Els Reis
Després del parèntesi de les festes, tornem-hi. Avui han vingut els Reis de l’Orient, que molta gent diu erròniament els Reis Mags, o els Reis Màgics. Com sempre, han portat una barbaritat de coses, moltes supèrflues, però em tem que no han dut un dels articles que més falta fa: un poc de seny per a una bona part dels nostres polítics i alts càrrecs.
S’havia anunciat que la cavalcada de Palma seria transmesa en directe per TV3 i IB3. El Diari de Balears i jo pensàvem que seria una coproducció, però les dues televisions han retransmès l’acte per separat, cadascuna pel seu compte, amb les imatges pròpies i els comentaristes propis. Però no sols això, sinó que uns quants segons abans de començar la de TV3, el seu senyal ha desaparegut sobtadament dels televisors de les Illes, i en el seu lloc ens hem trobat amb un programa esportiu del Canal 33. En el meu cas particular —encuriosit que estava per certs detalls de l’esdeveniment televisiu— el satèl·lit ha salvat la situació, però no en el cas de moltíssima gent que segur que hauria volgut veure els Reis de Palma per TV3. De manera que, a diferència d’altres de menys sortats, he pogut fer la comparació: TV3 ha transmès l’acte en català, IB3 en bleda (només per això ja pagava la pena de fugir-ne escapat); TV3 ha il·lustrat l’acte amb comentaris interessants de Felip Munar, IB3 se n’ha anat més cap a la trivialitat.
La feta és una cacicada pròpia de qui no vol fer front a la competència amb la qualitat, com passa en el món civilitzat, sinó esborrant el competidor amb el poder, encara que l’obliteració sigui un acord de reciprocitat. Una mostra de la política estúpida que haurem de patir en matèria de mitjans de comunicació en català i que augura —com comentàvem en un post recent— un desastre en el moment que es posi en pràctica la murriada que ja s’ha anunciat, que cada una de les dues televisions “autonòmiques” emetrà per a l’altra “comunitat autònoma” només la producció pròpia (de fet, com veiem, ni això). És a dir, la mateixa programació que emetran per satèl·lit per a l’estranger. Potser tindrà raó Eliseu Climent quan diu que això de la reciprocitat, en mans de certs reciprocitzadors, no ens portarà res de bo.
Tot això serveix per a fer més tercermundista encara l’espai de comunicació català, ja de per si i d’entrada víctima de tot el desori regional-autonòmic. Un espai que hauríem d’acaronar, protegir i engreixar, amb el benentès que, mancant un sistema nacional de televisió, les televisions “autonòmiques” haurien de servir per a promoure la màxima quantitat possible de televisió en català davant la potència invasora del món audiovisual espanyol.
Després he vist l’informatiu vespertí de TV Mallorca, on, en donar la informació de l’esdeveniment, una locutora anava fent les típiques qüestions del dia als infants que presenciaven el reial espectacle (que si han estat bons minyons, que què han demanat als Reis, etc.). Directament en castellà i sense manies.
Allò que dèiem. Començ a escriure la lletra als Reis per a l’any que ve: un poc de seny per a qui en necessita.
[actualització, 6 de gener] Després d’escriure aquest post, “fonts solvents” m’han indicat que el que s’està preparant amb TV3 i IB3 no és ben bé el que va dir la premsa, sinó un projecte “que està molt bé”. Doncs, així ho transmet als meus lectors, i esperem que sigui ver.
9 comentaris9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Jo a IB3 vaig sentir com deien “colcada” en lloc de cavalcada, esta ben dit?
Salutacions.
Toni Duran Febrer
Biel, has tocat en el teu article el punt més important en el tema audiovisual en català: la qualitat en les produccions que se\’ns proposen. Bàsicament es consumeix un producte audiovisual perquè el seu contingut ens toca les fibres en allò que ens interessa. He de confessar, però sense penediment, que el meu consum televisiu, que tampoc no és massa, és en un 90% de televisió en francès. Les cadenes públiques France 2, France 3 i France 5, a més de la cadena franco-alemanya Arte ofereixen una programació rica en continguts culturals, socials i polítics, i tot això presentat d’una forma molt amena i exquisida. Les nostres cadenes en català, en lloc d’emmirallar-se en les cadenes estatals espanyoles, que no qualific perquè tots sabeu el que donen de si, els haurien de prendre com exemple. El resultat d\’aquest emmirallament hispànic és ben conegut: la còpia d’un producte xerec en produeix un altre de més xerec. Si volem tenir una televisió de qualitat hem d’aconseguir un espai audiovisual en català sense restriccions ni fronteres internes, i sobretot, hem de cercar models més enllà dels Pirineus.
“Lo” seu (per cert, aquest ús de “lo” hi ha gent il.lustre, com ara l´admirat mestre Guillem Frontera, que el reivindica com a correcte: què en trobau?) hauria estat, tal com pareixia que es faria llegint la premsa del dia, fer una retransmissió única per a Catalunya i Balears.
Si la TV3 decidí fer la retransmissió de la cavalcada dels Reis de Palma i la IB3 també, crec normal que ambdues cadenes volguessin que es veiés la seva. El que no em sembla gens normal és que només se’n deixi veure una a qui li hagués agradat veure les dues, o la de la TV3. Un dels inconvenients de les transmissió televisiva és que només arriba, sense repetidors, a menys de cent quilòmetres, i que sigui tan fàcil barrar-ne el pas. Però fer-ho em sembla un greu atemptat a la llibertat d’expressió, i això no pot dur res de bo. Si en temps d’en Franco hagués estat tan fàcil “tapar” les emissions de ràdio, només haguéssim pogut sentir la ràdio estatal, ben controlada per la censura del dictador. Sortosament, només podien dificultar, amb interferències de renous, les emissions de la BBC, de Ràdio París, de Ràdio Moscou, etc. però no impedir que fossin escoltades amb un senzill radioreceptor domèstic.
Respecte del principi del teu article on es diu “Avui han vingut els Reis de l’Orient, que molta gent diu erròniament els Reis Mags, o els Reis Màgics”, per curiositat, he cercat el que deia el Diccionari de L’IEC i en dóna la següent definició:
” BÍBL CRIST Nom donat tradicionalment als mags que segons l’Evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per un estel. Són anomenats també els Reis de l’Orient o els Reis Mags. ”
Finalment es pot considerar en desús la denominació “Reis Mags” o incorrecta del tot?
Gràcies.
Josep
Em donau la definició del DIEC, però no veig quina és la paraula definida, i no ho he pogut mirar.
A l’entrada rei el DIEC dóna aquesta definició: “Festa cristiana de l’Epifania en què se celebra l’adoració dels Reis d’Orient a l’infant Jesús i es fan regals, especialment als infants.”
En el llenguatge planer es diu els Reis i res més. Si es vol fer més complet, l’ús més genuí en català és dir els Reis d’Orient o els Reis de l’Orient. Reis Mags també es pot dir, però sembla més imitació del castellà.
En Josep no ens ha donat la definició de “Reis” del DIEC (diccionari normatiu, de l’IEC), sinó del GDLC d’Enciclopèdia Catalana.
D’altra banda, en l’entra “rei” i “mag” del DIEC1 (edició de 1995), hi apareix “Reis Mags” com a exemple. Per contra, el DIEC2 (edició de 2007) ja no recull “Reis Mags” enlloc (que jo sàpiga). Tot i que perfectible, sembla que s’hi han esforçat molt, amb la 2a edició del DIEC.
Quan deim “els Reis” jo pens que ens referim als que porten regals, als reis d’Orient. Si parlàssim dels monarques espanyols diríem “el rei i la reina”. O no?
Segurament. I molts dirien es reis. En el col·loquial mallorquí es diu sempre el Rei i la Reina, però per al plural es diferencia els Reis (els dels regals) i es reis (un conjunt de reis dels que no duen regals a ningú), com quan diem es reis medievals o es reis d’Anglaterra. Tractant-se dels reis d’Espanya, que són un rei concret i una reina concreta, és ver que el més normal seria el Rei i la Reina.