en la llengua cooficial que desitgin. S’ha d’entendre que opten per rebre resposta en la llengua cooficial que hagin utilitzat en adreçar-se a l’Administració. |
Llei 3/2007
Article 30 Contingut de les relacions de llocs de feina Les relacions de lloc de feina de personal funcionari i de personal laboral han d’incloure, com a mínim, les dades següents respecte de cadascun dels llocs: a) Unitat orgànica d’adscripció. b) Denominació, característiques essencials i sistema de provisió. c) Requisits objectius exigits per ocupar-lo. d) Nivell exigit de coneixement de la llengua catalana, en els termes que s’estableixen reglamentàriament. e) Grup o grups, cos o escala |
Suprimit l’apartat d |
Llei 3/2007
Article 45 Sistemes de selecció 2. El sistema d’oposició consisteix a dur a terme una o més proves de capacitat per determinar l’aptitud dels aspirants. |
Llei 3/2007
Article 45 2. El sistema d’oposició consisteix a dur a terme una o més proves de capacitat per determinar l’aptitud dels aspirants. No obstant això, i a l’únic efecte de determinar l’ordre de prelació final dels aspirants aprovats per a l’adjudicació dels llocs de treball, les convocatòries podran establir que aquest sigui determinat, a més de per la puntuació obtinguda en els exercicis de l’oposició lliure, per la valoració de determinats mèrits. En tot cas, només hi podran tenir accés a la valoració dels mèrits els aspirants que hagin superat l’oposició lliure. |
Llei 3/2007
Article 50 Requisits d’accés a la funció pública 1. Són requisits generals d’accés a la funció pública autonòmica els següents: a) Tenir la nacionalitat espanyola o alguna altra que, de conformitat amb la normativa vigent sobre aquesta matèria, permeti l’accés a l’ocupació pública. b) Tenir l’edat mínima establerta en la legislació bàsica estatal i no excedir l’edat que, si escau, estableixi la normativa corresponent. c) Tenir la titulació acadèmica que es requereixi en cada cas o estar en condició d’obtenir-la en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds de participació. d) Tenir les capacitats i aptituds físiques i psíquiques que siguin necessàries per a l’exercici de les funcions corresponents. e) No haver estat separat, mitjançant procediment disciplinari, de cap administració o ocupació pública, ni trobar-se inhabilitat per sentència ferma per al compliment de funcions públiques. f) Acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents. |
Suprimit l’apartat 1 f |
Llei 3/2007
Article 71 Formació i perfeccionament del personal 1. L’administració garanteix la formació i el perfeccionament del seu personal com a instrument essencial per a la millora de la prestació dels serveis públics. 2. Els plans de formació han d’incloure accions destinades a promoure la igualtat entre homes i dones, així com cursos específics destinats a la formació i al perfeccionament del personal que exerceix funcions directives, d’acord amb les condicions i els requisits que es determinin reglamentàriament. 3. Els cursos de formació i perfeccionament es poden establir amb caràcter voluntari o obligatori. En ambdós casos, els efectes de la participació i la superació dels cursos s’han de determinar reglamentàriament. 4. La relació de llocs de feina pot establir com a requisit d’ocupació dels llocs la superació de determinats cursos. 5. L’accés als cursos de formació es regeix pels principis d’igualtat, objectivitat i mèrit. |
Llei 3/2007
Article 71 S’hi afegeix: 6. Les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de promoure la realització de cursos destinats a afavorir el coneixement de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, entre el seu personal i el del sector públic instrumental que en depèn, amb la finalitat de garantir-ne la capacitació per atendre la ciutadania en qualsevol de les dues llengües cooficials i per poder emprar-les adequadament en l’actuació administrativa. |
Llei 3/2007
Article 80 1. Les convocatòries, tant de concurs com de lliure designació, han d’incloure com a mínim:a) La denominació, el nivell i l’illa de destinació del lloc de feina. b) Els requisits exigits per ocupar-lo, inclòs el nivell de coneixement de llengua catalana, si escau. c) El barem de puntuació dels mèrits en el cas del concurs i el barem de puntuació de les capacitats, els coneixements o les aptituds quan el concurs sigui específic. d) La puntuació mínima per a l’adjudicació de les vacants convocades en el cas del concurs. |
Llei 3/2007
Article 80 Es canvia l’apartat b b) Els requisits exigits per ocupar-lo. |
Llei 3/2007
Article 96 Condicions i efectes de la mobilitat interadministrativa 1. El personal funcionari d’altres administracions únicament pot participar en els procediments de provisió dels llocs de feina de l’administració autonòmica que tenguin establerta aquesta possibilitat en la relació de llocs de feina. 2. El personal funcionari procedent d’altres administracions públiques que obtengui destinació en un lloc de feina de l’administració autonòmica es regeix per la legislació en matèria de funció pública d’aquesta comunitat autònoma. 3. El personal funcionari a què es refereix el punt anterior que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana queda obligat a assolir-lo i acreditar-lo, en els termes que s’estableixin reglamentàriament. |
Llei 3/2007
Article 96 S’elimina l’apartat 3 |
Llei 3/2007Article 113
El reingrés al servei actiu 1. El reingrés al servei actiu del personal funcionari que no té reserva de lloc de feina s’efectua ordinàriament mitjançant la participació en les convocatòries de provisió. 2. El reingrés pot efectuar-se per adjudicació d’un lloc de feina amb caràcter provisional, condicionada a les necessitats del servei, sempre que la persona interessada compleixi els requisits d’ocupació del lloc, en els termes que s’estableixin reglamentàriament. |
Llei 3/2007
Article 113 2. El reingrés pot efectuar-se per adjudicació d’un lloc de treball amb caràcter provisional, condicionada a les necessites del servei i en els termes que s’estableixin reglamentàriament, sempre que la persona interessada compleixi els requisits d’ocupació del lloc, llevat, si escau, del nivell de coneixements de llengua catalana del lloc de treball. |
Llei 3/2007
Article 124 Deures del personal funcionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma 1. El personal funcionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma està obligat a: a) Complir la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i totes les disposicions que afectin l’exercici de les funcions que té encomanades. b) Servir amb objectivitat els interessos generals i exercir amb imparcialitat les seves funcions. c) Respectar la igualtat entre homes i dones en el servei públic. d) Acomplir amb eficàcia i diligència les funcions assignades i, si escau, tramitar i/o resoldre els procediments de la seva competència, en el termini establert. e) Complir les instruccions i les ordres rebudes del personal jeràrquicament superior. f) Informar els ciutadans i les ciutadanes sobre totes les matèries o els assumptes que tenguin dret a conèixer, així com facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. g) Conèixer les llengües oficials en el nivell que es determini reglamentàriament, i facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzarles en les relacions amb l’administració autonòmica. |
Llei 3/2007
Article 124 g) Facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar les llengües cooficials en les relacions amb l’Administració autonòmica. |
Llei 3/2007 S’hi afegeix la següent Disposició addicional dotzena El coneixement de la llengua catalana en les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma i en les entitats del sector públic instrumental 1. El coneixement de la llengua catalana no serà, de manera general, un requisit per accedir a la condició d’empleat públic de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni per ocupar-hi llocs de treball. El mateix principi s’ha d’aplicar al personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, així com per accedir o ocupar llocs en les entitats del sector públic instrumental dependent de les administracions anteriors. 2. S’exceptuen del que estableix l’apartat anterior els supòsits següents: a) Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent, que s’ha de regir per la seva normativa reglamentària específica. b) Per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d’assessorament lingüístic, en què la convocatòria i l’instrument d’ordenació de llocs de treball ha d’exigir com a requisit el nivell C2 de coneixements de llengua catalana o equivalent. c) Per ocupar tots els llocs que tenguin com a funció principal la informació i l’atenció al públic, en què l’instrument d’ordenació de llocs de treball ha d’exigir com a requisit el nivell B2 de coneixements de llengua catalana o equivalent. d) Per ocupar els llocs en què, ateses les característiques especials de les seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català, la qual cosa es farà constar en la relació de llocs de treball. 3. L’acreditació dels diferents nivells de coneixement de la llengua catalana serà mèrit de consideració necessària, d’acord amb el barem que s’estableixi en les bases del procés selectiu, en tots els procediments de selecció dels cossos, escales o especialitats -o categories professionals-, excepte per accedir als llocs en què s’exigeix un nivell de català com a requisit, cas en què serà considerat mèrit l’acreditació de nivells superiors a l’exigit. Si el procediment de selecció és pel sistema d’oposició, aquest mèrit s’ha de considerar únicament a l’efecte de determinar l’ordre de prelació final dels aspirants aprovats per a l’adjudicació dels llocs de treball, d’acord amb el que preveu aquesta Llei. 4. Igualment, l’acreditació dels diferents nivells de coneixement de llengua catalana serà mèrit de consideració necessària, d’acord amb el barem que s’estableixi en les bases de la convocatòria, en tots els procediments de provisió i d’ocupació de personal empleat públic amb relació a tots els llocs en què no sigui requisit. També serà considerada mèrit l’acreditació de nivells superiors al que s’exigeixi com a requisit del lloc. |
|
Llei 3/2007
S’hi afegeix la següent Disposició addicional tretzena Atenció a la ciutadania en les dues llengües cooficials de les Illes Balears Les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les entitats del sector públic instrumental que en depenguin han de posar els mitjans necessaris per poder garantir l’atenció a la ciutadania en la llengua cooficial de les Illes Balears que demani. Disposició transitòria única Els procediments d’accés, de selecció de personal interí o laboral temporal, de provisió o d’ocupació que estiguin iniciats quan entri en vigor aquesta Llei continuaran la seva tramitació d’acord amb la normativa vigent en el moment d’iniciar-se, llevat que encara no se n’hagi publicat la convocatòria corresponent. Disposició derogatòria única Es deroguen, en general, totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei, i en concret: a) El Decret 114/2008, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball que es convoquin en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. b) El Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. c) El Decret 86/2004, de 15 d’octubre, pel qual es regula l’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments per proveir llocs de treball dels ens locals de les Illes Balears reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter nacional. d) El Decret 7/2006, de 3 de febrer, pel qual s’aprova la concessió de premis al personal funcionari i laboral al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per haver obtingut nivells de coneixement de català superiors als exigits per a l’ingrés en la funció pública. e) El Decret 100/1990, de 29 de novembre, que regula l’ús de les llengües oficials de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. |
17 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Pèssimes notícies per al català.
Cap sorpresa, però: ja ens el coneixem, aquest bestiar infecte…
L’Estat que paguem té l’obligació constitucional de protegir les llengües del seu territori. Farà res, el T. Constitucional, contra aquesta repugnant Llei lingüicida?
no has dit que no anaves a fer cap broma el dia dels innocents??.
esta llei si que es un massacre al català
No necessitam ningú de fora per tirar-nos terra a damunt. Ens bastam a nosaltres mateixos. D’això se’n diu vendre duros a quatre pessetes. Quin desastre
[Comentari eliminat perquè l’autor no aporta cap identificació]
Home Servera, són colons més traïdors, bona mescla. I tenen suport de maquinària d’estat i legalitat, mitjans de comunicació,etc totalment supremacista.
Nosaltres “ho compram”, però no es pot dir que no patim un procés colonial.
A mi em fa la impressió que s’estan passant de voltes. Crec que s’han equivocat, que els va millor dissimulant. La gent encara té molta consciència que açò no són terres castellanes -fins i tot la majoria de gent d’origen castellà que juga, fa feina, riu, pateix, viu amb els autòctons.
Ja es veia a venir. I si veus la barba del vaí a cremar…
Ens haurem d’acompanyar en el sentiment.
Joan Comasòlivas
Perdó, volia dir veí, és clar…
Que trist! Però resistirem activament!!!
No perdem la perspectiva: això és una baula de l’ofensiva general contra la nostra nació (que fa tres segles que dura).
[…] La destrossa lingüística del Govern Bauzà bibiloni.cat/blog/?p=1488 per cadebou fa 5 segons […]
Entre tots hem d’aconseguir que aquesta guarda de renegats i espanyols no se’n surtin.
Resistirem!
La meva esperança és que si vam superar els 40 anys de dictadura franquista, podrem resistir els que ens queden per endavant de govern pepero…. però la veritat és que no confii gaire amb el poble mallorquí, sempre tan conformista i passota…
El que és pitjor de tot és que això són temptejos per veure fins a on poden arribar realment. Posat és de preveure que la reacció del poble mallorquí serà molt minsa, la pròxima passa consistirà a retallar-nos més i més els drets fins a tornar a aquell temps, no tan llunyà, en què qualsevol foraster insolent ens podia enflocar impunement allò de “habla en cristiano”, “parecéis perros que ladráis” i coses per l’estil. El més lamentable de tot això és que hi ha un nombre massa, MASSA, gros de mallorquins que s-en desentenen, en passen totalment.
Salut i bon Any Nou.
I ara resultarà que hem viscut dins un oasi legal i no ens en temíem!
I no ens ha de venir de nou que aviat anunciïn mesures a l’ensenyament. Hi estan treballant de valent per devers la Conselleria d’en Bosch, el “manyós” i discret. Encara que no facin cap desastre en la legislació educativa, aquesta d’ara invalida la formació en i de llengua catalana, la folkloritza.
On és el beuratge del druida? Cal que ens afanyem que aquests que governen no tenen cap bona pensada!
Resistirem, i tant que sí! Però fem alguna cosa ja per demostrar que no ens quedarem impassibles mentre uns quants traïdors que no estimen ni respecten aquesta terra trepitgen acarnissadament tot allò que estimam i que ens fa ser poble.
És molt necessària la labor dels docents davant tota la joventut per fer-la conscient del que passa; del que havíem aconseguit i del que podem perdre amb actituds d’acalar el cap i menfotisme.
[…] coñecer, grazas ao blog de Gabriel Bibiloni, os plans do Goberno das Illas Baleares para promover unha verdadeira desfeita contra o status da […]
Soc gallec. Desafortunadament, a Galiza sabem molt bé de què parlen, quina política lingüística de Solució Final s’acosta.
Nunca, nunca esperem do Reino da Espanha que “normalize” ou aceite a normalização das “otras lenguas españolas” (sic): são e sempre foram apenas dialetos. Ânimo e resistência.