Estam nominats

Una persona amable ha proposat aquest blog per al Premi Web 2010, dins la categoria Ciència i educació. El meu més sincer agraïment.

 

 

 

 

 

.

8 comentaris

8 comentaris rebuts

    1
  1. Elena - 21 setembre 2009 12:44 pm

    Enhorabona i moltes gràcies per escriure sobre el Premi Web!

  2. 2
  3. Antoni Llull Martí - 22 setembre 2009 9:42 pm

    Enhorabona, Biel, i endavant!

  4. 3
  5. Bernat - 23 setembre 2009 2:32 pm

    Molta de sort!!!

  6. 4
  7. Àngel - 23 setembre 2009 11:40 pm

    Enhorabona, doncs, i bona sort.

  8. 5
  9. M. Antònia - 15 octubre 2009 2:34 pm

    Enhorabona! M’encanten els teus articles.

  10. 6
  11. Joan - 17 octubre 2009 11:16 am

    Enhorabona per la nominació!
    Poso en dubte, però, la genuïnitat del verb “estar” ací. Hauria trobat molt més genuí que haguéssiu escrit “som” o bé “hem estat”. Em recolzo, per fer aquesta observació, en els estudis sobre els verbs, bàsicament, ‘ésser’ (o ‘esser’) i ‘estar’ fets pels senyors Manuel Miquel i Planas (al cel sia) i Jaume Vallcorba i Rocosa.

  12. 7
  13. Jordi Badia - 22 octubre 2009 9:12 am

    Amic Gabriel:
    He obert l’apunt pensant-me que parlaries del verb ‘nominar’, que crec que hauries d’estudiar. Em fa l’efecte que la distinció ‘nombrar’/’nominar’ només la fan els espanyols i els qui hi anem a remolc. És a dir, que tan francesos com italians (i anglesos) passen amb un sol verb. Això voldria dir que, novament, els veïns ens han creat una necessitat de distinció. M’equivoco?

  14. 8
  15. G. Bibiloni - 24 octubre 2009 6:58 pm

    Responent de manera ràpida i sense fer un estudi mínimament a fons (vaig escriure el títol sense pensar-hi gens), diria:
    En francès es diu “nommer” (en els tres sentits de ‘anomenar’, ‘nomenar’ i ‘nominar’). En italià es diu “nominare” (i altres coses) per als mateixos significats. En anglès “to nominate” i “to name” crec que també tenen els tres valors. Algun expert en anglès podria dir-nos fins a quin punt la llengua majoritària fa una especialització entre “to name”, “to nominate”, “to designate”, “to appoint”, etc. En espanyol teòricament (diccionari RAE) “nominar” té els tres sentits, però de fet es diferencia “nombrar” (nomenar i anomenar) i “nominar” (per als premis). Aquest darrer mot deu usar-se per influència de l’anglès, i darrerament el seu ús s’ha intensificat, amb un significat especial, a partir del “Gran Hermano”.

    Deus tenir raó que no hauríem de fer la distinció espanyola. Llavors, hauria d’haver escrit “estam nomenats”?

    Què hi dieu els altres?

Podeu deixar un comentari