La comunitat
Publicat en el Diari de Balears el 30 de maig de 2009.
És curiós que un dels castellanismes tradicionals a Mallorca, que és una illa, és —o era— la paraula isla, pronunciada, a més, il·la. És a dir que illa ha estat un mot inusitat en el parlar corrent dels mallorquins, fins que l’escola o vés a saber qui ens feren avinent que vivíem en una il·la. I és que els mallorquins només tenim una sola i única manera de referir-nos a la nostra terra: Mallorca i res més que Mallorca. Mai no se sentí en llengua popular la nostra illa o aquesta illa o l’illa. Amb Mallorca estava dit tot, el nom de la terra i amb ell l’expressió de l’emoció de fer-ne part. Poc importava si era una illa o un continent: era la terra dels mallorquins, amb un sol nom, Mallorca. Continua aquí.
12 comentaris12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Respecte al terme isla, el DCVB el recull com a castellanisme, però ja apareix en textos del segle XIV. Personalment, no crec sigui un castellanisme, en occità modern es diu també isla o iscla.
D’altra banda, aquesta tendència de referir-se a les Illes Balears com a comunitat em fa pensar en altres “comunitats” com ara la Comunitat Valenciana, on la subordinació lingüística i nacional és molt accentuada. La regionalització respecte de l’Estat i la pèrdua dels referents i símbols nacionals pot incidir de ple en la consciència lingüística dels parlants. Som una comunitat lingüística subordinada, mes no hauríem d’accepar una denominació del nostre país que es dissol en un nom assèptic i regional. Amb això, per ventura també caldria recuperar la denominació tradicional de les illes: Illes Pitiüses (Eïvissa i Formentera) i illes Balears (Mallorca i Menorca).
Si, també a Catalunya el nom corrent abans dels canvis de la democracia, i encara extès avui, es Mallorca. Tant per l’illa (que també era “isla”), com pel conjunt de totes les illes, com per a la ciutat. Es diferenciava segons el contexte. Això de “Balears”, apart dels papers oficials era un nom erudit i descriptiu dels llibres de botànica i geografía fisica, no era el nom “del país”. En posar el nom de les provincies, van escollir l’estil departamental francès, neutre i despersonalitzat (Pyrenees Atlantiques,etc…)
Entenc que encara hi hagi un dubte, en referirse al conjunt de les illes. Però, si em permeteu dir-ho, “la comunitat” també em sembla lleig. Es un problema: “Balears” no es es encara prou popular, “Mallorca” es políticament incorrecte, “les Illes” es una visió més aviat catalanocèntrica, en fi, soposo que es questió de temps que s’imposi un o altre denominació.
Bernat,
Encara que hi hagi algun ús escadusser i estrany de isla en època medieval, la llengua clàssica de Mallorca diu sempre illa. “Si volets saber qui só, són la Illa de Mallorca” (Turmeda). Es va perdre la paraula en l’ús popular, perquè no feia falta esmentar cap illa, cosa que va propiciar el castellanisme modern. Però van restar ben vius els altres membres de la família: illeta i illot, perquè aquests sí que feia falta anomenar-los.
I el terme “Mallorques”, ¿a què es referia -o referix-? ¿El podríem recuperar?
Record com n’era de freqüent sentir a finals dels setanta dir “isla” i dir que illa era “català”. Això la mateixa gent que deia sense problemes que vivia a Illetes o que havia anat a s’Illot.
“Però si aspiram a ser alguna cosa més, no estaria malament que no ens rabejàssim tant en la poquesa” G.Bibiloni
Quanta veritat es conté en aquesta afirmació! Quantes aspiracions avortades per culpa de la nostra curtedat! Quanta frustració per no confiar en les nostres forces! Quin delit patològic, el de rabejar-se en la poquesa!
Bernat, millor que anomenar “Balears” a Mallorca i Menorca, jo ho deixaria per referir-nos a tot l’arxipèlag, mentres que Mallorca i Menorca es podrien dir Gimnèsies.
El castellanisme isla (cada vegada més arraconat) jo l´he sentit molt més sovint pronunciat amb essa que amb ela geminada.
I seguint el raonament que feis a l´article, trobau que hauríem de deixar de dir Estat i, senzillament (!), dir-li Espanya?
Gabriel,
És vera que ‘isla’ potser és un mot reintroduït pel castellà, però només volia dir que ja existia en català medieval. Amb això, no vol dir que reivindiqui la reintrocció del mot.
Andreu, açò de Gimnèsies no ho havia sentit mai. Pens que la denominació tradicional és la que he esmentat. Ara bé, és vera que també havia existit la denominació Mallorca o Mallorques en època medieval.
DVCB: BALEAR
|| 1. topon. Cada una de les illes Mallorca i Menorca, i modernament també Eivissa i Formentera. Tribus de Clumba, la Balear major, Costa Trad. fant. 173.
Etim.: del llatí Baleares, nom de Mallorca i Menorca en l’antiguitat. (Sobre l’origen del nom llatí, cfr. Alcover Moz. 2).
MALLORCA
|| 1. topon. La més gran de les illes Balears; cast. Mallorca. En la illa de Mallorca, Llull Blanq. 80. També Mallorca | la lur riera | tota ribera | los derrocà, Spill 7644. Antigament s’usava sovint el nom en plural, Mallorques, segurament perquè en l’esperit dels qui anomenaven aqueixa illa existia la noció de tractar-se d’un arxipèlag.
Benvinguts al club!
Us diré una cosa: La meua àvia sempre havia anomenat la seua terra amb el nom de “València” i la pobra, que al cel sia, uns quants anya abans de faltar, alguna que altra vegada, la sentí dir “Comunitat” de tant que han ‘bombardat’ (en bombes ben grosses)en els darrers anys a València. Això sí que és trist!
Ai, la memòria!
I la prova que aquests processos funcionen és que el País Valencià, en la majoria dels diaris i mitjans de comunicació ha esdevingut, simplement, “la Comunitat” (o “la Comunidad”).
Després de viure uns quants anys en la inexactitud del “Levante español” ara vivim en una pel•lícula d’Álex de la Iglesia…
Pels espanyolistes centralistes Levante Español i Comunidad Valenciana són molt preferibles a País Valencià. Què és això de “País Valencià”? País només n’hi ha un: España, i amb ñ, que us pensàveu?