Fer volar Coloms
El Diari de Balears d’avui publica una notícia sobre la nomenclatura del carrer de Colom, de la plaça de la Porta Pintada i de la Plaça d’Espanya, en la qual apareix el meu nom. Ahir vaig parlar per telèfon amb la periodista que signa i li vaig donar algunes informacions sobre la qüestió. Tanmateix hi ha una barreja de coses que jo vaig dir i coses que surten d’altres fonts, com potser el mateix Ajuntament, amb la qual cosa se’m poden atribuir a mi coses que no he dit jo.
En la meva conversa referida només vaig aportar dades històriques objectives, sense emetre cap opinió sobre el nom que han de dur aquestes vies, i molt menys vaig dir quines decisions prendrà l’Ajuntament, perquè per a això hi ha els seus portaveus qualificats. L’única opinió que vaig facilitar és la meva convicció que l’actual plaça de la Porta Pintada ha de preservar el seu nom, feliçment recuperat els anys 80, atès que és un nom històric, antic i emblemàtic. La Porta Pintada —afegesc ara— era la més important de la ciutat, per la porta Pintada vella va entrar Jaume I el 1229 i la Porta Pintada era un element central de la Festa de l’Estendard i un símbol d’identitat.
Com que segur que hi ha lectors d’aquest blog que volen estar ben informats sobre aquest afer, que ha generat una certa polèmica, les dades històriques objectives són les següents:
1. Carrer de Colom
És un carrer que es va obrir c. 1862. El 1865 l’Ajuntament (republicà) va decidir dedicar-lo a Joanot Colom, que en aquell temps, en castellà, anomenaven Juan Odón Colom. Sembla que es va retolar calle de Colom. El 1892 el consistori va decidir canviar calle de Colom per calle de Colón, de manera que el carrer passava a estar dedicar al navegant Cristòfor Colom. Al mateix temps decidia de canviar el nom de plaça de la Porta Pintada (retolada aleshores plaza de la Puerta Pintada) per plaza de Juanot Colom. Convé observar que aquest canvi es va fer en un moment de fort menyspreu (per no dir odi) a les murades i a tots els seus elements. No és estrany que no tinguessin cap inconvenient a esborrar del nomenclàtor el nom de la Porta Pintada. Cap a 1985 calle de Colón va ser traduït per carrer de Colom, amb la qual cosa el nom oficial ara tornava a coincidir formalment amb el primer nom del carrer.
2. Àrea de la Porta Pintada
Fins a l’enderrocament de la murada la plaça de la Porta Pintada era un espai comprès entre la murada i el carrer dels Oms. He dit que el 1892 aquesta plaça rebé el nom de Juanot Colom. Quan es va esbucar la murada la plaça conservà el seu nom, però entre la murada i l’estació i entre el solar dels bastions de Santa Margalida i de Sanoguera s’obrí una gran plaça que va ser batejada amb el nom de Plaza de Eusebio Estada i que correspon a l’actual plaça d’Espanya. En el mapa adjunt, fet meu avui a corre-cuita, es pot veure la murada, en color blau, amb el forat de la porta Pintada i el pont (en un blau més clar), i en verd com era l’antiga plaça de la Porta Pintada, després Joanot Colom. Les línies taronja indiquen els límits de les vies actuals. Notem que després de l’esbucament de la murada la línia d’edificació que va del carrer dels Caputxins al centre de la plaça de la Porta Pintada (el mur del convent de Santa Caterina de Sena) va ser avançada fins a la línia de la façana lateral de l’església dels caputxins, a fi de fer ben rectangular la nova plaça. Els nous edificis supòs que duien una numeració que els adscrivia a la plaça d’Eusebi Estada. El 1936, just després de l’aixecament militar, les dues places van ser foses en una que rebé el nom de Plaza de España. El 1985 (si no m’erro d’algun any) es va segregar de la plaça d’Espanya la part que més o menys correspon a l’antiga plaça de la Porta Pintada i va rebre un altre cop aquest nom.
A la foto que ve a continuació es veu una part de l’antiga plaça de la Porta Pintada/Joanot Colom: la part de davant l’església dels caputxins, que de vegades en deien plaça dels Caputxins. A l’esquerra, la porta Pintada i la murada, que és separada de l’església per l’estret carrer del Bastió de Sanoguera. La murada fa un petit angle, de manera que la porta queda pràcticament alineada amb la façana lateral de l’església.
A la foto següent, una altra perspectiva del mateix lloc, amb el mur del convent de Santa Caterina de Sena a la dreta. A l’esquerra, la murada. En el lloc d’aquests arbres ara hi ha els edificis de la plaça d’Espanya entre els caputxins i el forn de Santa Eulàlia.
I a la imatge següent, una vista de la plaça d’Eusebi Estada. La foto ha de ser de la dècada dels anys 10, tenint en compte que la columna baromètrica és del 1910 i els edificis de l’esquerra (per comparació amb altres fotos) no semblen posteriors al 1920, més o menys. La plaça ja està del tot urbanitzada i ja té el nom d’Eusebi Estada, un nom que degué rebre c. 1914.
5 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Gabriel,
Tornes a circumscriure l’espai que es dedicà a Joanot Colom al que actualment està dedicat a la Porta Pintada.
La línia blava que fas, atenent a la hipotèca murada, coma referent per reduir l’abast de la plaça de Joanot Colom és inexacta.
Et recoman vivament que comparis els plànols existents de la ciutat del s. XIX (De Font, Muntaner, Pere d’Alcàntara Penya, Scheidnagel, Brockaus, Umbert y Peris…) i observis els espais generats per les línise imaginàries entre els baluards que són els que determinaren noms de places. El gravat de Francisco Coello de 1851 (1) tan rellevant com els altres mostra com l’espai que anomena Porta Pintada va molt més enllà del límit dels Caputxins que tu restringeixes, a l’extrem sud de la línia taronja quan ho hauries de fer per la nord, fins i tot més enllà del final de la teva línia. La referència que determinen les esglésies de Santa Margalida (ja sotstitolada al plànol com a Hospital Militar), la de santa Caterina de Sena i els Caputxins és inequívoca per veure la mangitud de l’espai.
A més d’això, cal tenir present també la documentació que certifica que unes cases situades a la part exterior es publicitaven l’any 1910 com a Plaça de Joanot Colom. Com també cal observar que l’estàtua del rei Jaume I va ser ubicada en aquesta mateixa plaça (molt més enllà de l’espai que tu circumscrius) i, per acabar, la postal de J. Tous de 1904, després de la demolició de les murades aixampla la visió global de la plaça que no és la que tu dius. En tot cas, allò que s’escau és que la Comissió analitzi amb el rigor que s’escau tota la documentació i resoldre les divergències per tal d’adoptar la decisió oportuna.
Amb independència de les imprecisions tècniques, allò que sí vull manifestar és que l’any 1979, amb el primer ajuntament democràtic de Palma després de la dictadura franquista, presidit per Ramon Aguiló, es va crear una comissió assessora de cultura, a instància de Joan Nadal, de la qual, juntament a Isidor Marí, Gori Mir, Camilo José Cela, Ferran Cano, Aina Moll i Antoni Riera, jo en vaig fer part. Tot i el consell unànime dels seus membres, no es va considerar convenient la “restitució immediata” dels noms dels carrers i places usurpats arran de la revolta feixista militar de 1936. La plaça d’Espanya era (i és) un cas flagrant que reclamava reparació. Sempre he cregut que va ser aquest nom, més que qualsevol altre, el que va impedir executar l’acte de justícia que, encara avui, roman pendent.
Tot plegat, consideracions i opinions divergents incloses, s’utilitza la burocràcia per no fer allò que toca per la simple raó que no hi ha voluntat política. Fer el joc i brindar arguments timorats (i inexactes) a la covardia dels consistoris em sembla un greu, molt greu, error, perquè dóna ales a l’exasperant lentitud (dècades d’espera!) i, com s’ha vist aquests dies, serveis per justificar la covardia.
(2) El trobaràs a http://www.mallorcaweb.net/apimadarder/planos_Palma/coello.pdf
Es pot ampliar perfectament fins a un 250%
Cal mirar mapes ben fets del segle XIX. Per exemple el de Pere d’Alcàntara Penya, que esmentes. N’adjunt una imatge. S’hi veu de manera ben clara per on discorre la murada. La part interior d’aquesta, que marca el límit de la plaça de la Porta Pintada/Joanot Colom, és una línia que coincideix amb les façanes actuals de les cases del carrer Marie Curie (la part de l’interior de la ciutat) i, després de fer un angle (vegeu les fotos del post), va cap a uns metres de l’església dels caputxins; uns metres que són l’estret carrer del Bastió de Sanoguera, que separa l’església de la murada. Tal com s’indica en el meu dibuix.
No t’hauries de tancar en banda, Gabriel, com fas. Ja ho vares fer, inicialment, amb el cas del carrer FRANCESC (que no Francisco) Manuel de los Herreros.
Per sort, d’aquest espai tenim també fonts orals vives amb criteri i veracitat! Com a les rondalles: qui tengui orelles per sentir que escolti! O potser el que passa és voler esquivar l’evidència?
He de partir de quatres de viatge, però en tornar ja aportaré més dades a les espipellades que he descrit abans. Sobretot aportaré on es va situar la divisòria entre les places de Joanot Colom i Eusebi Estada que, pel que sembla, és el nou camí adoptat. Un camí que en absolut invalida la necessitat democràtica de retirar el nom imposat pels feixistes, arran d’un aixecament militar, i reparar els DOS que hi havia. Això seria la primera providència. La segona, escoltar totes les persones que puguin aportar dades i no suposicions.
PS.- Des delprimer moment, ja a l’article que ha desencadenat la polèmica, feia esment a les DUES places. La de Joanot Colom i la d’Eusebi Estada. D’aquesta puc explicar amb tot detall el motiu del nom, les dates i la delimitació. Allò que és irrefutable és que l’estàtua del rei en Jaume SEMPRE (fins a 1936) va estar ubicad dins de la plaça de Joanot Colom. I la ubicació és la mateixa que ara. Només aquest fet desfà totalment la divisòria restrictiva que fas, perquè quan varen esbadregar la murada (tal com va passar a la porta de Santa Catalina o a la de Sant Antoni) el nom “interior” va perllongar-se de manera natural ocupant els espais entre els bastions. M’imagin que d’això en tens proves fefaents i abundants.
Fins la setmana que ve!
Tot esperant Balutxo.