El pensionarro
L’argot polític espanyol se serveix adesiara del sufix -azo per a designar accions de govern més aviat polèmiques: primer va ser el medicamentazo i ara els mitjans parlen del pensionazo. Com que ens movem dins el mateix marc de convivència i d’interacció dels qui parlen espanyol, tenim la necessitat de disposar d’una paraula per a cada paraula que té o genera la llengua dels veïns, i com més semblant millor. Per això els nostres mitjans tenen necessitat d’usar un mot equivalent a pelotazo, medicamentazo o pensionazo. He vist que aquest diari ha assajat de resoldre el darrer cas amb la forma pensionarro, sens dubte volent remarcar l’aspecte abusiu de la cosa. Article complet publicat en el Diari de Balears.
1 comentari1 comentari rebut
Podeu deixar un comentari
Per a la gent sense cultura lingüística, amb un coneixement deficient de la pròpia llengua, és impossible sostreure’s a la influència del castellà, però els mitjans de comunicació, els oficials si més no, haurien de contemplar entre les seves obligacions la de transmetre un model suficientment perfet de llengua. Aquesta seria una de les coses més eficaces per al redreçament de la nostra cultura. Altres vegades he dit que és una pena que imitem en tantes coses negatives els castellanoparlants i en canvi no els imitem en aquesta cosa tan positivia i indispensable per a una llengua que pretengui servir per a tot com és la implantació, a tots els nivells de cultura, d’un estàndard acceptat per tothom. El castellà té més modalitats dialectals que el català, però en un noticiari, en un article, en un estudi de caràcter científici o literari, en qualsevol llibre, no s’hi noten. Talment com ocorre en francès, en anglès, en alemany, etc.