Curiós bilingüisme, senyor Matas
Ahir, a l’acte d’inauguració –benedicció, d’una perspectiva més religiosa– del retaule de Miquel Barceló, a la capella de Sant Pere, o del Santíssim, de la catedral de Mallorca, vam poder veure a on condueix el famós bilingüisme del PP i del seu líder local, Jaume Matas. Després d’una missa solemne a l’estil Murgui (la litúrgia ritual en català i allò que s’havia d’entendre en bilingüe) es va fer la dita inauguració o benedicció, en la qual dues figures de la més rància sofisteria bilingüista, el caixer –de la Caixa– i ex conseller de Cultura Conrado de Villalonga i el referit president Matas, pronunciaren sengles discursos. Tots dos en espanyol directe i sense manies. Llevat que considerem que el discurs, sobretot, del president fos una peça bilingüe. Perquè en el parlament, espanyol de cap a cap, Matas hi va incrustar algunes cosetes en català, sí: el nom de la Seu –amb una e ben oberta–, els sintagmes Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Illes Balears, el títol del bisbe –excel·lentíssim i reverendíssim senyor bisbe–, unes paraules adreçades a Barceló –gràcies, Miquel, per estimar sa teva terra i sa teva gent– i finalment uns versos d’un poeta que no puc recordar –sense passar-los, encertadament, pel seu corrector automàtic habitual i doncs sense salar-los.
Nihil novum sub sole baliarico: un cop més tenim una mostra de la política lingüística que practica el PP balear, l’exercici sistemàtic de la vergonya de la pròpia llengua i el vassallatge davant el foraster; la idea –creguda i laboriosament inculcada en els altres– que la llengua del país no és prou digna per a mantenir-la amb el cap alt davant el rei d’Espanya o de qui sigui. La grandesa de l’acte i de la Seu que l’aixoplugava no pogué tenir correspondència amb la consideració del català de Mallorca com un idioma de la mateixa dignitat i categoria que el temple majestuós construït pels nostres avantpassats, i hagué d’arrufar-se a un racó com una ventafocs esporuguida. Aquest és el seu bilingüisme. Només el rector de la Universitat va mantenir la dignitat de la seva institució i de la gent assenyada d’aquesta terra.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Un cop més lloe les vostres encertades paraules i me n’avinc amb vós! Per cert, em plauria molt que comentéssiu res sobre allò que han fet a Sort, al Pallars Sobirà, allò de cruspir-se dos rucs en un àpat festiu on hi van assistir vora 400 comensals, amenitzat amb el lema: “Si ets una d’aquelles persones que porta l’ase català dins, fes que el teu somni es faci realitat: menja-te’l”! Jo he escrit un correu electrònic a la batllia de Sort tot reprovant aqueixa aberració, però crec que si vostè en feia cap referència enlloc, la repercussió seria major i més efectiva. La notícia l’he trobada a la següent adreça: http://www.lamalla.net/canal/localia/noticies/article?id=159250
Per cert, i en Barceló, se n’ha avingut a rebre els reis de Castella sense dir ni pruna, o bé s’ha empassat abjectament aqueix tràngol de mal pair? Ja sabem que han estat invitats pel clergat balear i pel PP balear, però, i en Barceló, que potser s’ha trobat en aqueix destret sense poder rebel·lar-se’n, o bé en Barceló és d’aqueixos nous ciutadans no nacionalistes afeccionats a la germanor multicultural? És aquest el dubte que en tinc; si en Barceló és monàrquic i votant del PP, o per contra l’han ensarronat amb allò que hom tot sovint ha emprat per ensarronar i engalipar els artistes; és a dir, la fama!
El partit franquista ja no cerca dissimular que no té altre projecte per a la llengua catalana que l’extermini. No cabem en els seus esquemes. Hi som una nosa a llevar d’enmig. L’única diferència entre
el feixisme del 1936 i el d’ara és que han baratat (…de moment) els “puños i las pistolas” per la propaganda política a l’estil Goebbels, és a dir, insistir cada dia sempre seguit i sense aturall en llur discurs criminalitzador de qualsevol intent de voler conservar les comunitats lingüístiques i nacionals oprimides de l’estat espanyol.
Sense que cregui que en Miquel Barceló sigui nacionalista, sí que crec que té un sentit de la dignitat molt més alt que en Matas o en Murgui. Segurament es degué empassar el tràngol sencer, benediccions incloses, sense ganes de fer-ho. L’artista era on havia de ser, sense més remei per evitar-ho. En Matas per cert, tampoc va desdir gens en el seu acte quan al sentit de la dignitat que té: inexistent.A la mida, però, de la majoria dels seus votants.
El que ha fet en Matas a la inauguració de l’obra de Miquel Barceló no té nom; però, a part d’això, també ha comès una il·legalitat, i no sé com ningú no li’n demana explicacions, especialment l’oposició parlamentària. Però bé, peguem una ullada ràpida a l’ordenament vigent: “Els càrrecs de l’Administració de la CAIB de les Illes Balears s’han d’expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec” (art. 4 Decret 100/1990 de 29 de novembre). L’article en qüestió no pot ésser més clar i el president Matas l’està incomplint cada vegada que fa una intervenció en públic i no la fa en català. No fa gaire que en Rajoy ha dit, sobre el lehendakari basc, que “está sometido a la ley, como todos los ciudadanos, por muy lehendakari que sea”. El mateix podria dir d’en Màtiges, o no?
Exactament. En aquest país sembla que les lleis lingüístiques són les úniques que estan fetes per a no complir-se. Com passa també amb la Llei de comerç de les Illes Balears. Em faig creus com les entitats defensores de la llengua no van als tribunals a denunciar les il·legalitats, com fan sistemàticament els altres.