El xicle, els xiclets i la goma de mastegar
Publicat en el Diari de Balears el 13 de desembre de 2008.
Les persones encuriosides per les coses de la llengua, i ja no diguem els lingüistes, sempre ens interrogam sobre l’origen de les paraules, i en les respostes que trobam sol haver-hi sorpreses notables. Avui ens demanarem d’on ve la paraula xiclet.
Quan els espanyols van arribar a Amèrica, van trobar que als autòctons de les terres centrals els agradava mastegar la resina d’un arbre dit avui científicament manilkara zapota. En la llengua nàhuatl aquesta resina es deia tziktli, paraula que els colonitzadors adoptaren com a chicle. De la mateixa llengua els espanyols agafaren altres paraules, com chocolate (aproximadament txokoatl) o tomate (tomatl), que traspassaren a les llengües europees amb diferents adaptacions. Continua aquí.
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Molt interessant, com sempre, llegir-te.
“[…] Però els diccionaris catalans no ens diuen com ha de ser en la nostra llengua —xicle, supòs— […]”.
Tant el DIEC1 com el DIEC2 recullen “xiclet”, que defineixen com una ‘goma aromatitzada i endolcida, emprada com a masticatori’.
I si demanes a qualsevol llucmajorer d’arrel com en diuen d’aquest producte, tots et diran que “xisclet”, amb un xeix ben fricatiu (no africat), amb una essa sorda ben sibil·lant i remarcada, mot agut i amb una bona vocal neutra tònica. Ningú no t’ho dirà amb E oberta ni, tampoc, a la castellana: “chíclet” o “chique” (mot pla i amb E tancada). N’estam tan orgullosos els llucmajorers d’aquest mot, que quan el deim, sembla que passam gust de fer-ne sonar tots els fonemes.
Volia escriure «[…] a la castellana: “chíclet” o “chicle” […]» (no “chique”).
Quan dic que els diccionaris catalans no ens diuen com ha de ser en català no em referesc als xiclets (les pastilletes o tauletes que compram, que en anglès es diuen chewing gum), sinó a la substància resinosa que treuen els arbres manilkara zapota, que en anglès i en moltes altres llengües es diu chicle.
La definició dels nostres diccionaris és referida als xiclets, al chewing gum, no a la resina. Totes les llengües diferencien les dues coses. Dit d’una altra manera, els arbres no treuen xiclets sinó “xicle”.
Aclarit. Gràcies.
‘ Gomme à mâcher ” és una expressió del francès del Quebec que els puristes no han pogut imposar a França on la gent continua mastegant ‘ chewing gum. ‘
“Goma de mastegar” té l’inconvenient que és un nom massa llarg, com el té el corresponent castellà “goma de mascar”, amb tot i tenir una síl·laba menys. Si de totes maneres hem de recórrer a una imitació, si ho hem de fer del mot castellà o de la denominació anglesa em sembla que és millor fer-la del castellà perquè és més pràctica. Xiclet ja és al diccionari normatiu, i el que crec que encara no hi és el del nom de la resina d’on en principi es treia. Com li hem de dir? Xicle, txicle? Amb e tancada o neutre? El que està clar és que “xuïngam” és un mot no gaire atractiu, ni gràficament ni oralment.
Si per al cast. “tomate” tenim en català “tomata”, i per al “chocolate”, “xocolata”, no veig per què no podem parlar de la “xicla” per denominar aquesta substància, i mantenir la forma sintètica “xi(s)clet” per denominar, almenys col·loquialment, la “goma de mastegar” (reservant aquesta darrera forma analítica per a registres potser més formals).
Responent a Sebastià, xicla m’agrada, com m’agrada també xicle si el volem masculí. Supòs que la pronunciació en un i altre cas podria ésser idèntica. A veure com ho deixarà l’IEC.
Molt interesant l’article.Si et serveix d’ajuda a Simat de la Valldigna (Safor) al País Valencià,sempre he sentit dir xiclet encara que ara es sent a molta gent,sobretot jovens,dir xicle.M’imagine que és per influència del castellà.