Declaració important de la Universitat de les Illes Balears

19 novembre 2009 | Categoria: Llengua

Sobre el gènere gramatical

http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/declaraciogenere.pdf

20 comentaris

20 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Llull Martí - 20 novembre 2009 12:13 pm

    Els qui parlen llengües sense gènere gramatical, com l’anglès, no tenen aqueixs problemes. Ara bé, els parlants i les parlantes de català, tota casta de persons i persones sien o no dedicats o dedicades a l’ensenyament o a l’ensenyança, que parlen la nostra llengua o el nostre idioma, hauríen de tenir en compte aquestes recomanacions de la nostra Universitat.

    2. 2
  2. Dídac - 20 novembre 2009 2:22 pm

    El document ho diu clar: allò que cal canviar no és l’ús lingüístic sinó la terminologia gramatical. “Els professors de la UIB” no és un sintagma nominal de gènere masculí sinó un sintagma nominal de gènere no-marcat. El document assenyala la violència que implica alguns usos habituals. Per exemple, si diem sistemàticament “Els professors i les professores de la UIB” i en un lloc deixem anar “Els professors de la UIB”, hi ha espai per a una interpretació sexista. En aquest sentit, part del col·lectiu d’infermers ha assenyalat, però, que consideren una forma tan no-marcada “les infermeres” com “els infermers”.

    En l’evolució sexista de les llengües indogermàniques hi ha un punt interessant. El mot Mensch, fins els nostres dies, és no marcat quant a gènere. També ho era ‘homo’ en llatí, o ‘man’ en anglès. Per diferenciar entre ‘homo’, el llatí feia ‘vir’ i ‘mulier’/’femina’. Per diferenciar entre ‘man’, l’anglès utilitzava pronoms: ‘wereman’ i ‘woman’. Amb els segles, hi ha la tendència de fer que la forma no-marcada sigui la masculina. Sorgeix llavors la necessitat d’una nova forma no-marcada: ‘persona’, ‘human’, etc.

    En esperanto, on els canvis de suxifos per eliminar el sexisme del disseny original serien menys violents, s’han produït tensions similars en les darreres dècades. ‘La gepatroj’ (els pares) seria substituïda per ‘la patroj’, ‘la patro’ (el pare) per ‘la patricxo’, etc.

    3. 3
  3. Sobre l’ús del gènere en català « Bitsenbloc - 20 novembre 2009 2:27 pm

    […] l’ús del gènere en català Posted in breu by pere on 2009/11/20 Avui, he vist al blog den Bibiloni, que la UIB ha emès una declaració (és un pdf) sobre l’ús del gènere en català. El text […]

    4. 4
  4. Bernat - 20 novembre 2009 2:40 pm

    Gabriel,

    Convindria que en fessiu més difusió: en els mitjans de comunicació, institucions…També seria bo que arribàs al Principat i a València.

    5. 5
  5. Joan Gabriel Mora - 20 novembre 2009 7:42 pm

    Aplaudesc! Cal que les aigües de la correcció política tornin al seu jaç natural i no facin en els sementers de la llengua més estralls.

    6. 6
  6. Joan Capó - 20 novembre 2009 7:56 pm

    Ja era hora! Gràcies! Llegir la prosa administrativa d’aquests darrers anys feia pena.

    7. 7
  7. Sebastià - 21 novembre 2009 12:00 am

    Totalment d’acord amb aquesta declaració de la UIB quant al fons de la qüestió sobre el gènere gramatical. Tant de bo el Departament de Filologia Catalana de la UIB (i no en parlem de la SF de l’IEC) fos més prolífic i ens guiàs més sovint i amb més fermesa sobre aspectes lingüístics que els polítics “correctoides” i els mitjans de comunicació “progressoides” s’entesten a capgirar. Sembla que no se’n temin que són ells els qui discriminen i segreguen a tort i a dret “els ciutadans i les ciutadanes”, “els catalans i les catalanes”…

    I estic content, Gabriel, de veure recollides les teves aportacions, especialment en el punt 5 de la declaració. Enhorabona i no defallesquis en la teva tasca!

    Dit això: m’entristeix veure que un document emanat de la instància que, segons l’article 35.2 del nostre Estatut d’autonomia, és “la institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana” mescla, en un mateix text, cometes rectes i corbades, i sembla que no tengui gaire clar quan cal posar cometes o escriure en cursiva. Així mateix, hi ha punts (“.”) precedits d’un espai. I tampoc no sembla que tenguin clar l’ús convencional de les majúscules i minúscules (així, hi apareix “Rectora” amb majúscula, quan hauria d’anar amb minúscula, com en “síndic de greuges”, que sí que hi surt ben escrit…). I, més enllà d’aquestes qüestions merament tipogràfiques: incoherentment, en uns llocs s’opta per “tll” (p. ex.: “vetllar”) i en d’altres, per “tl” (p. ex.: “batle”). Venint de qui ve el document, diria que no s’hi han mirat gaire ni han donat bon exemple.

    8. 8
  8. G. Bibiloni - 21 novembre 2009 5:15 pm

    Això ja està arreglat. Sembla que per error no s’havia penjat la versió que tocava penjar.

    9. 9
  9. Rosa Moner - 21 novembre 2009 7:00 pm

    Gràcies per difondre la ciència
    lingüística. Quin descans! El professor Joan Solà també ho recomana, sentit comú i naturalitat; però l’administració li fa menys cas que al síndic de comptes.

    10. 10
  10. Bezsonoff Montalat - 22 novembre 2009 1:52 am

    Molt bé Gabriel! ara, no vull que la catalanística et faci oblidar l’art del bolero. Ningú no canta tan bé com tu ” Solamente una vez…’

    11. 11
  11. G. Bibiloni - 22 novembre 2009 8:59 am

    Bezsonoff, no surtis del tema. 🙂

    12. 12
  12. Josep-Maria - 22 novembre 2009 1:20 pm

    Jo també ho aplaudeixo, i espero que algú convenci a administracions com la Generalitat de Catalunya, però ho veig difícil. Hi treballo i he hagut de patir que els “lingüistes oficials” fessin “correccions” com les que es comenten (hi ha manuals interns de “llenguatge no sexista” veritablement surrealistes).

    13. 13
  13. Timothy Barton - 23 novembre 2009 2:14 am

    Visca! Estic plenament d’acord, encara que si tothom respectés aquesta declaració perdria molts diners, ja que cobro les traduccions per paraula de l’original!

    En quant al punt 4, en anglès, i crec que en altres llengües també, diríem simplement “Grau en Geografia” / “Doctorat en Física”. Potser és una altra solució.

    14. 14
  14. brian - 23 novembre 2009 11:54 am

    Una petita cosa sobre l’anglès que suposo que ja sabeu. En comptes del he/she, és perfectament acceptable usar “they” (i them/their) en un sentit singular i “neutral”, per exemple, “The client requests a good and it is delivered to them in less than 24 hours”.
    Oxford ho explica aquí: http://www.askoxford.com/asktheexperts/faq/aboutgrammar/they

    15. 15
  15. Imma Pujol - 24 novembre 2009 9:11 pm

    Per fi una mica de sentit comú! Com a dona, evidentment, estic a favor de la igualtat però tampoc no s’ha d’exagerar i adoptar actituds que personalment em semblen fins i tot “paternalistes”. Sí, el llenguatge pot ser sexista perquè ho és la societat que l’empra, però mai no m’he sentit discriminada ni ofesa pel fet que m’incloguen dins el grup dels “estudiants”, “ciutadans” o “professors”. Crec que hi ha massa casos de discriminació reals com per perdre el temps amb detalls sense cap transcendència que a més van en contra de l’esperit mateix de la llengua (encara que només sigui pel principi d’economia) i també del sentit comú més elemental.

    16. 16
  16. Francesc M. Ramis - 25 novembre 2009 2:02 am

    Gràcies. Ja tenc els arguments per combatre aquesta bogeria.

    He fet difusió al meu bloc: http://xescramis.balearweb.net/post/80150#comments

    17. 17
  17. Joan Capó - 23 desembre 2009 7:59 pm

    Què trobes del premi Cromanyó que us han donat?

    18. 18
  18. G. Bibiloni - 23 desembre 2009 8:17 pm

    Que s’hauria de dir Cromanyó/Cromanyona.
    Cadascú s’autodesprestigia com vol.

    19. 19
  19. Joan Capó - 23 desembre 2009 9:31 pm

    Molt bo, Gabriel. No afluixeu.

    20. 20
  20. Germà Fuster - 06 gener 2010 2:55 am

    Benvolgut,
    Encara que molt possiblement no em recordis, he estat alumne teu a la facultat i, a més, som un seguidor fervent de les teves opinions i dels teus articles que llegesc puntualment els dissabtes. (Fins i tot els guard ja que jo encara preferesc el paper al cristall líquid o com es digui el material de la pantalla de l’ordinador. Evidentment no vull menysprear els avantatges de les noves? tecnologies.)
    Però el motiu d’aquest escrit és un altre: suggerir-te o millor demanar-te que quan ho consideris oportú dediquis l’article setmanal a uns termes que consider que han seguit un camí erroni. No sé si hi estaràs d’acord o no. Em referesc als mots “padrí” i “avi”, o “avi” i “padrí. Ara no explicaré el que ja sé sobre el tema perquè estic segur que en saps molt més que jo i també estic quasi segur que coincidirem en el punt de vista. Tanmateix m’agradarà conèixer la teva opinió així com també que la difonguis fins allà on puguis. Gràcies per endavant i una abraçada.
    Germà

Podeu deixar un comentari