El darrer número d’un trist sainet

10 juliol 2007 | Categoria: Llengua

Al meu ex-alumne i ex-amic Miquel Melià, director general de política lingüística del Govern balear durant la darrera i tràgica legislatura, li ha arribat l’hora dels adéus. Va ser un dels primers alumnes que vaig tenir quan vaig començar a fer classes a la Universitat de les Illes Balears. Professor i alumne érem dos jovenel·los que sortíem de copes amb altres de semblants i dedicàvem hores i hores a tota mena de campanyes i mobilitzacions, a lluitar per la llengua i pel país, un país al qual ell ha acabat traint, potser sense acabar-ho d’entendre. Fa la impressió que l’aparent alumne brillant que enlairava la senyera de les quatre barres posseït per l’entusiasme més abrandat no ha acabat d’entendre res mai. Ni deu entendre que ara posa la guinda al ridícul que ha fet durant quatre anys quan, ni que fos el president de la República, gosa adreçar per mitjà de la premsa una lletra de comiat “als ciutadans de les Illes Balears” amb els tons solemnials d’un discurs a la nació d’aquests que surten de les altes jerarquies. Es deu creure allò que hi diu, que gràcies a la seva gestió la llengua catalana ara es troba a una estirada de braç de l’anhelada normalitat. Però, tanmateix, no li agrairan res ni els qui l’han utilitzat ni els qui haurien pogut ser els seus, que ara més que mai li giraran l’esquena. Tampoc no ho entendrà. La llargària excessiva de la vanitat, combinada amb la brevetat de la clarividència, pot fer molt de mal a un mateix i als altres.

2 comentaris

2 comentaris rebuts

    1
  1. joan - 10 juliol 2007 3:25 pm

    Esperpèntica, la lletra de comiat en qüestió. Malgrat les reticències inicials la vaig llegir tota i no donava crèdit! Aquest home necessita ajuda…

    2. 2
  2. miclàngel - 12 juliol 2007 4:52 am

    Lletra d’embriac es podria dir la seva vomitada seqüencial amb errades ortogràfiques incloses. Ha estat el D.G. dels premis Coca-cola; el desmembrador de la Junta Avaluadora de Català -gràn mèrit- i, com l’empresa que ha contractat el feixista Ansar, s’ha dedicat a agafar una àrea en crisi per desmuntar-la i fer-ne trossets.
    El molt bandarra, per si això no bastava, s’ha resistit fins al darrer minut a abandonar la cadira d’un despatx que, tot sigui dit, ha deixat més buit que quan hi va arribar. Ara vol ser del psoe, o del bloc, si fa falta d’Esquerra.
    El nivell de vanitat que desprèn només es pot comparar amb la quantitat de verí que du a la sang.

Podeu deixar un comentari